Agafada al vol

Som les paraules que diem

19 de setembre de 2017
0 comentaris

Plegar

Les imatges ens expliquen històries, ens fan pensar o ens enganyen. El llenguatge visual ha esdevingut el protagonista dels relats que consumim.

Evidentment, només passejant la mirada pels murals no entenem del tot com funciona el món que ens envolta. Així i tot, una imatge furtiva explica allò que és explícit perquè la significació dels gestos i l’ocupació de l’escenari no és fàcil de contrarestar amb infàmies. Un policia mirant al buit, tensat i immòbil davant de la porta d’un setmanari comarcal, i una noia oferint-li somrient un clavell roig com a símbol de resistència ens parla d’un combat desconcertant. D’un nou combat.

Tot resulta més confús amb les fàbriques mediàtiques de postveritat. Fins i tot el llenguatge verbal se sotmet a operacions de maquillatge per a encobrir els fets que convé no airejar gaire. I encara que s’haja escrit i denunciat aquest fenomen profusament, en continuem sent víctimes a diari. Per això, en algunes ocasions, les imatges ens ajuden a veure-hi clar. Amb un angle obert, des de dalt, buscant tota la profunditat possible; això sí!

Per tant, filmar-nos i fotografiar-nos junts en aquest moment tan transcendent de la nostra història imprimeix veracitat al nostre relat i escampa la força de la nostra il·lusió. Captar el que fem i projectar-ho infinites vegades des de les xarxes socials i els telèfons mòbils que portem a les butxaques ens ajuda a mitigar la força dels contrincants, que tenen altaveus tan poderosos.

Hem fet un lipdub. Tres vegades vam repetir la coreografia que els organitzadors havien preparat i la tercera versió va ser la bona. En aquesta ocasió, a nosaltres la càmera no ens va plegar; va passar de llarg sense mirar-nos. De totes maneres, explicar per què no ens veia ningú a la filmació va fer rebrotar aquest verb tan bonic que tenim els ebrencs i que no apareix -tampoc!- a cap diccionari.

Plegar és un verb molt productiu per a nosaltres: pleguem la roba; pleguem de treballar; pleguem olives; pleguem els braços; pleguem imatges amb la càmera i pleguem idees!

Quan estem esvanits d’un xiquet perquè és molt espavilat, l’elogiem així:

Tot ho plega de seguida!

La polisèmia multiplica el poder de les nostres paraules, com les imatges multipliquen tot el que fem.

Fotografia de Luxen

 

Guai!
05.04.2015 | 3.00
Retirat
09.06.2019 | 7.46
Ensomiar
14.06.2015 | 1.38

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.