Els viatges són per compartir

Preparant-se mentalment pel viatge
La preparació del viatge no s’hauria de limitar als aspectes de guies, mapes, bitllets, etc. També cal preparar-se mentalment i imaginar-se escenaris i situacions possibles. Bàsicament molestes o negatives. De les espectatives positives en parlarem un altre dia. 

Quan prepares un viatge llarg i una mica complicat, és a dir, bàsicament quan viatges pel teu compte, les setmanes prèvies comencen a ser tant  atractives com el propi viatge. Escalfes motors tot llegint  les guies dels països en que estaràs, els mapes de les rutes que possiblement més ens convinguin, contactar amb informants i amb altres viatgers, llegir alguna literatura de ficció o de viatges sobre la zona, etc. Però també imaginant les possibles dificultats que et pots trobar i preparant els escenaris més durs. Com per exemple el tema dels transports amb autobús. Jo personalment odio els viatges amb bus de nit. En canvi suporto i m’agraden els trajectes de 3 a 7 hores. La fotografia que adjuntem és un exemple clàssic de transport públic. Correspon  a un microbús que feia la ruta de Copacabana (llac Titicaca) a La Paz. Les places oficial serien unes 12 persones. Calculem que hi anàvem (entre pujades i baixades) aproximadament 20 ànimes. Més dos o tres criatures, farcells i embalums diversos. Tot a dins del vehicle. La intimitat (amb els altres) estava assegurada. No ho recordem amb gaire seguretat, però el trajecte va durar aproximadament 5-6 hores. En aquestes condicions sols pots intentar dormir; intentar veure a través dels espais lliures de les finestres una mica de paisatge; escoltar les converses dels passatgers i establir alguna conversa amb algú no massa pròxim (en una conversa és de bona educació poder mirar a la cara) que en general acostuma a ser d’allò més surrealista (la conversa). O no, ves a saber.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!