Els viatges són per compartir

Aquelles coses que s’han de fer abans de marxar (2)
Com que encara no podem oferir-vos cap foto del viatge a Mèxic (i tampoc és segur que al llarg del viatge en poguem adjuntar), de moment anem penjant fotos de llocs on hem estat. Per anar-vos fent enveja, vaja.

En la darrera entrada d’aquest blog parlàvem molt de passada de l’equipatge que utilitzem per viatges llargs. Evidentment que cadascú és lliure de portar tot allò que cregui necessari i imprescindible, però la norma bàsica que ens hauria de guiar en un viatge fet pel nosre compte (on s’utilitzarà majoritàriament el transport públic) és transportar el menys pes possible i de la manera més compacta. No hi ha cosa més enutjosa que baixar d’un autobús després de tota una nit de viatge, i carretejar amb una motxilla de 20 kg. fins trobar allotjament a l’alta punta de la ciutat o poble. Definitiu: la motxilla no ha de pesar més de 5-7 kg. ¿Com és pot acomplir aquest miratge quan fas un viatge de 2 ó 3 mesos? Fàcil i difícil. Fàcil: portant sols allò que és, o es creu imprescindible. Difícil: cal mentalitzar-te i mentalitzar a la parella o a qui faci amb tu el periple. Important: els problemes dels altres SÓN TAMBÉ i ineludiblement el teu problema. L’argument de pes per descartar roba és raonar que allà on anem sempre en podrem adquirir (bàsicament camises, samarretes, roba interior, mitjons, etc.). Tema a banda són els elements bàsics com polar (si s’escau), protecció exterior, capelina, jersei, etc. Aquests cal portar-los des de casa i intentar conservar-los al llarg del viatge.

Una motxilla reduïda ens permetrà no separar-nos d’ella quan pugem a autobusos, ni ens caldrà facturar-la si agafem vols d’avió. La motxilla amb les coses bàsiques serà la nostra casa ambulant. Cada cosa al seu lloc i en funció de la seva utilitat per la jornada que ens espera. Tot ben compactat, intentar evitar,  sempre que sigui possible, objectes solts. Que la roba s’arruga? És clar, i què?

Portar poc equipatge també té un problema: a les fotos sempre surts amb la mateixa roba. Però fem el viatge per ensenyar les fotos o pel plaer de conèixer llocs i gent? Ah!, un altre problema: no hi ni records ni regals pels de casa (si més no que tinguin un cert pes en grams i un cert volum). ¡Tants i tants objectes que ens haguéssim emportat a casa i es van quedar a mans del venedor! No importa, queden en el record. Viatjar és en la pràctica com la vida, un cúmul de records i experiències viscudes. Els objectes quotidians de casa nostra, que tan ens estimem i apreciem també es quedaran ací quan nosaltres ja no hi siguem. Viure un viatge també és comparable al nostre pas per aquest món. No cal posar-nos melodramàtics, però.

Com aquest lliurament ja comença a ser massa llarg, deixarem la llista d’objectes i material per emportar-nos per una pròxima comunicació.

La foto que adjuntem corresponent al desert de sal d’Uyuni, Bolívia. El que es pot veure no és aigua, és sal. Kilòmetres i Kilòmetres de sal. Hores i hores per atravessar-lo. Una passada!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!