Els viatges són per compartir

Després de quasi 24 hores de viatge des de Barcelona (amb una demora a París d’aproximadament 4 hores), per fi som a Mèxic.
Mèxic DF: bigarrada, bruta, populosa. Anàrquica. Hem fet el que teníem programat: Zòcalo, Catedral, Museu Antropològic, Palacio de Bellas Artes, Casa-Museu de Frida Kalho…i sortim pitant! Quasi no ho recordavem com és de sorollosa i agobiant. En aquest moment som a Puebla que està a uns 200 Km. de DF. De fet totes les grans ciutats virreinals tenen dos elements comuns: un centre històric colonial fantàstic i la resta de la ciutat que s’extè kilòmetres i kilòmetres a l’entorn. Aquesta “banlieu” ciutadana és la cosa més lletja, bruta, caòtica i deixada que ens podem imaginar.
Puebla és molt més tranquil que la capital. El centre està constituït per edificacions administratives i senyorials d’una gran magnificiència, i per cases de no més de dos pisos pintades de colors molt vius.
Demà anem cap a Cholula, als peus del volcà Popocatepelt. La idea és dormir dos nits a Puebla i sortir a primera hora del matí del dimècres 18 cap a Taxco (haureu de mirar el mapa). La foto correspon a la teulada de la Catedral de Mèxic. En primer pla la Neus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!