Els viatges són per compartir
Relat de les nostres experiències
Impresions generals sobre Mexic (1)
Deixem de banda el dia a dia del viatge i parlem una mica sobre que ens sembla el país i la seva gent.
La nostra experiència anterior sobre Mèxic es limitava al DF i a Sant Cristobal de las Casas en Chiapas, tot de camí cap a Guatemala (per cert, una ruta que tornarem a repetiren principi en aquest viatge). De fet varen ser sols 3-4 dies de contacte amb Mèxic, i deixant a banda DF, Chiapas la vam veure dins d’un autobús.
Ara ja portem una pila de dies. Per on començar?. Transports:Tenen una xarxa d’autobussos fantàstica. De gran, mig, i local recorregut. En part lògic ja que es van carregar la xarxa de ferrocarrils, i no crec ara que el lobby dels autobussos permeti refer-la. Tot i la bona xarxa de bussos i la qualitat d’aquests pels llargs recorreguts, les distancies són enormes i es fa pesat. De tota manera fa una certa gracia estar en una estació d’autobusos de Zacatecas o de Guanajuato i llegir en el panel d’anuncis que pots viatjar a Chicago (si, si, a Chicago). Per no nombrar noms tan evocadors com El Paso, San Diego, San Francisco. Houston… Les terminals són en general molt bones, de fet són petites terminals d’avió, i funcionen com aquestes. Totes les terminals centrals són fora de les ciutats. A 4-5 Km. Això permet apreciar l’estructura de la ciutat a partir que t’hi vas acostant amb l’autobus que et porta al centre (o amb el taxi si aquell dia estas molt baquetejat).
Estructura de les ciutats: Tret de Guanajuato i una mica Zacatecas, totes les ciutats que hem visitat tenen un gran cinturo de construccions baixes i caótiques. Si a les persones que van pel carrer els hi poséssim una xilava, semblaria que estiguéssim al Marroc: carrers sense asfaltar (o si), mils i mils de negocis destartalats, xiringuitos per menjar a tocar l’un de l’altre, soroll, estructura urbana inexistent (almenys des de fora)…fins que s’arriba al centre històric. Aquest pot ser més o menys gran, amb els edificis virreinals, o del segle XVIII ó XIX, amb una estructura urbana planificada amb més o menys extensió depenent de la ciutat… i en un determinat moment.. el caos urbanístic.
Tot això comença a canviar com més al nord vas pujant. Per exemple Chiuhaua ja és una ciutat amb una planificació mol més a la americana (EE.UU) de les pel·licules: gran avingudes, motels, molts semàfors en les avingudes.. tot i que darrera de les avingudes segueix existint el caos urbanístic, amb carrers i habitatges molt deficients (si més no, aparentment).
La fotografia correspon a l’espera del bus per anar a Guanajuato.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig que no pareu quiets, ei que us queden molts dies per endavant! Aquí ja tornem a la rutina, demà a treballar que ja és dia 1. Quina enveja que em feu. Petona a tots dos.