Els viatges són per compartir

Tornem a pujar al tren a Creel. Al principi el paisatge és boscós, amb pinedes i prats. Després és torna clarament alpí, amb avets, rius i cascades, per entrar definitivament a les grans barranques del Cobre. De fet el tren salva un desnivell d’uns 2.400 metres (fins a la costa), tot escolant-se a poca poc entre les imponents barranques. La via arriba a realitzar un parell de girs de quasi 360º, i forces de 180º. La foto que adjuntem n’és una bona prova: la via que es veu al fons és per la que després de cinc minuts hi passarem nosaltres tot baixant lentament.
El tren és com un hotel de primera, amb vagons restaurant i bar. No cal dir-vos que  hi vam dinar i hi vàrem prendre algunes Margarites, tot pensant en els companys i amics que dintre de poc (si no hi sou ja ara ) tornareu a la feina.
Ha estat un recorregut magnífic.
Arribem a El Fuerte encara amb llum. Anar a l’hotel, deixar les motxilles i donar una volta per aquesta “cucada” de poblet. Un bon sopar i a dormir. Demà ens espera un tram força llarg: arribar amb bus a Los Mochis, canvi de vehicle i cap al nord falta gent: direcció Guaymas i el Ferry per travessar el Mar de Cortes fins Santa Rosalia, ja a la Baja Califórnia.