Els viatges són per compartir

De Zacatecas a Chihuahua no hi ha gaire a dir. Van ser un total de 13 hores de bus (onze en trànsit i dues de retard). Chihuahua era el nostre punt de partida per agafar el tren Chihuahua-Pacífic i fer la Barranca del Cobre.

Vàrem arribar a Chihuahua a les 10,30 del vespre, tardíssim, però per sort nostra en aquest Estat de Mèxic hi ha canvi d’horari (ara portem 8 hores de diferència amb Catalunya), i vam guanyar una hora. Això ens va permetre anar a menjar alguna cosa (millor no entrar en detalls) i encara ficar-nos al llit a una hora raonable, ja que ens havíem d’aixecar a les 4.30 ja que a les 5 havíem de ser a la taquilla de l’estació per treure els bitllets del tren Chihuahua-Los Mochis.
Aquest tren és pràcticament l’únic de passatgers que existeix actualment a Mèxic. És una gran obra d’enginyeria, ja que travessa la Sierra Madre Occidental i connecta amb el Pacífic.
Vàrem decidir parar al poble de Creel, a un terç de l’nici del recorregut, degut a que hi volíem passar-hi un parell de dies fent excursions per la zona. Avui encara hi sóm. La zona és magnífica, amb unes vistes sobre les barranques extraordinàries. De fet sóm a 2.400 metres sobre el nivell del mar i el paisatge és realment alpí. Naturalment plou cada tarda.
Demà tornarem a pujar al tren fins a l’estació de El Fuerte on esperem dormir. El dilluns ja tenim reserva de bitllets a Guaymas pel ferry a Santa Rosalia, ja a la Baja Califórnia. Continuarà, doncs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!