Els viatges són per compartir

Ruta feta des de l’última entrada: Puebla-Taxco-Morelia-Pátzcuaro. Per més informació i detalls….

Taxco es un poble penjat d’una muntanya. Les cases son blanques i té una catedral barroca, Santa Prisca molt bonica. És un poble molt divertit. Al fer els carrers tantíssima pujada hi han moltíssims Taxis (tots són escarabats Wolksvagen) i camionetes que no paren de pujar i baixar gent i és com un vesper. Dotzenes d’aquests taxis van amunt i avall a tota castanya.
Arribem a Morelia després de 6 hores de bus. Ciutat virreinal molt elegant i tranquil.la. S’agraeix la tranquil.litat després d’unes ciutats tant caòtiques i sorolloses com Puebla i D.F. A l’Anton li ha agradat molt.
Ara som a Pátzcuaro. És un canvi radical: és una ciutat rural de la cultura Purépecha. Tot i que el centre sembla d’un poble de Castella, té 49.000 habitants (algun moment haurem de parlar de l’estructura de les ciutats mexicanes). A 3 km. hi ha un gran llac on hi han diversos pobles. Hem anat a un i hem coincidit amb una festa per cel·celebrarels vots perpetus d’una monja. La festa era a l’aire lliure amb tot el poble, molt menjar, 2 orquestres i tot molt ben decorat. En fí, molt típic mexicà. Demà seguirem veient poblets del llac.
La foto d’avui és una cucada que correspón al pati d’una esglèsia del poble de Taxco.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!