Els viatges són per compartir

Els archifamosos restes arqueològics de Palenque segueixen sent una meravella (adjuntem foto). Com bons catalanets, a les vuit del matí ja érem al jaciment i varem poder gaudir-lo ben bé un parell d’hores amb relativa soledat.  La boira de la matinada encara hi era embolcallant els palaus i la selva. Tot amenitzat amb els brams dels micos aulladors.

El dia següent més pedres: Yacxtilan i Bonampack. A la primera s’hi arriba en barca a traves d’un riu molt cabalós. Una travessa d’aproximadament una hora amb selva  als dos costats. Un cantó del riu és Méxic i l’altre Guatemala. Aquests restes impressionen pel seu relatiu aïllament i per estar poc restaurades, tot i el seu bon estat de conservació.
En aquesta zona de Chiapas cada dia cap el tard arriben unes grans nuvolades i es descarreguen unes impressionats turmentes tropicals, amb grans llampecs i trons (de fet aquesta és la zona més plujosa de tot Méxic). La gent, i nosaltres inclosos, no fem massa cas de la pluja i ens seguim banyant a la piscina de l’hotel prenent bones margarites.
A Palenque ens hi varem aturar tres nits. El dia 14 de setembre el tenim, de moment, com la jornada rècord d’utilització de mitjans de transport: 1)  6.00 del matí taxi hotel fins la “central” de busos de Palenque. 2) Combi Palenque – Oasingo 3) Combi Oasingo – Altamirano 4) taxi de central a central d’Altamirano mateix 5) Altamirano – Comitan 6) Comitan – Ciutat Cauthemoc 7) taxi Cauthemoc – La Frontera de la Mesilla 8) taxi (de fet era un tricicle) La Frontera -Zona de busos (ja a Guatemala) 9) Bus Mesilla a Huehuetenango 10) Bus des de la “central” busos Huehue – Hotel.  En total 10 hores. Estem per enviar-ho als Guiness. (Nota: les “combis” són camionetes de transport col.lectiu d’unes 14-16 persones assegudes, i fan la funció de petits busos capilars pel territori. Van a tota castanya, paren tant bon punt algú les atura a la carretera, tenen música ambiental.. a decibelis increïbles..i enquibeixen, quan fa falta,  de  20-22 persones. En fi, molta distracció i bons tips de riure).
De fet vam sortir a tota castanya de Mèxic per estalviar-nos els “fastos” del seu 200 aniversari de la Independència que és el dijous 16 de setembre. Tot es parará, incloent transports, naturalment. Quan arribem a Guatemala ens trobem que ells també celebren el seu 200 aniversari, peró… un dia abans. Per tant, avui dimecres ens trobem a Huehue (poble sense gaires encants) i amb una cuina pésima i sense poder fer res més que descansar, i veure els seus desfiles pels carrers que són inenarrables. Tota la ciutat está de festa, peró  “.. a la guatemalteca”, és a dir tot molt cutrillo (per dir-ho suaument). En fi, paciéncia.
Demá dimecres tornarem a reempendre l’activitat visitant la zona de serra dels Cuchumatanes (de fet hem vingut a aquesta part de Guatemala per conéixer aquesta part del país).
La previsió inicial (contratemps a banda) és arribar el dissabte a Antigua (per intentar menjar una mica bé i retrobar-nos una altra vegada amb una ciutat que ens va deixar molt bon gust de boca, i mai millor dit, ja que s’hi menja molt bé), i el dilluns volar a Managua des de l’aeroport de Ciutat de Guatemala ( en la qual no pensem, a ser possible, posar els peus).
Fins dissabte o diumenge no tornarem a establir contacte amb el bloc, ja que en la serra dels Cuchumatanes no será fácil disposar del temps i d’internet.