El google ho sap tot: on hi ha les millors platges? On em puc banyar sense xonis? On no fa tanta calor? On hi ha gent amable i simpàtica que no jutgen els altres? On hi ha gent amb més cor que boca?
Vaig intentar anar a la platja però no vaig poder: era ple d’una turba brutal de gent sense ànima ni educació ni escrúpols, gent com ovelletes seguint el ramat sense pensar en el més enllà ni en les possibles conseqüències dels seus actes, gent que jutja i que es mira el melic, però que no
Un dia vaig agafar un autobús que anava sota terra, i allà vaig veure les grans malalties del món, de la gent que no té llum, que no té sol, que no mira el cel, i al cap d’una estona vaig despertar i ja havia arribat a la meva parada: Wonderland.
Pots parar de maltractar la teva dona? Pots parar d’insultar, escopir i amenaçar? Pots parar de fer el ruc al Congrés? Pots parar de prohibir paraules, cançons i colors? Pots parar d’odiar? Pots parar d’empresonar idees? Pots parar de donar veu al feixisme i esclafar totes les altres? Pots parar d’estafar, robar, blanquejar i evadir?
Esllavissada de la repressió, del règim del 78 i de la dictadura. Esllavissada del partit de la corrupció, del partit de la cocaïna i del partit dels passamuntanyes, cúters i punxarodes. Esllavissada dels jutges polítics i dels diputats egoistes i infantils. Esllavissada de l’Íbex i dels nacionalistes d’Eurovisió. Esllavissada dels que insulten, amenacen, empresonen i
Com un colom, com una rosa blanca, com una tulipa fina, ella llisca damunt de l’escenari com la vida al nostre voltant.
És tan fàcil fer veure que és fàcil allò difícil si sempre fas fàcil allò difícil…
És formatge de tupí, i put molt, però és tan bo al teu costat que sembla un trosset d’àngel.
Estava tan boig pels spaghetti “Sofia Loren” des d’aquella primera vegada a la terrassa del Guinardó, que anava buscant “Sofia Loren” per tots els restaurants italians, fins que una vegada en vaig trobar uns que tenien també tinta de calamar: nero Loren.
Tan dolç com un Sugus, així va ser l’aplec palindromista que va tenir lloc el dia 6 d’abril a Sant Quirze, organitzat pel Club Palindromista Internacional: xerrades, llibres, poemes, pel·lícules… Tot era cap-i-cua.
Què vols per esmorzar? O coco o coco.
La colita anava cercant cols per tot arreu del món, pensant que les més llunyanes potser li anirien bé, fins que es va adonar que la col local era la que anava millor per al cor.
En Carles necessitava fer-se invisible, per això va anar al circ que hi havia instal·lat al Montseny i s’hi va poder comprar una capa màgica.
L’avi de l’avi de Cirilo tenia una fàbrica d’oli pur i verge ben ric en vitamines.
Un bon dia, el senyor Gavà, que vivia a Madrid, era fidel i segava cadenes, va tancar la botiga, va sortir al carrer i es va manifestar per la democràcia davant d’un tribunal franquista. Coma resposta, el van atropellar i el van deixar estès al voral de la carretera.