Tomeu Carrió

Viure la història

18 d'agost de 2018
0 comentaris

Visita a les colònies escolars de s’Arenal i Sant Jordi (estiu de 1924)

Pla de Sant Jordi. Documents del diari La Almudaina. 22 d’agost de 1924. Visita a les colònies escolars de s’Arenal i Sant Jordi

La Almudaina de divendres dia 22 d’agost de 1924 informava de la visita de les autoritats municipals de Palma a diverses colònies escolars de nins i nines que ja esmentàrem a un article anterior.

Es tracta de les colònies de nins a Gènova i a s’Arenal i de nines a la Quarentena (El Terreno) i a Sant Jordi. Només oferim les de s’Arenal i Sant Jordi, tot i que a la il·lustració hi són totes.

Recordem que es tracta de la Dictadura de Primo de Rivera i el batle i regidors que hi surten no varen ser elegits democràticament. Hi ha diversos noms de polítics i altres. D’entre ells destacam:

Luís Ferbal Campo, nascut a Alger, catedràtic de francès de l’Institut Balear i de l’Escola Normal de Mestres. Durant la Segona República acabà al partit Esquerra Republicana de Balears. Va formar part de l’Associació per a la Cultura de Mallorca. També fou una persona interessada per l’arqueologia i, entre d’altres, publicà diversos treballs al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. De col·laboració amb la Dictadura com a regidor de Palma passà a l’esquerra republicana de la qual va ser regidor entre 1931 i 1934 i en 1936. En iniciar-se la Guerra Civil fou tancat a la Presó Provincial de Palma fins que en sortí i passà a viure a Barcelona on va morir el 1942. (1)

Miquel Porcel Riera (Manacor 1869-Barcelona 1933), fou un destacat pedagog innovador, difusor de les idees de l’Escola Activa. No pogué assistir a la visita per indisposició, així com el regidor Fernando Crespo de Estrada, per la mort de la seva sogra la marquesa del Palmer. Miquel Porcel Riera té una destacada obra com a escriptor d’obres pedagògiques, mestre, professor de l’Escola Normal  patrocinador de les colònies de la Diputació ja des de 1893 i, en aquell moment, regidor de l’Ajuntament de Palma i president de la comissió organitzadora. (2)

Altres regidors i el batle havien de ser del partit de la dictadura: la Unión Patriótica.

Las Colonias Escolares del Ayuntamiento
Visita oficial del Alcalde y Comisión Organizadora

A las tres de la tarde de ayer, como estaba acordado, salieron de la Plaza de Cort el Alcalde don Alfredo Llompart Juliá, en el auto de su propiedad, acompañado del miembro de la comisión especial nombrada este año para organizar las Colonias Escolares que sufraga el Ayuntamiento, e ilustrado Catedrático don Luis Ferbal, y de los representantes de los periódicos locales diarios, en otro auto, con el Auxiliar de la Alcaldía don Julián Oliver y Vert, y el Secretario de los Concejales Jurados don Antonio Piña Forteza, ambos también periodistas, para hacer la visita oficial a las citadas Colonias.

Por hallarse algo indispuesto no pudo asistir el presidente de dicha comisión organizadora y alma de las colonias, este año, el concejal e ilustrado pedagogo don Miguel Porcel y Riera, como tampoco pudo concurrir el otro miembro de la citada comisión y Concejal don Fernando Crespo de Estrada, causa [sic] del fallecimiento de su señora madre política la Excma. señora Marquesa del Palmer.

La Colonia de niños de Génova

[…]

Colonia de niñas de la Cuarentena (El Terreno)

[…]

Colònia de nins a s’Arenal

Quan van a visitar la colònia aquesta era a punt ja de tancar-se. Estava en un edifici a prop de la mar llogat per l’ajuntament.  En l’article s’esmenta els mestres encarregats de la colònia de 24 nins i destaquen que no hi ha hagut novetat alguna durant el temps d’estància a s’Arenal, dient que era un lloc molt saludable on es feren excursions, s’impartiren lliçons de profit que compartiren el temps amb banys, exercicis, pràctiques i cants. Pel que fa a s’Arenal es qualifica el lloc de “pintoresco caserío” on una part de la població són estiuejants; com el mateix secretari del Govern Civil que s’afegeix a la comitiva.

Colonia de niños de El Arenal

A continuación se pasó a visitar la colonia marítima de niños instalada en un espacioso edificio que tiene alquilado el Ayuntamiento en el pintoresco caserío de El Arenal.

La expresada Colonia se componía de veinte y cuatro plazas, y estaba dirigida por el inteligente profesor don Francisco Fiol, con los Auxiliares, también jóvenes profesores, don Juan Durán y don Lucas Estarellas.

Dicha colonia, al llegar los visitantes, estaba ya a punto de emprender el regreso, viéndose preparado todo el material y enseres, que este año ha adquirido expresamente todo nuevo el Ayuntamiento.

Fueron recorridas las diferentes salas y dependencias de dormir, manifestando el señor Fiol no haber ocurrido novedad alguna durante la estancia en aquel salutífero lugar, emprendiéndose diferentes excursiones y distribuyendo convenientemente el tiempo entre lecciones de provecho, baños, ejercicios, prácticas y cánticos, mereciendo la felicitación del Alcalde y del señor Ferbal por el éxito alcanzado.

Se agregó a la comitiva el Secretario de este Gobierno Civil señor Escat, que ahí veranea.

Colònia de nines a Sant Jordi

Sant Jordi també és qualificat de “caserío”, així com de “pueblecito” i localitat, encara que no li diuen pintoresc. Hi ha instal·lades 25 nines i la directora és Dolors Rubí, que aleshores era la propietària de la possessió de Son Fullana (annexa al poble), on passaren bona part del temps les colones. També sabem, de l’article anterior sobre les colònies escolars, que estigueren a l’escola de les monges. En el present article es diu que per a dormir tenien l’espaiosa sala del cine que estava per inaugurar; el Cine Garí. (3)

D’altra banda ens parlen que els visitants foren rebuts pel batle de Sant Jordi (batle pedani) que era Miquel Garau Cantallops (que també administrà la possessió de Son Fullana), del vicari del poble Joan Llaneras i del superior del convent de la Porciúncula Miquel Quetglas. S’ha de recordar que les nines d’aquesta colònia havien d’anar a prendre banys a s’Arenal, cosa que ens suggereix que ho degueren fer a prop de la Porciúncula, emprant les seves instal·lacions, cosa que no sabem del cert.

Les nines reberen els visitants amb cançons mallorquines, en català per tant. Una era “Bella terra mallorquina” (“Himne mallorquí“) de Maria Antònia Salvà (1922) per a cantar a les escoles mallorquines. (4) L’altra era “L’Estrella de s’auba” del poeta i lingüísta, entre altres coses, Marià Aguiló (1825-1897). (5)

En aquest article el nom de Sant Jordi surt amb totes les lletres, mentre que el nom de la possessió, en lloc de Son Fullana escriuen So’n Fuyana.

Colonia de niñas de Sant Jordi

La Colonia Escolar de niñas instalada en el caserío de Sant Jordi que fué visitada luego, estaba compuesta de venticinco plazas, y ha sido su Directora doña Dolores Rubí, ayudándola como auxiliares doña Teresa Colombás y doña Catalina Colombás.

Al llegar al expresado pueblecito, fueron recibidos los visitantes por el Alcalde de la localidad, el Vicario Rdo. don Juan Llaneras y el Superior del Convento de la Porciúncula Rdo. Fr. Miguel Quetglas.

Las pequeñas escolares habían salido a dar un paseo compareciendo al poco rato, y entonando los hermosos cánticos ‘Bella terra mallorquina’, ‘L’Estrella de s’auba’ y otros, que fueros aplaudidos.

Buena parte del tiempo lo pasaron las niñas en la hermosa finca ‘So’n Fuyana’ propiedad de la Directora.

Visitados los locales para comer y dormir, este último, la espaciosa sala de cine que está por inaugurar, se emprendió el retorno a la Ciudad, siendo acompañados hasta la salida del pueblo entonando sus canciones y prorrumpiendo las colonas en vivas al Alcalde, al Ayuntamiento, a la Comisión y a los periodistas.

— — —

Antes de dar por terminada nuestra reseña queremos hacer constar la excelente y agradable impresión que en general nos produjo la visita a las distintas Colonias del Ayuntamiento, haciendo público elogio de la buena organización de las mismas, que con menor estipendio se han podido sustentar mayor número y una Colonia de estudio en Barcelona.

Por todo lo cual debemos felicitar a los señores Porcel, Ferbal y Crespo de Estrada, que forman la comisión organizadora, invitándoles a persistir en la realización del proyecto de hacerlas permanentes y a fundar una Escuela de Bosque, como vienen acariciando.

Pel que afirma La Almudaina l’experiència de les colònies va ser un èxit. Com hem vist, de colònies escolars feia anys que se’n feien. El fet que hi hagués una dictadura, en aquest aspecte, no feia variar la situació. També, que Primo de Rivera fos, com tots els dictadors a Espanya, un governant especialment anticatalanista (control de la Mancomunitat de Catalunya primer i dissolució després, entrebancs a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’ús oficial del català així com de la senyera), ja veim que, almenys en 1924 a Mallorca, hi ha una certa continuïtat en l’ús de cançons mallorquines.

Finalment observam una molt bona relació entre l’Església i l’Ajuntament que propicià l’ús d’instal·lacions de l’Església, almenys, o especialment, a Sant Jordi.

La Almudaina acaba convidant a seguir amb les colònies escolars i a realitzar el projecte d’Escola de Bosc que propiciava el contacte amb la natura.

Bartomeu Carrió Trujillano

Notes:
(1) Gran Enciclopèdia de Mallorca, Volum 5. Pàgina 244.
(2) Gran Enciclopèdia de Mallorca, Volum 13. Pàgina 320. SUREDA, B. L’educació a les Balears en el segle XX. Palma: Edicions Documenta Balear, 2000. P. 14. OLIVER, J. Escola i societat. Palma: Editorial Moll, 1978. P. 17 i 38.
(3) La construcció del Cine Garí obtingué el permís de l’Ajuntament de Palma en la sessió ordinària de la Comissió Municipal Permanent de 19 d’abril de 1924. En l’acta d’aquell dia (Arxiu Municipal de Palma AH 2194/1) que es pot consultar per internet), als permisos per a obres, a la pàgina 8 diu: “19.- A D. Bernardo Garí para construir un edificio destinado a cinematógrafo en un solar del caserío de San Jordi”. Com es veu, el mes d’agost ja estava gairebé per a inaugurar.
(4) PEÑARRUBIA, B.; ALOMAR, M.M. “De mi no en fan cas…” Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. P. 206. Per a la lletra podeu clicar aquí.
(5) La lletra de “L’estrella de s’auba” la podeu llegir en aquest clic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!