CALAIX DESASTRE

Ja les tornem a tenir aquí, si és que mai han marxat. Em refereixo a les “Rebaixes”. Perquè molta comèdia i molt insistir en que les rebaixes comencen el dia 1 de juliol i que no se’n poden fer abans, moltes recomanacions de les societats de defensa dels consumidors per prevenir-nos de les possibles estafes de les rebaixes, però resulta que ara tot l’any tenim “promocions de vendes”. Si és que als comerciants no els ha quedat cap més remei que enginyar-se-les per poder tirar endavant.
Les promocions de vendes, són el conjunt d’activitats de màrqueting dedicades a estimular les compres dels consumidors, com per exemple exhibicions, exposicions, demostracions, i altres esforços de venda repetitius fora de la rutina habitual, i s’entén per rebaixes una reducció en el preu, bé o servei en relació amb el preu que tenien anteriorment, sense però que hagi comporti una disminució o reducció de la qualitat del bens o serveis. Però què lluny queden i quina nostàlgia evoquen aquelles imatges de gent, sobre tot dones, embogides barallant-se per una determinada peça a bon preu. I és que trobar una peça bona, de temporada, en rebaixes, era tot un repte i sobre tot qüestió de sort. Perquè ho hem d’admetre, no tots però una gran majoria de comerços, aprofitaven les rebaixes per treure totes les andròmines de ves a saber quants anys enrere.
Ara, n’hi ha que encara ho fan, però la gent no és tonta, ans el contrari, la gent, els clients en general, són més espavilats del que es pensen i saben perfectament quan se’ls dona gat per llebre i tenen un coneixement profund de què, quan i on poden comprar bon producte, de temporada i a bon preu. És per això, que els comerços s’han hagut d’espavilar, i ara es fan promocions i descomptes tot l’any. I és per això també que els clients saben que no els cal esperar al dia 7 de gener o al dia 1de juliol per gaudir de bones ofertes i promocions.
A mi particularment no m’han agradat mai les rebaixes. Potser és pel que deia abans, que tenies una peça reullada, esperaves amb ànsia que arribes l’ esperat dia, i noia jo no sé què passava, però hi havia botigues que semblava que haguessin canviat d’amo, perquè no hi havia res del què buscaves i treien cada relíquia, que més aviat l’haurien pogut vendre com a peça “vintage”. Per no parlar de les gran àrees comercials, on sovint una peça tenia el mateix preu abans que després en rebaixes.
Ara, el que més em sorprèn, és que encara tot just s’ha donat el tret de sortida de les rebaixes, i ja hi ha estadístiques del que es gastarà cada ciutadà de mitjana. I com totes les estadístiques, tota semblança amb la realitat és pura utopia, perquè n’hi haurà que s’hi deixaran un dineral i n’hi haurà que no les podran ni mirar. Si sou dels afortunats que podeu gastar, ànims i a comprar que el diner ha de circular.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!