El bloc d'en Titot

Ahir tela.
Amb bon senderi vaig estar tota la tarda fent el ronso al llit dansant en el llindar del son.
Arribant a La Ginesta em vaig trobar l’amic Roger Torres, doble camarada (Orquestra Alternativa i CUP de Manresa) i vam anar a la Plaça a fer uns salts. Allà vaig trobar-me l’Imma Arnau que havia vingut de Palma de Mallorca per fer aquell salt de Patum i se’n tornava despés. Amb ella i la seva germana Núria, que és la que em treu les castanyes del foc (és advocada) vam tornar a La Ginesta per fer una altra barreja. I d’allà al Salt de Plens, horrorós. Vaig començar-lo a ca la Gorrista i amb prou feines vaig arribar a la carnisseria, passant-les més putes que Caïm i en alguns moments sense tocar de peus a terra.
Després em vaig trobar en Marcel Ribera (de parentiu desconegut) que em va persuadir perquè acompanyés l’Ester, que havia de saltar de ple.
Així ho vam fer i tot i que no va ser cap meravella de salt i em vaig passar tota l’estona aguantant-li la careta, encara el vam mig fruir.
Després vaig anar a les Catacumbes, un antic pub del 80 tancat fa anys a una espècie de festa que s’havien muntat uns quants geganters i guitaires. I en acabat a barraques a fer la darrera barreja.
Encara no vaig fer gaire tard. A un quart de 9 ja era al llit.
Avui és el dia de la canalla. Jo vaig complir amb l’Erola, l’Aran i l’Oleguer -fillola, neboda i nebot, respectivament- a la Patum de Lluïment o sigui que avui he pogut marxar tranquil.
Ara sóc a Sant Boi de Llobregat, en el locutori d’uns mujaidins molt simpàtics. Acabem de fer proves de so. Toquem amb Aramateix a les 12 de la nit. És el tercer concert de la gira “Moragues/Basset 300 anys tour”.
Com a amfitrions els camarades Enric Garcia i Josep Maria Cervelló, avui regidors d’ERC d’aquesta vila. En temps pretèrits i èpics l’enric havia regentat el Novecento, el primer bar del rotllo de l’independentisme, devers principis dels 80. En Josep Maria havia estat un lluitador incansable en l’àmbit de la solidaritat antirepressiva a l’entorn dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). És un plaer tornar-los a abraçar.

Tot plegat pot semblar molt bonic, i de fet ho és.
L’únic inconvenient és que estic molt molt cruixit. Molt
Aquest parèntesi s’agraeix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!