El bloc d'en Titot

És dimecres i són tres quarts de 12.
Marxo corrent a la plaça Sant Pere. Estic a punt d’enprendre novament el viatge.

Un any més, disposat, vora milers de conciutadans i alguns patumaires de foravila.
El procés és senzill i a l’hora apassionant. Pujaré la pendent de la plaça fins al Bar La Barana: Pere, posa’m una barreja! Que dolça és aquesta frase! Que bé sona sortint dels meus llavis! Podrien ben ser les paraules màgiques. Després em prenc l’apozema. I uns instants després sona el tabal. “Ja hi som!” ens direm un altre cop. Els ritus sempre són els mateixos i això els fa sagrats, això els fa pregons.
Després la música… i els gegants es mouran.
La màgia s’haurà tornat a esdevenir i tornarem a viure cinc dies en la ciutat paral·lela on tot és diferent. On la relació entre les persones és diferent.
Estic a punt. Marxo a la Plaça. Bona Patum!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!