El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Maldición de malinche és una cançó que feia molts anys que no escoltava. L’altre dia va tornar a mi juntament amb un grapat de cançons revolucionàries d’aquelles que per poc que t’ubiquis en el lloc i el moment que van ser cantades, posa la pell de gallina.
El disc es diu "Abril en Managua" i va ser enregistrat en directe l’any 1983 a la capital de Nicaragua en plena ofensiva criminal dels Estats Units.
La cançó és aquí dintre.
Canten Gabino Palomares i Amparo Ochoa
Atenció a tot el text perquè retrata una situació d’autoodi colonial que ens ha de ser molt familiar però hi ha un moment especialment frepant, sembla un toc d’atenció…
"…y en ese error nos quedamos 300 años esclavos…"
[Malinche és el nom de la esclava asteca que es va posar al servei d’Hernan Cortés i la que li va revelar que el seu poble feia segles que esperava el retorn del déu Quetzalcoatl, de pell clara i amb barba…
La resta de la història s’escriu amb sang índia.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Abril en Managua" és un gran disc, jo acostumo a punxar-ne un parell de temes.
Benvolgut compatriota:
La Malinche no era azteca, sino que era de un dels molts pobles mayes que vivien putejats pels azteques.
Ferran Montros Cortès, el català que va conqerir Mexic als azteques la va utilitzar de interpret náhuatl-maya, perque coneixia les dues llengues. En cap cas la Malintzín va ser una traidora, sino que va lluitar amb els "espanyols" contra el sanguinari imperi azteca.
Per cert, els "espanyols" d’en Cortès sabien construir galeres de guerra i van cel.lebrar la conquesta de Ciutat de Mèxic amb "festes valencianes" segons les croniques. Ja es fort que els extremenys sapiguesin construir galeres de guerra, no et sembla?
Un gran disc i una cançó indispensable.
Precisament fa uns mesos, el 12 d’octubre, vaig escriure sobre aquest mateix tema: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/66675 😉
M’ha sorprés el teu post d’avui, aquesta canço és genial, la lletra et fa posar la pell de gallina, fa molt de temps que la duc al cotxe per escoltar-la quan l’activitat diària m’allunya d’aquells països que tant m’estimo, sobretot Nicaragua i em fa reaccionar, per mi és la cançó que m’ha fet plorar més de la meva vida.