Els que em coneixen saben que ?ni en política, ni en el que no és política? no acostumo a despotricar de la gent.
I no només això, em costa molt fins i tot criticar obertament. Crec que, quan arriba un impuls negatiu és preferible un exercici d?empatia a la crítica espontània. Crec que és millor analitzar la situació situant-me en la pell, les circumstàncies i els sentiments de l?altra persona. Només així crec que es pot evitar que la resposta que s?esperaria de mi, en aqueixa situació, formi part de la seva estratègia.
Crec que interpretar una acció d?algú situant aquesta acció en la lògica de l?estigma que tenim d?aquesta persona no ajuda a fer una valoració objectiva d?aquesta acció. I si això ho fes en grup esdevindria pinso per al sectarisme.
També sempre m?he forçat a tenir present que ?per impossible que em sembli? ni jo ni els meus tenim la raó absoluta. I per tant cometem errors i, els altres, encerts. I m?interessa molt saber, descobrir, destriar els encerts d?aquells que em sembla que, a priori, van tan desencaminats.
M?interessa perquè si aïllo els encerts dels desencaminats, ?primer? puc aprendre alguna cosa i ?segon? dóna credibilitat al meu parer. Dóna credibilitat al meu parer perquè demostro que el meu parer no és d?una determinada manera perquè s’expressa en contra d?altres ?que voldria dir, en definitiva, que el meu parer té com a referent el dels altres i no la pròpia reflexió.
No sé si em m?explico prou bé.
Tot això ho dic perquè tot i que se sap que m?identifico amb la ideologia de l?Esquerra Independentista ?aquella que nasqué amb el PSAN i que es manté ferma en els postulats revolucionaris? també se sap ?o s?hauria de saber? no veig a la gent d?ERC com a enemics, ni tant sols com a rivals; encara que anem a disputar-nos vots d?aquí quatre dies a les eleccions municipals. També és cert que a ERC hi ha de tot ?com a casa meva? i un carnet d?ERC no significa necessàriament una garantia de camaraderia: els creixements ràpids fan difícil el garbelleig d?aprofitats, trepes o indesitjables. Conec gent que està a esquerra ?força per no dir molta? per la ideologia dels quals posaria les mans al foc i estic convençut que si no són a casa meva, és més la nostra incapacitat organitzativa que per la seva renúncia política. I encara més, la seva habitació a casa nostra resta intacta per quan tornin.
Tinc la sensació ?i les proves? que m?estic desviant del tema i hauré de fer una giragonsa per resoldre.
He llegit les declaracions d?en Vendrell d?aquesta tarda i seguiré el tema amb atenció: m?agradaria que fos un dels encerts ?que ni que sigui per pura llei de probabilitats? té Esquerra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ho sabia que eres així, ja m’està bé. Jo no en sé. M’agrada criticar i a raig. Potser si que no se’n treu res. Veus , a mi en Vendrell aquest, avui m’ha semblat que ofegats com van s’ha limitat a fer un joc de mans, ara que en Puigcercós i en Carod són al mateix sac. Altres dies em sembla un noi no gaire espavilat amb cara de gangster.Estaria bé que no fos cap de les dues coses i que si més no el que ha dit servis per fer caràmbola.
Gràcies per la teva bonhomia i saviesa. M’has impactat. Procuraré ser més reflexiu. Ens convé no perdre els nervis.
Titot voltant pel que en diuen la Blocosfera és la primera opinió en positiu que trobo aquests dies. Jo tampoc coneixia la teva manera de pensar políticament, vull dir la manera d’enfocar el teu posicionament polític, tot i que m’ho imaginava veient com et mous indistintament per la CUP, sobirania i progrés o la Plataforma Pel dret a decidir. Aquest suport a posicions independentistes amb enfocs diferents hauria de ser el més normal i més lloable i admirable per part de l’altre gent, tot i això massa vegades hem de suportar les males arts d’aquells que es creuen amb la veritat absoluta i pensen que és més enemic seu un independentista que va per un camí semblant però diferent que no pas qualsevol espanyolista de casa nostra.
Potser si que ERC ha renunciat a moltes coses, potser si que un cop al poder ja no criden ni s’exclamen tant, potser si que no els votaré més o potser si que ja no els votava abans. No importa. El que jo vull i crec que hauriem de desitjar tots és que tornin al nostre bàndol, del qual la grandíssima majoria de militants encara no han marxat i estic segur que si encara són a ERC és perquè ells també estan desitjant que el seu partit no s’allunyi més de l’independentisme. De que ens serveix si ERC s’allunya de l’independentisme, que hi guanyem? Doncs res. Si no vetllem perquè cada dia siguem més (siguem del partit que siguem) quin favor li fem al nostre país?
I jo no crec que la CUP i ERC s’hagin de disputar res, ni tan sols els vots. Tant de bò vegi com algun dia caminem tots junts.
Crec que és millor analitzar la situació situant-me en la pell, les circumstàncies i els sentiments de l’altra persona. Només així crec que es pot evitar que la resposta que s’esperaria de mi, en aqueixa situació, formi part de la seva estratègia…
hahahahahahaha….
Sento molt no compartir el teu punt de vista. Però no puc evitar que la paraula que me vingue al cap després de tot això, sigue cinisme. Posant-te una mala metàfora, m’ha recordat al típic amic que et deixa de banda i et ve al cap del temps fent-te la pilota demanant-te consell.
Tant de bo m’equivoque. Tant de bo signifiqués un canvi de rumb en la estratègia d’ERC. Però no puc evitar ser malpensat. Em sona massa a jugada electoral: "anem a retratar CiU, i a demostrar lo valents que som".
Però repetixo: tant de bo m’equivoque.
Salut, Titot.
La jugada que està fent ERC, està ben clara. Fer política val molts euros, si estas a l´oposició no veus ni un centim, si ets al govern, pots sanejar l´economia del teu partit i creixer… Potser no ens agraden els tempos que està utilitzant la direcció d´ERC, però el que busquen a mi em sembla clar, oxigenar els seus comptes i creixer a tot el territori.
Pel que fa al tema de l´independentisme, pense que si ERC tingués majoria absoluta al Parlament, faria un referendum per la independència, el que pasa és que ara no té majoria, i la gent de CiU…, bé ja se sap…, potser totes les bases les d´ERC, les de CiU, les de l´EI, busquem el mateix però les direccions….
Podrem títllar la proposta d´electoralista i tot el que es vullga però CiU no l´acceptarà, per desgràcia.
No sé si ho sabeu, però la televisió nacional del Països Catalans (per desgràcia, és el que hi ha), van a extirpar-la d´una part important del nostre territori, els feixistes del Partit Popular amb la complicitat del Psoe i del PsC (de PsPV no s´en pot parlar per la raó que no existeix).
Recordar que el territori va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i tots tenim que possar el nostre granet de sorra.
Ací us passe una adreça.
http://e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=2
Gràcies per col.laborar.
Si teniu alguna altra idea també serà benvinguda.
Tens raó Titot, ERC no és l’enimic jo a les municials no el votare, votare a la CUP, pero esque sense ERC no sereiem on som, malgrat les seves renucies, es ple de militants que realment valen la pena i una historia de 75 anys de sacrifici… i el Pugercos i companyia, son el "problema" i ames monopolitzen l’independentisme cosa que no m’agrada gens..pero esque penso que estem tant mancats i fotuts els indepes que ja no se ni com ens en sortirem…no vull ser derrotista pero ho veig fotut…
Per cert, saps si el JM Cantimplora te contractacio oberta? en cas afirmatiu com ho podriem fer?
Força i fermesa titot! salut a tothom!
És curiós, però m’ha vingut al cap una història que em va explicar fa temps un amic meu.
Fa molt de temps hi havia un mirall que contenia tota la veritat absoluta. Però un dia el mirall va caure i es va trencar en milions de bocins, i cada un d’aquests bocins contenia un trosset d’aquesta veritat. Cada un de nosaltres te un tros molt petit d’aquest mirall, i el que hem de fer és escoltar-nos els uns als altres per tal d’anar recollint trossos i tenir cada cop un mirall de la veritat més i més gran.
A mi els d’ERC m’han decepcionat molt. No els votaré més si no canvien. És com si m’haguessin fet el salt. Si no canvien alguna cosa ells que estan dins el govern, qui ho farà?
Titot, això de posar-se a la pell de l’altre persona… Com t’hi poses a la pell d’un fill de puta del PP? Quin fàstic! Prefereixo critica’ls directament sense pensar-hi.
Canviant de tema… Has escoltat el nou disc de Lax’n’busto? A mi m’agrada molt!
Tot el que dius aquí trobo que està molt bé. Però per mi sí que hi ha una veritat absoluta i ès la sinceritat i la integritat. Sòc dels que penso que si creus amb algo has de ser molt integre a l’hora de defensar-ho i no caure en oportonismes ni actituds ipòcrites per tal d’aconseguir els teus objectius,al menys aixó és el que m’ha ensenyat la vida. Penso que nomès partin d’aquestes bases aconseguirem ser lliures i si no fos així, crec no valdria la pena continua lluitant.Per aixó m’enprenyo amb ERC, per que analitzan el context i la cituació veig una ERC molt presionada per culpa dels seus propis actes i errors i no saben trobar cap mès sortida que fer una proclama ,que tan de bo tires endevant, pero que mai l’han de fer servir amb finanitats ipòcrites,ni electoralistes, ni amb benefici propi, per sortirsen d’una cituació que ells mateixos s’han buscat. Em d’avançar tots junts i tan de bó els que ara són a l’olimp de ERC, vaixin aviat per continuar el camí que ens falta per fer.
UN POBLE, UNA CULTURA, UN PAÍS.
Quanta raó… i especialment des de la pràctica, des de la realitat, no des de les petites torres d’ivori que de vegades s’erigeixen (o s’han erigit) a Barcelona o a València.
Ni per estadística pots esperar un encert del bocamoll de Vendrell. Quins llàstima d’independentisme, la veritat.
El panorama està fotut…. prou collonaes:
http://ar2d2.blogspot.com/2007/04/prou-collonaes.html
A Reus hi ha gent que votem habitualment ERC que ara votarem la CORI perquè no estem d’acord amb el model de partit i país que ens proposen, o desproposen, els actuals líders. No és que la CORI reculli cap testimoni, perquè no han que siguin independentistes, però ERC no fa el paper que caldria, al menys a Reus.
Fas un bon analisi, ERC no son els nostres enemics, encara q actualment sembli q s’hagin oblidat q son independentistes i republicans, i tinguin una estrategia suicida q no aporta res positiu al pais.
Per aixo crec ara mes q mai q ja toca plasmar la realitat de le’squerra independentista i començara acambiar la historia del nostre pais, ja q estem en un mioemnt historic on la amjoria de votants d’ERC estan desorientats i cabrejats per l’estrategia del partit.
Com be dius avans estavem desorganitzats, ara ja no.I parafrasejant al botifler Pujol ; ARA TOCA CUP