Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
La construcció d’un Estat fort, amb tendències totalitàries, la construcció d’una societat temerosa, empobrida, girada cap a la dreta…, és quelcom que ja fa temps està en marxa. El futur és tèrbol i ens inquieta. El conseller Puig (fuig) ens fa realment por, amb la seva guàrdia de corps, els seus secretes, la seva orientació independentista-sionista (construir un Estat de seguretat absoluta)….Ens feu por, sí, però no ens doblegareu¡¡¡
Que l’Arcadi Oliveres estigui a l’ull de l’huracà després de l’escenificació d’una confrontació de forces el dimecres passat, no és quelcom sorprenent. L’Arcadi, una persona bondadosa i ferm defensor de les classes més colpejades per la crisi, defensor de la pau com a eina de treball i de diplomàcia a nivell internacional, ha estat des del principi una persona entregada i que ha donat un clar suport crític al darrer moviment social d’aquells/es que no volem ser titelles d’una crisi que no hem causat, ni de lluny¡¡
L’Arcadi com en el seu moment va ser en Ferrer i Guàrdia, pot passar a ser un cap de turc d’un Estat malalt que defensa per sobre de tot els interessos de les classes benestants, els privilegis dels professionals de la política, i que en definitiva aixopluga els canalles i la xusma que especula, malbarata les polítiques públiques, i anorrea les classes populars. Aquestes alimanyes troben un bon suport en aquest Estat fort, molt conservador, dretanós, que és inclement i fort asmb els sectors més dèbils.
L’Arcadi per la seva trajectòria no solament mereix el nostre respecte, sinó que el Govern de CiU, i sobretot personatges sinistres com en Felip (fuig), li haurien de retre homenatge i besar-li els peus…De cap manera poden acusar-lo, no ja de dir alguna cosa que si la va dir pot dir-la, com les que diu el govern sense cap tipus de menysteniment ni de vergonya, és que no el poden acusar de res…perquè no hi ha res de què acusar-lo. El govern de CiU, i l’stablishment polític-mediàtic busquen un cervell, un cap, la intel.ligència de la “sublevació”…, busquen respostes al perquè algú/na s’atreveix a contradir les ordres dels “que tenen la solució als nostres problemes”.
No és cert que respectin la llibertat d’opinió, no és cert que respectin les diferències…polítiques; si aquestes divergències tenen l’ampara d’una força social i popular no institucionalitzada, malgrat aquesta sigui àmpliament i majoritària no-violenta, no ho poden suportar ni uns ni les altres…No poden, perquè és una deslegitimació del seu poder coercitiu, i un Estat Fort com el que volen, no s’ho pot permetre, per tant ataquen, atacaran, i voldran doblegar-nos, siguin ara els i les indignades, siguin més tard altres que els plantem cara.
I perdoneu compas de la premsa, i compas catalanistes, de tots colors….Les indignades no són espanyolistes, ni l’enemic manipulat pels espanyols contra les institucions catalanes…perdoneu¡¡¡, els que més mal ens fan, els que més mal fan al Principat i als Països Catalans parlen i pensen en català: el Rossell, Fainé, Millet, Cuadras, l’alta burgesia catalana…tots aquests parlen també en català, al menys darrerament….El moviment dels i les indignades és quelcom ampli, complex, contradictori, ..però no són l’enemic espanyolista.. Aquesta acusació és com aquell conte sobre els jueus, el “poble deïcida”, que era el culpable estranger que en temps de crisi sempre eren els causants de la “peste”.
Si aquest Estat en construció totalitària vol acusar l’Arcadi, li volem dir que l’Arcadi som tots i totes. TOTHOM SOM L’ARCADI I ESTEM AMB L’ARCADI OLIVERES¡¡¡
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deixa’t de ximpleries de tots no som l’ Arcadi Oliveres, ni de bon troç, que jo vaig sentir en directe l’Arcadi Oliveres pel programa de la Copulo a la tarda de 4 a 5 va dir el que va dir , ho va repetir i ell s’ ha buscat el que està passant.
A mí em va decebre profundament, i m’ha perdut l’ encant……………!
Què hi farem?
No puc dubtar de la seva capacitat per demanar perdó, però ja cal que en tingui (en quantitat i en qualitat).
Conec l’Arcadi. Crec que és una bona persona, que s’equivoca però en gairebé tot, sobretot quan es deixa emportar per la conspiranoia a la qual és molt procliu. En aquest cas l’ha vessat i de llarg posant-se al costat dels “indignados”, i ho dic en castellà perque així es comuniquen ells, i dient la bajanada sobre els mossos que vaig sentir.
Per tant crec que el que és pertinent és la denúncia de la seva actuació, i espero que tingui prou traça per demanar perdó.
No li desitjo cap mal, però tampoc no el planyo. Tots ens hem de fer responsables de la nostra actitud.
I el que tinc encara més clar és que hem d’anar col·lectivament en la direcció exactament contrària dels “indignados”: mirar a Europa, que ja creix econòmicament, imitar el que fan els països productius i deixar d’emmirallar-se, que ja té nassos, en Madrid i El Caire.
Mireu, doncs jo aquesta nit em sento indignat (amb tot el respecte però també amb tota l’exigència) amb els tipus de comentaris. No tant pel que s’hi diu sinó perquè no sóc capaç de llegir-hi cap mena d’argumentació.
A veure, l’Arcadi pot haver estat més o menys oportú amb les seves paraules. Però algú pot dir que les seves afirmacions són mentida? Doncs no, ningú. O és que algú vol negar que infiltrar esbalotadors enmig de determinades manifestacions és una estratègia que la policia no ha utilitzat mai? Hi ha un munt de casos més que demostrats. Per exemple, en els anys de la García Valdecasas a Barcelona això era una pràctica habitual. O ho negareu?
D’altra banda. Hi ha o no hi ha aquests dies un intent indiscutible de criminalització del moviment d’indignats? Algú s’ha aturat cinc minuts a analitzar el que està fent La Vanguardia? Comparar l’acció del dimecres amb el 23F!!! Per favor! A mi l’acció d’aquesta setmana davant del Parlament em va semblar poc intel·ligent, molt poc, però d’aquí a comparar-los amb el colpisme… Vaja! Que se’ls veu el llautó d’una hora lluny! El president Mas ha demanat que caigui sobre aquesta gent tot el pes de la llei i amb condemnes exemplars. M’agradaria que el president del país demanés condemnes exemplars per tots aquells que cometen delictes molt més greus. Algú recorda que en Mas o en Puig hagin demanat una condemna exemplar per a en Millet?
Pel què fa a l’Arcadi. Jo sí que sóc al seu costat. Per un senzill fet que em sembla tristament poc habitual. Perquè és algú que posa el seu coneixement, la seva informació, la seva capacitat per investigar al servei de la societat, amb un compromís vital per la justícia i per la llibertat. Podria, com fan molts altres economistes, posar el seu saber al servei del millor postor. Ell el posa al servei de les causes populars. M’agradaria saber quines són les seves paranoies. Concretes siusplau. Podeu dir que la seves denúncies (amb dades concretes) de les conexions entre les elits polítiques i les elits financeres són falses?
Finalment. Per mi també un dels motius per ser crític amb el moviment dels indignats és la poca sensibilitat que hi ha cap al país on viuen. Certament. El tema del debat sobre l’autodeterminació n’és un exemple ben clar que, a més, em sembla que s’ha plantejat des d’aquest mateix bloc. Ara bé això no em sembla un motiu ni per demonitzar-los ni per negar la validesa de certs plantejaments. Perquè, per un costat, la forma com s’expressa el moviment fa clara la debilitat de la catalanitat en molts llocs del país (com ara Barcelona o València) alhora que per l’altre, un dels platejaments fonamentals: l’aliança entre les elits polítiques i les financeres que fa que paguem la crisi les classes populars em sembla una veritat molt poc discutible. Aleshores deixem de demonitzar i assumim nosaltres, els qui volem construir uns Països Catalans lliures i solidaris, que hem d’incorporar aquest plantejament en la nostra agenda política dels propers anys.