Terra i llibertat

A l’inici de la segona setmana, tot el suport al moviment de desobediència coordinat per l’Assemblea de Docents de les Illes. L’activitat del moviment es dispara i la solidaritat es mostra imparable arreu dels Països Catalans. On menys ho esperaven, el país es mostra viu i carregat de futur. L’organisme de construcció nacional Som Països Catalans ha fet pública la següent declaració i impulsa una rifa solidària, muntant una panera que no deixa de créixer, el proper dia 31 d’octubre. Avui, a València, acte al Micalet.

Enllaçats amb les Illes

Als Països Catalans, i a les Illes en concret, estam d’enhorabona: comptam amb el col·lectiu docent més compromès de les darreres dècades. Una bona mostra és la vaga indefinida convocada per mestres, professorat i alumnat d’arreu de les Illes, que només en una setmana ja han mobilitzat milers de persones pels carrers de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, amb un seguiment del 90%. Una vaga indefinida convocada i organitzada des de la base i des de baix per lluitar contra els de dalt.

Bauzá, Camps i Estarellas representen una part de la classe política retrògrada i filofeixista que, a través de la Llei de Convivència als centres i la Llei de símbols, s’han entestat en destruir qualsevol expressió reivindicativa als centres educatius. S’han entestat, també, en destruir la immersió lingüística i tot el que faci olor a la llengua pròpia del nostre territori. Per fer-ho, s’han armat de valent amb el TIL, un model que no gaudeix de cap tipus de consens entre la comunitat educativa, no té cap base pedagògica i es vol aplicar a cop de decret llei, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes en suspengués la seva aplicació.

Una altra problemàtica es deriva de l’ús de l’arma de les retallades, que està intentant ferir de mort la nostra educació, a les Illes i a la resta del país: menys professorat, baixes que no es cobreixen i no es paguen al 100%, beques de menjador i de transport que no es convoquen quan toca, aules d’acollida mínimes, reducció de l’atenció a la diversitat… I és que cal dir ben fort: que no ens enganyi la dreta, i l’esquerra, catalunyista: per molt respecte que mostrin davant la llengua quan les sentències del Tribunal Constitucional volen acabar amb la immersió a Catalunya, apliquen unes retallades que deixen la població nouvinguda sense recursos per poder aprendre la llengua que tant diuen respectar. Tampoc no ens enganyarà la dreta rància i espanyolista que, només amb les dades d’enguany, han deixat a 14.000 xiquetes i xiquets valencians sense poder estudiar en la seva llengua. Una dreta que reclama igualtat i practica imposició i autoritarisme, mentre s’omplen la boca de llibertat lingüística. La nostra llibertat lingüística és poder expressar-nos, entendre’ns i viure en la llengua dels nostres pares i mares i dels nostres padrins i padrines sense haver de demanar permís ni disculpar-nos per fer-ho. A la Franja no xerram LAPAO, xerram català i, al nostre nord també, tot i que l’Estat francès no oficialitzi la nostra llengua.

Des de Som Països Catalans donam suport a la vaga indefinida de les Illes (i a tots els actes de solidaritat que es desenvolupen arreu del país) perquè ens demostra, un cop més, que des de la base i amb valentia i coratge, els governs no poden amb el poble. Que malgrat les dificultats i els entrebancs, és possible autoorganitzar-se i plantar cara a presidents, conselleres i secretaris generals i a les seves polítiques d’apartheid lingüístic i misèria social. Que el passat sembla que és seu, però el futur és nostre i estarà ple de força, lluita i reivindicació per la nostra llengua, per les nostres escoles i instituts i per les nostres criatures.

La vostra vaga, la nostra dignitat!