Terra i llibertat

L’Andreu Barnils li dedicava l’altre dia un article al Bernat i als “seus” per haver fet un boicot incorrecte políticament parlant, o políticament actuant , al grup de música Amusic Skazz Band, en el marc de les Festes Alternatives de Manresa.

Per l’article de l’Andreu deduïm que la seva pretensió era més didàctica, que no d’escarni i escarment, com havien fet altres periodistes des d’altres mitjans.

I s’ha de dir que ll’article de l’Andreu és un bon article, força clarificador i que aporta molts elements didàctics per comprendre i tractar d’entendre la complexitat del que es viu a Israel. No tenim res a dir al respecte. Sí, però, de l’afirmació que fa l’Andreu relativa a què el sionisme és un nacionalisme, com ho és el catalanisme, o sigui, que vindrien a ser sinònims, o homologables, o la mateixa “cosa”, segons interpretem de les seves opinions escrites,

Ara hi tornem, però…..

Vam llegir, així mateix, les declaracions del músic boicotejat en les que deia, entre d’altres coses, que ell personalment estava a favor també d’un Estat palestí, malgrat la seva implicació personal i militant en actes d’homenatge i a favor de l’actual Estat d’Israel i per tant del seu ciment ideològic, o sia, el sionisme.

Quan habitualment llegim i escoltem aquestes frases no podem deixar de pensar que realment el cinisme no té fronteres, ni dimensions, o potser qui està dient això és un inconscient, o un ignorant, o no vol veure el que té al davant.

Les i els palestins no tenen Estat, ni el tindran mai, mentre l’Estat d’Israel no canviï la seva, diguem, esència, la seva manera d’entendre el món, d’entendre el seu sentit, i la manera d’organitzar-se, així com llurs components bàsics i estructuradors.

És impossible un Estat Palestí, ara per ara, perquè, entre d’altres coses, la idea que els sionistes (els hegemònics i que han guanyat finalment la “batalla” ideològica als “altres” possibles sionismes) tenen de l’Estat d’Israel és la d’un Estat que no té uns límits geogràfics clars i definitis, ja que fins i tot agrupa els jueus (perquè l’estat d’Israel és defineix a partir de la seva judeïtat, que atorga ciutadania de primera als que són per raons de sang i biològiques “veritables” jueus/eves) de l’anomenada “diàspora”, o sigui els que són de, per exempe, EE.UU., França o allà on visquin, i a més i per suposat, l’Estat d’Israel no està disposat a cedir pràcticament una sola engruna de terra en els territoris “bíblics”: Galilea, Samària, Judea….. (o sigui pràcticament tota Cisjordània), per això la presència de més de 400 mil colons ( que viuen en colònies ben fortifiades i defensades i agressives) dins del que podria ser un hipotètic i futur ?¿ Estat Palestí.

En tot cas, i pel que fa a l’afer de Manresa i la polèmica sobre el boicot a aquest músic, el que s’ha dit en diversos mitjans no ha reflexat totes les veus i posicions, per la qual cosa adjuntem aquí el comunicat de la Festa Alternativa de Manresa: http://fmamanresa.org/uncategorized/comunicat-de-la-festa-major-alternativa-de-manresa

Tornem doncs amb l’afirmació de l’Andreu sobre el fet que el sionisme és un nacionalisme (que sí que ho és, clar que sí), al igual que el catalanisme.

Doncs no hi estem d’acord que siguin sinònims, ni per suposat homologables, o idèntics (tanto monta, monta tanto…). De fet hem dedicat força reflexions i arguments al tema en aquest bloc, si més no es pot llegir, aquest http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130287, una de les entrades més llegides d’aquest mateix bloc.

Així doncs, discrepem totalment, el nacionalisme sionista és un nacionalisme d’esències biològiques, es basa en el dret de sang, “ius sanguini”; i és un nacionalisme emparentat en concepció i en fonamentació amb el nacional-socialisme, com molt bé ho descriu l’Hanna Arendt (llegiu si voleu el nostre recent article al respecte: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/250293). La filòsofa jueva i d’origen alemany ens explica en el seu llibre “Eichman a Jerusalem, o la banalitat del mal” que abans del 1939 els sionistes i els nazis s’entenien molt bé, perquè de fet perseguien el mateix, l’ emigració dels jueus centre-europeus, i europeus, en general; per suposat, els sionistes el que volien és que aquests “jueus” emigressin a Palestina per reforçar el seu projecte colonial en aquells territoris.

Ni sionistes ni nazis, cadascú per raons diferents però amb fonaments semblants, no podien concebir que persones diverses, per raó de confessió religiosa i/o tradició, és a dir, els jueus/ves, poguessin seguir convivint i relacionant-se amb gentils, cristians, i “altres” en un mateix país europeu. En ambdós nacionalismes la mentalitat de “gueto” era o és la manera de concebre una relació, o millor una no-relació amb l’altre (amb l’alteritat), que de fet és negació de l’altre diferent.

Les arrels dels nacionalismes centre-europeus, i sobretot d’aquesta tipologia de nacionalismes que basen una part dels seus arguments (seria el cas sionista), en els fonaments biològics d’una pertinença i d’una identitat, s’han de trobar segurament en la manera com s’entenia la identitat-pertinença en l’antic Imperi Austo-hungarès, així com en les teories racialitzadores sobre la divisió de la humanitat (les famoses cinc races), aparegudes i desenvolupades a Europa al llarg del segle XIX, a cavall de l’evolucionisme social, de l’orientalisme, de l’universalisme racionalista europeu, i dels corrents “modernitzadors” (que trencaven amb les antigues tradicions) del mateix segle.

Val la pena llegir “Orientalisme” del Edwar Saïd, o “Atenea Negra” de Martin Bernal (molt fàcils de trobar a qualsevol biblioteca i llibreria), per aprofundir més en aquestes qüestions.

Així mateix, el sionisme, nacionalisme laïc i modern, en principi, fa un especial ús pervers del judaïsme bíblic, sobretot de la promesa de Deu, del Elohim jueu, que la terra de Palestina és la terra promesa al “poble de deu”, al “poble elegit”…Aquesta “suposada promesa” bíblica, profecia tramesa a través del profeta Moisés, legitima i autoritza (gràcies a la seva secularització) la colonització de les antigues terres de Canaà, i l’expulsió i etnocidi dels seus pobladors, i això en ple segle XX. El sionisme per tant, és una relectura “moderna” del judaïsme, a partir de les ideologies etnonacionalistes (centre-europees) sorgides en el segle XIX, i per tant és veritablement una ideologia que trenca amb la tradició jueva, i el seu universalime com a religió monoteïsta. Així mateix, el sionisme té un fort component colonial, com a ideologia europea legitimadora d’un espoli territorial al poble indígena que poblava la terra de Palestina des de feia segles, i que, entre d’altres coses, practicava religions diverses; jueus, cristians, musulmans, eren aquests els veritables indígenes palestins (fins i tot Ben Gurion ho va reconèixer per escrit) de l’antiga terra de Canaà, aquells que els sionistes van foragitar (i foragiten..) del seu territori, des del 1947 i fins avui dia…..

El “nostrat” catalanisme ni és una ideologia legitimadora de cap colonialisme, ni parteix d’una relectura de les profecies bíbliques modernitzades i secularitzades, sinó que té unes altres arrels i referències, essent republicanista, federalista, i ciutadanista, en línees generals, on preval el dret per residència; no és biologista, sinó més aviat de caràcter culturalista, i on la identitat és dinàmica, i de cap manera basada en esències immutables (ja diem en línees generals, ja que després hi trobem interpretacions penoses…).

Així que, sionisme i catalanisme sinònims? Podríem dir que sinònims perquè són dues maneres d’entendre això que anomenem nacionalisme? Són doncs homologables? Són el mateix nacionalisme?

El sionisme és racisme? No del tot, o millor dit, no arriba a ser-ho, en tot cas, el que genera és un règim polític anomenat ETNOCRÀCIA (podeu llegir: “Etnocracia. Políticas de tierra e identidad en Israel/Palestina, de l’autor israelià Oren Yiftachel), i al mateix temps construeix una legislació i una manera de fer respecte, sobretot, dels palestins/es dels territoris ocupats, i respecte dels àrabs israelians, que podríem dir que és propera a un “apartheid”, per no dir que és clarament “apartheid” en el cas de les poblacions palestines dels territoris ocupats.

I per sort, per sort, força israelians/es no són sionistes, o són força crítics amb llur Estat (tant aquells que podríem englobar com jueus, així com, per suposat àrabs israelians). Fins i tot, estan implicats en la campanya de boicot contra Israel i amistats (la campanya BDS). Alguns catalans i catalanes són encara més rabiosament sionistes que molts d’aquests israelians crítics, desgraciadament…., i al nostre parer, clar.

Evidentment, això és un gran debat, molt polèmc i difícil.. Hem exposat les nostres argumentacions, i hem volgut posar-li un context, i un argument a la denostada acció del Bernat i “els seus”, que s’han atrevit a fer una acció d’aquesta mena…………….