Comentari a El món a Rac1:
El PP continua pensant que si talla la corbata a l’independentisme, el moviment català es dinamitarà. I és cert que aquest procés té la paradoxa que no es pot fer sense el que representa Artur Mas, però també va contra el que representa Mas. Contra les elits que han teixit estretes relacions entre política i negocis simbolitzada per l’encaixada entre Florentino i Aznar a Lisboa, i amb delegacions autonòmiques.
Però contra aquestes elits també hi ha un espanyol emprenyat que demana reformes democràtiques. Així que el PP potser s’equivoca, perquè la seva estratègia passa per ser un partit fort i majoritari i no per fer l’estruç, però en un Congrés a la italiana que exigeix una regeneració d’Espanya, potser la solució de veritat és implicar els catalans en el projecte.
I aleshores arribaríem a una segona paradoxa. El mateix que ha fet créixer l’independentisme a Catalunya, pot tornar a vincular sentimentalment de nou els catalans a Espanya. I per això ERC té pressa. Excepte que la crisi política a Espanya i Europa porti a un aprofundiment democràtic basat en sobiranies compartides.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!