Comentari a El món a Rac1:
La llegenda ha equiparat al rei Artur i a la reina Ginebra amb Jack i Jackie Kennedy, en una Casa Blanca convertida en Camelot com a idealització d’un temps en que tot era millor. Els americans no tenen rei i el més proper a una família reial són els Kennedy, de la mateixa manera que els Pujol han sigut el més semblant a una monarquia catalana. O, com a mínim, el patriarca va ser el virrei.
La casualitat ha volgut que un 14 de juliol, aniversari de la presa de la Bastilla que va marcar la fi de l’Antic Règim a França, hagi posat fi a la continuïtat de la monarquia nostrada. La justícia sentenciarà, però de moment OPF és víctima d’ell mateix, de la família i del procés polític que ha ajudat a impulsar i que ha instigat a aixecar catifes a Camelot.
El nou rei Artur sap que un partit com Convergència no podia tenir uns generals sense galons de cara a la gran batalla política de la tardor, ni una ombra afegida al cas Palau. Perquè com van dir a Lluís XVI avui fa 225 anys, no és una revolta, és una revolució. De nació i de regeneració.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!