ROMANÇ DE LA TERRÀNIA (original)
(vara vermaores)
Lletra: Vicent Torrent
Música: Vicent Torrent i Manuel Miralles (Al Tall, Envit a Vares, CD+DVD, gravat a l’aplec d’Algemesí en l’any 2.006),
Arranjaments: Manuel Miralles
Si enteneu les enrònies
i les passeres
per on els pobles salven
la seua vida,
comprendreu de seguida
els costums curiosos
i les maneres
ben sorprenents de viure
de les terres que toquen
la Mar Morena.
Els pacients llauradors
De la Terrània
Viuen baix de la terra
Que cultiven
I fan la vida i la casa
Soterrànies.
Observeu el paisatge
De la Terrània,
Tan ple d’horta i arbreda,
De llum i d’aire.
És tot ell una mina
A flor de terra.
Si excavaveu dos metres
Aquell verger,
Trobarieu les places,
Els llargs carrers
I les cambres de sostre
Baixet on viuen
Els pacients llauradors
De la Terrània.
Els pacients llauradors
De la Terrània
Per la nit ascendeixen
A les arbredes
I a les fosques cultiven
Les terres bones.
Mai no es permeten
Pujar a llum del dia:
Ells no són públics
Ni estan presents als pobles,
Tot i que són
Els fills vells de la Terrània.
Res d’açò és ignorat
Al món de fora;
Però a dalt no interessa
Com creix la sembra;
Allà la norma
És collir de l’horta.
Els llauradors tampoc
Passen cabòries:
Pugen de nit
I baixen abans de l’alba,
Cap al migdia
Es giten fins la nit.
Les seues cases
Són farcides d’arrels,
Dels arrels que ells mantenen
Com a columnes
De les llars i la vida
D’aquell país.
I mentre dormen,
El seu alé assaona
Tota Terrània:
Del trespol soterrani
A flor de terra,
Lluminosa i humida.
Hi ha qui viu aguardant
Un cruix de terra
I una gran clivellada
De mil cràters.
Si això passava,
Els llauradors haurien
De retornar als pobles
I omplir les cases.
D’anar sempre a les fosques
Com aus nocturnes
Se’ls han fet ulls de gat
I fines ungles.
ROMANÇ DE LA TERRÀNIA (versió de JCOB, a continuació)
[…]
Si vos guardeu al cap les sonsònies
i les dreceres
per on les pàtries sobreviuen
sense fallida,
comprendreu d’un colp
les tradicions estranyes
i les formes
ben sorprenents de viure
de les terres que fiten
amb la Mar dels Déus Olímpics.
Els inquiets llauradors
de la Terrània
habiten en el subsòl
i fan la vida i la llar
ben enterrades.
Observeu el paisatge
de la Terrània,
tan ple d’aventurers i turistes,
d’anti-ciclons i cels destapats.
És tot ell un solar perforat
En el límit del seu crepuscle.
Si excavaveu dos metres
Les postals del paradís,
Trobaríeu festes i encís,
Ecos esmorteïts de dolçaina
i les cambres de sostre
baixet on habiten
els inquiets llauradors
de la Terrània.
Els inquiets llauradors
de la Terrània,
per la nit pugen en silenci
als fruiters primerencs
i a les fosques cultiven
les terres reparcel·lades.
Mai es permeten
Pujar cap a migdia:
Ells no són públics
Ni estan presents als pobles,
Tot i que són
Els fills vells de la Terrània
Tot açò és sospesat
al món de fora;
però als palaus bé ignoren
com creix la sembra;
allà la norma
és collir de l’horta.
Els llauradors tampoc
Li donen voltes:
Van amunt de nit
I baixen abans de l’alba,
Cap a migdia es giten
fins que mor la vesprada.
Les seues coves
Són farcides d’arrels,
De les arrels que ells conserven
Com a columnes
De les llars i la vida
D’aquell país.
I mentre somien,
El seu alé li dona saó
a tota la Terrània:
del trespol subterrani,
a flor de terra,
lluminosa i humida.
Hi ha qui viu esperant
Una gran solsida de terra,
Que rebente el volcà
De totes les ràbies.
Si això passava,
Els llauradors haurien
De retornar als pobles
i omplir les places.
D’anar sempre a palpentes
Com a llambrígols o talps
Se’ls han cegat els ulls
I tenen les mans dures.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i tenen les mans dures…el trespol subterrani… Hi ha un imaginari comú