Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
?Màscara
que envela l?ésser de les coses?
Regne de la infinita claror. Pàtria del talp. La llum?
Joan NAVARRO, Magrana
Jo sóc un altre poeta cec per les cruors del món insensible,
el dia i la nit tenen el mateix color absolut i transparent,
recite de memòria poesia francesa que m?assuaveix les fibres,
potser el nostre afer és encimbellar les paraules de la gent.
Dins el paratge de les roques
seques, dures i prescindibles,
trobe i ultrapasse totes les temptacions del Cos i de la Ment,
la flama on cada generació hipoteca luxúria, cobdícia i
protagonisme:
Jo sóc un altre poeta cec que dictamina des d?un obscur
avenc.
A les palpentes avance sense temor
de caure dins l?abisme,
no mire enrere per tal de
refugiar-me dins els passats clements,
tampoc observe el futur per
descartar els camins inservibles :
contemple l?instant polisèmic de
la foscúria més ardent.
Jo sóc un altre poeta cec que
converteix l?aire en bons signes
i, com tots vosaltres, ¡veig l?invisible enmig l?acció del
Vent!
—————-
Imatge: Si el moviment nacional de la nostra pàtria està dirigit per cecs —
amb diverses patologies oculars davant l’estatocentrisme confussionari i
disgregador– que, prèviament, s’han tret els ulls els uns als d’altres, està
clar com l’aigua que ens espolsarem molts bacs monumentals com aquest que
figura al quadre "Paràbola dels cecs" (any 1568), pintat per Pieter
Brueghel El Vell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!