SONET SOBRE EL CREIXEMENT MERAMENT QUANTITATIU QUE PROVOCA UNA RUPTURA QUALITATIVA (VALGA LA PARADOXA)
??allò que no calculeu, cregueu que no és veritable??
Mefistòfil, en el Faust de GOETHE
Una aventura ens excita les fibres de la voluntat,
quiets sense crear, l?estancament bescanviaríem,
es tracta de multiplicar la densitat de les vides,
el rar Ocell de Plomes Blaves el tenim ara davant;
ens sentim molt confortats de fer avançar els dies:
¿i si el futur trenca irreversiblement amb el passat?
¿i si resulta que ja no podrem ser aquells que seríem?
Quines preguntes més boves que els tècnics resoldran!
Per una parcel·la de llibertat els anhels es diluixen,
l?ímpetu innocent pot naufragar en els objectius reals,
has de bregar fort per reservar un racó on ser lliure;
l?edat injecta sentiments entròpics a la personalitat,
disfressats ens endinsem en espesses boscades de signes :
som un punt de foscor entre dues masses de claretat
—————————————————————————
El terme hiperurbanitzat del poble de la Nucia és el motiu inspirador d’aquest sonet lliure: ha passat de ser el municipi conegut popularment com a "la xicoteta Rússia" a ser l’espai més globalitzat de la Marina Baixa: ara, la pell epidèrmica de la seua realitat ens incita a pensar emmiralladament en un tros de Beverly Hills transplantat al Sud del País Valencià, però el contingut — buit — que transcendeix només hi rasquem la seua superfície constitueix un fugida cap endavant que a aquesta notícia queda explicada en termes objectius i al present poema s’hi entreveu a través dels vapors de la intuïció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!