Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
SONET LLIURE SOBRE L'”ENNUI”– AMB TRES “EKLEMEDIRS” (Poemes Diversos)
<<– imatge: Pont de Gàlata (Istanbul) a finals del segle XIX
Era un badallar en l’ampla via,
L’avorriment del camí ja clos,
D’estendre mots pulcres em delia
Per a evitar caure de tòs;
Feia d’acròbat en corda humida,
Per dalt dels abismes previsibles,
Traçant línies per al record,
El Somni en Vida no venia,
Tot se n’anava rere el tors:
Vaig perdre – amb orgull—la partida,
Abans que començara el joc,
Abans que el seny just ens obrira,
Abans que el gest humà fos nou.
Hi ha més: clica avall…
Eklemedir
(Albert García – Popular turca)
Quan no tenia més esperances,
quan el meu cau només era l’oblit,
només bevia aquest vi aspre
del més obscur raïm.
Tu vares dir-me unes paraules
que em van tornar als meus petits abrils.
Amada, amada em deies, i el sol fugia
gelós d’aquelles nits.
Amb la tendresa m’acariciaves;
la meva pell volava com un crit
perquè somniava amb les paraules
que mai no em vares dir.
Vas apagar-te com un capvespre.
Jo vaig tornar al cau dels meus oblits
on m’esperava un vi més aspre:
la teva veu fugint.
Només deu dies varen bastar-te
per a emmudir, amat, amat
ara ets un eco que no em contesta.
Amat, adéu, amat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!