Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
SONET LLIURE SOBRE ELS LLIMBS DEL PERIODISME INTERROMPUT / LA FLEXIÓ VERBAL TÉ LA FÈRTIL LLUENTOR D’UN BELLÍSSIM TAÜT
Ets mestra de valencià i d’estètica gòthica,
asseguda a la sinistra d’un àngel caigut,
farem turisme polític pels carrers de Rangun,
la túnica del carisma sempre resulta hipnòtica!
Et demores en frases fetes i en l’absurd
d’estar governats per una tropa faraònica;
a voltes el secret s’embolcalla dels fums
i dels vapors que no controla la robòtica;
blanca com la llet, vestida en cotó obscur:
ets mestra de valencià i d’estètica gòthica,
visca Marilin Manson i la normalització utòpica!
El meu regne de paper per un avern renascut,
quan somrius empàtica, lúbrica i demòtica,
la fúnebre alegria serà el nostre goig adult!
———–
Imatge: Una xica gòthica ben a prop de la pissarra, enfrontant-se eventualment al rizomatisme de l’aula. Si tal com va cantar Ponç Pons "l’idioma en què escric no l’entenen ni els morts" o si la nostra llengua té certes qualitats de "morta-viva", aleshores l’ensenyament del valencià guarda una estreta relació amb el dia de Tots Sants. Ahir, des dels cementeris del país, els morts, que segons Salvador Espriu "riuen d’estar sempre junts", ens han saludat amablement a través de llur tèrbol silenci pacient, des de llur educat silenci polisèmic. Sense ganes de propiciar la necrofília més del compte, recomane les tenebres grotescament originals del poemari El Gran Foc dels Garbons de Vicent Andrés Estellés: entre eixes pàgines, els morts de Burjassot assoleixen una vida pròpia, entranyablement valenciana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Joan Carles,
molt el comentari sobre el personatge. La vida és diferència. I molta relació darrere…
Enric
Els sonets trencadors són el plaer de la lectura. Inoblidable la conjunció "mestra de valencià i d’estètica gòtica", un oxímoron recargolat podria ser.