Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

25 d'abril de 2007
0 comentaris

SONET DELS PENJATS (Sonets Lliures)


                                               ?Mai, en cap instant, estem quiets;

                                               vers
ací, vers allà, segons varia el vent,

                                               al
seu antull ens mou sense parar.. »

                                                                              François
VILLON

 

                                               « I els llops lladren al voltant del patíbul

                                               i els xiquets escridassen pareguts a
rates:

                                               ¡Villon
ha mort penjat!?

                                                                              Leopoldo María PANERO

                                                 "Quan el mal ve d’Almansa, a uns els alcança més que a d’altres"

Farà tres-cents anys que la justícia ens ha penjat del coll,

som reus de suro que omplin un cadafal de pinassa,

ací a la intempèrie reclamar drets causaria enrenou,

un dia es riuen de nosaltres amb burla despietada,

 

un altre diuen que amenacem de trencar regles del joc,

per això ens mantenen amb la soga ben apretada,

els botxins ens han executat i encara els fem por,

vilatans histèrics ens peguen trompades a l?espatlla,

 

xiquets analfabets fan el brètol pintant-nos de groc,

els penjats sabem estar a l?altura de la circumstància,

davant l?espill del món cada dia morim un poc;

 

l?últim desig va ser beure licor de ratafia aromàtica,

espeterneguem les cames a ritme de música folk,

som uns penjats lluents que fan molt bona cara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!