Molt recomanable per a neo-lectors i arqueo-lectors entrenats les seues proses d’amenitat que podriem rebatejar com a “ideogràfiques”, pels paràgrafs estructurats en breus però intensos flaixos visuals. Inesgotables les seues troballes caracteriològiques sobre la feminitat: el tema més complex de la natura. Tot un mestre avui en dia un poc ocult i prou minoritzat, a pesar que en aquella època fou un autor de best-sellers. Algunes crítiques que rebé en vida, per part dels “contrincants interiors”, fins que va morir prematurament en l’any 1992 eren exageradament ofensives… Per a evocar el sentiment de Salvador Espriu, quan es va distanciar de Joan Fuster, podríem senyalar que la “sinagoga preferent” es va tornar inaguantable. Van donar solta als aixafa-aures i els excusòmetres es van disparar amb tot de ponderacions agres i reticències alambinades. Res a veure amb l’atracció que “Isa Tròlec” produïa en centenars de milers de lectors. Joan Baptista Mengual va seguir publicant un tipus de narracions de caire culturalista, farcit d’impressions mítiques de viatges internacionals. ¿Es va avançar al seu temps o és que allò era massa per a un país controlat amb fermesa pels bipartidistes simplificadors? Potser Joan Baptista Mengual estava destinat a convertir-se en “el psiquiatra” que tants han demanat, per a aclarir la prou desbaratada identitat valenciana. És important anar a les fonts originals, obtenir els testimonis de primera mà, gaudir dels autèntics tresors de la creativitat realment transformadora.
Més info:
Dossier de la Revista Aiguadolç (de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta): Homenatge a Isa Tròlec –> http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/issue/view/5927
Isa Tròlec, Ploure a la mar, Edicions Bromera: Alzira, 1.995; novel·la pòstuma; col·lecció “l’Eclèctica”; 231 pàgines de proses ideogràfiques;
Isa Tròlec, Mari Catúfols, Eliseu Climent Editor: València, 1985; premi Ciutat d’Alacant, 1977; pròleg sentenciós de dues pàgines per part de Joan Fuster; l’equivalent a 170 pàgines, en numeracions de subrutines, per requeriments de les seues proses ideogràfiques de disseny interior en tinta verda i negra;
Isa Tròlec, 7×7= 49, Eliseu Climent Editor: València, 1984; 209 pàgines de proses (i diàlegs) ideogràfics més contínus;
Premi Andròmina (per Ramona Rosbif, València, 1976),
Finalista Blasco Ibáñez (per Cabo de Palos, València, 1979),
Premi Jaume Roig (per Bel i Babel, València, 1980),
Premi la Mata de Jonc (per El Bou, 1977),
Premi Recull de Blanes,
Premi Ciutat d’Olot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!