Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
SONET LLIURE SOBRE UNA ESTADA A LA PENITENCIARIA SANITÀRIA:
PELS HORTS DE GALANDÚ, L?ESTIMA ERA PLAENT I INCIPIENTÀRIA
?T?ho diria en francés, en portugués o en euskara batua,
T?ho dic ara amb els clivells d?una llengua renascuda?
Aquesta és la dona generosa que visita l?hospital amb faldilla i mitges,
L?espera un amic de l?ànima, constant i esmaperdut per dolors latents,
Ella sap dosificar les formes de la bellesa per animar l?immuno-afecte,
El rerefons vital que activa la corporalitat més immediata i crucial,
Són moments d?urgència: cal segellar el vincle amb la feminitat potent,
Ella es contoneja com un oferiment i es deixa roçar llargament els pits,
El seu somriure es dispara més ràpidament que als anuncis publicitaris,
Hi ha regals valuosos, tocaments consentits, les sinapsis s?entrellacen,
Un reclinament excitant, mirades empàtiques, la veu modulada dolçament,
És l?encontre que culmina setmanes d?aproximació prudent i interactiva,
Ella juga amb desenes de recursos l?única carta per la que aposta ell,
Aquesta és la dona generosa que desencadena l?estima als llocs inesperats,
Intrèpida i audaç, ella escull allò que li ha oferit un horitzó de sinzeritat,
Aquesta és la dona generosa que visita l?hospital amb faldilla i mitges.
————————–
Imatge: façana exterior de l?Hospital Comarcal de la Vila Joiosa; a pesar de que se me van injectar més de 70 ampolles d?anti-biòtics per via intravenosa, des del primer dia podia caminar, anava amunt i avall amb la perxa de les ampolles connectades als braços (agraïm a Déu que no fou cap càncer ni res dolent, afortunadament sempre he tingut molta salut); el sonet fou escrit en cosa d?escassos minuts, mentre garlàvem després de dinar el company gallec d?habitació i jo; algunes estones haviem de parar de tafanejar i deixar de contar acudits, perquè els excessius moviments riallers ens feien un cert doloret; ella venia com una exhalació lleugera per les vesprades, expandint l?horari de visites, em portava la premsa i passejàvem pels camps adjacents de l?hospital, per aquells camps fecunds de Galandú. ?Bon dia, Joan-Carles, esta mañana camino de Alicante he pasado con el tren por las huertas del hospital y me han traido buenos recuerdos. Que tengas un dulce despertar. Besitos?. Deia una cançó recollida per Raiceiras que escoltava aquells dies: ?Cantaie e bailaie neniñas/ animaie o mundo enteiro/ que os que non cantan nin bailan/ son os que morren primeiro?. És indubtable: l?experiència del dolor — propi o alié– et fa estimar més encara la vida.
————————————
En honor dels que arriben amb dolors descomunals
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Per les infermeres que viuen en la precarietat sentimental
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
A favor dels que assoleixen una alta mèdica tremolosament
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Amb el somrís dels malalts crònics que gasten bromes
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Tot mirant de cara als familiars que es preocupen sense alé
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Brindant amb còctels d?anti-biòtics barrejats amb glucosa salina
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Degustant el sabor oníric dels calmants opiacis i de la morfina
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
A l?hora en que als innocents se?ls hi fa una extracció sangüínia
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Apagant els televisors espanyats de les cambres dobles
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Després d?anar entubats pel passadís per fumar a la terrassa
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Exaltant les confidències corporals que la proximitat desinhibeix
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Amb tendresa infinita envers les auxiliars que mesuren la febra
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Bastint una coreografia rizomàtica, intensa i imprevisible
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Pels qui vomiten després de ser extirpats d?un òrgan secundari
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Pels qui arrastren els peus per retornar les safates de dieta blana
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Pels metges recent divorciats que dissimulen el seu disgust íntim
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Per tots els professionals que amb ull clínic descarten mals majors
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Confiant que la convalescència serà més lleugera que l?ingrés
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Amb la pietat universal que causa la malaltia que es guareix
Ballarem claqué damunt de la teulada de l?hospital
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Agora entendo. Óxala que as fadas invadan coas suas alegrías todas as túas instancias.
E moi fermoso, moito, o que escribiches, gostame cando sae asi tan puro do teu corazón, merecedes o amor enteiro. Moita sorte. Quérote ben.
Magnífic. Com tu dius, la seva sinceritat el fa del tot original en cada apreciació, en la forma…Ballarem claqué damunt la teulada de l’hospital.