AIXÒ VA I ÉS QUE M’ENLLUERNA JUDITH BUTLER,
L?EVOCACIÓ ALEATÒRIA T?OBRI NOVES PANORÀMIQUES
¿On està Exuperància Rapú, pura i negra,
com una nit de carnestoltes clandestines?
¿Què se n’ha fet de la Lou
de Nietzsche,
embriagadora com tres gots de ginebra?
¿I la turca fugitiva de la Nau
dels Folls,
d’ulls encesos com un profund abisme?
Per ella raonava amb seny Eulenspiegel,
tal gràcia humana va aconseguir l’Amor.
¿I l’esposa quasi prenyada
d’Arnolfini?
Un matrimoni morganàtic alçant el dit…
Ni rectors ni jutges ni absurds secretaris!
Visca l’Atzar amb nocturnitats a Rímini
i tota la fluidesa del gènere re-absorbit,
orgull dels so(u)lters, lliures i temeraris!
————————————————
Imatge: Estàtua de Till Eulenspiegel (1300-1350), exposada a Mölln (Schleswig-Hölstein); Eulenspiegel fou el llegendari cabdill d’una banda de folls rodamons que vagarejaven arreu d’Alemanya durant l’Edat Mitjana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visca l’amor, que m’ha donat l’amiga. Ella també es delia…