Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
Sé malament què significa
Que em trobe tan alleugerit,
Aquella imatge tan recidiva
Desenviscada ja dels dits,
El port de Dénia amb lluna,
Els fanals d’aquell carrer,
El nostre baf en el vidre lent:
Llavors la vida fou pura,
Linia exploratòria dels llavis
Troben l’amor més innocent,
Com un depredador tan àvid
Que va depredant el lament,
Sospira el record i depara
les petges d’un goig vinclant,
Tot el passat respira ara
En el gest més insignificant.
Versió original de Miquel Gil (amb lletra d’Antoni Fornés), clica ací
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!