Anotacions rizomàtiques

    L?inquiet Sebastià Alzamora, en aquest article d?opinió al Diari Avui, signa una pau provisional amb els poetes de tots els temps, posa en suspensió el seu hàbil i tenaç instint polemista, deixa dins l??armari de les eines de castigar? la part més agressiva de la doctrina corporativa i mercadotècnica  de la imparabilitat, insufla el seu cor de generositat elemental i esbossa mots comunicatius d?elogi tranquil sobre els poetes que han inspirat a la nostra Maria del Mar Bonet en el seu recent treball musical Terra Secreta.

    Per l?article modèlic de Sebastià, ens adonem que Maria del Mar posa la seua veu deliciosa, elegant i crepuscularment tendra (justament amb tots els matisos de la tendresa tardoral de la puixant fruita madura que més dolça sap a l?espirit)  per a escampar als quatre vents, entre altres, un poema de Robert Graves. Es tracta d??El País Secret?, inclòs al recull Símptomes d?Amor, una ja vella referència bibliogràfica que m?ha acompanyat en diverses etapes de la vida, almenys des dels 17 anys. D?aquest llibre la composició que més em va impactar i més m?ha transcendit fou ?El Sortós Cobertor?.

    Aneu alerta amb els anglo-saxons ?expatriats? com Robert Graves, Paul Bowles i tutti quanti: van fugir de l?estret puritanisme dels seus origens per a recalar en paratges més assolellats on la sensualitat es manifesta amb una brillantor radiant sense massa engrunes de culpa: al principi, el canvi els degué semblar exòtic, després prendria la  forma necessària d?un oxigen purificador. Així, doncs, avui tinc el plaer de digitalitzar dos dels meus poemes preferits. Gaudiu-los i respireu-los en la intimitat de la lectura .

 

EL PAÍS SECRET

 

Tota dona de vera reialesa posseix

Un país secret més real per a ella

Que aquest pàl·lid món extern:

 

A mitjanit, quan la casa és silent

Ella deixa de banda agulla o llibre

I visita allò invisible.

 

Tancant els ulls ella improvisa

Una porta amb cinc barrots entre alts bedolls,

Saltant per damunt, pren possessió.

 

Llavors corre o vola, o cavalca un corser

(Un cavall correrà a saludar-la)

I viatja on ella vol;

 

Pot fer créixer l?herba, fer florir lliris

De poncella a flor mentre ella els mira,

Deixar menjar peixos a la seva mà;

 

Ha edificat pobles, plantat arbredes

I buidat valls perquè els torrents corrin

Frescos fins la tancada badia.

 

Mai no m’he atrevit a preguntar a mon amor

Quin és el govern del seu reialme

O la seva geografia,

Ni l’he seguida entre aquells bedolls,

Cavalcant amb una cama la porta

Espiant dins la boira.

Però ella m’ha promès, per quan jo mori,

Una cabana dins el seu palau privat

En una plana clariana del bosc

On les gencianes creixen amb les clavellines

I on a vegades ens podem trobar.

 

EL SORTÓS COBERTOR

 

Una díficil cosa per als vers enamorats

És jeure muts, sense abraç ni besada,

Sense un murmuri o un ofegat sospir,

Cadascú assolellat en la glòria de l?altre.

 

No menyspreem els llavis ni els braços

Com repetida afirmació de constància,

O bé el mot com necessària comunicació

Quan els cors inquiets temptegen dins la fosca;

 

Fins els amants que han après aquest darrer refinament?

Jeure separats, fins dormint i somiant junts

Immòbils sota el seu sortós cobertor?

Coronen l?amor amb garlandes de murtra.

 

—————————

Extret de Robert Graves, Símptomes d?amor, València : Gregal Llibres, 1986, traduït de l?anglés per Josep Maria Palau i Camps (aquest llibre va merèixer el premi de l?Anglo-Catalan Society als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Ginebra l?any 1972).

——————

Imatge: Un altre país secret, el paratge natural del naixement del riu Algar, en el municipi de Callosa d’en Sarrià: vista del Toll de la Presa, entre el Toll dels Baladres i el Toll de la Figuera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!