Anotacions rizomàtiques

Al·lotes, feis-vós ses piules,

Que ha vengut un foraster :

Es pelleringo que té

Val més de dos-centes lliures.

Noltros venim de Son Juny

De cantar quatre fandangos:

Som set o vuit pardalangos

Amb uns coions com es puny.

Quins gemecs pegàveu vós

Quan vos tenien d?esquena

I amb sa punta de s?alena

Cercaven foradar-vós.

Sa poma com un aumud,

Es pardal com una cana,

I sa poma que demana:

– Entra, endins, pardal pelut!

[El recull continua si cliques damunt…]

Sa pupuda i sa favada

Fan ets ous com un meló.

Ahir em deia sa veïnada :

–
Quins ouots que té es senyor !

Tal de negre, tal de negre

És es punt des barrinar.

Es pardal d?un cristià

Dins sa poma no mossega.

Tenc uns ous com dos ribells

I un pardal tan mal de tòrcer

Que encara tendria força

Per quoranta foradells.

Hortolana, hortolana,

¿quines pomes tens a s?hort?

Totes són de cuiro fort,

Només sa meva qui és blana.

Sa berganta de sa Vall,

No sa major, sa segona,

A cada banda de poma

Li ha sortit un queixal.

Ses dones d?Establiments

I ses de Santa Maria

Duen davall sa camia

Una boca sense dents.

Ses dones de Lluchmajor

Totes duen calces blanques

I enmig de ses dues anques

Un trau que no té botó

.

Una dona dins un ball

Tota sa gent mormolava:

Sa poma li degotava

Per ses cuixes cap avall.

Damunt es coll de Morell

S?hi fan carabasses blanques.

Maria, eixanca ses anques

I t?hi posaré s?aucell.

No hi ha cap Mare de Déu

Que no tengui capelleta.

¿Vols-me fer sa fava neta

I es cervellet serà teu?

Jo me?n vaig anar a Sa Pobla

Per boixar dalt una pell.

Quan li veig es foradell

Li pos es pardal en doble.

Sa fava passà aviat,

Sa poma pegà bramul

I es coions feren clac-clac

Per sa regata des cul.

No la vulguis salinera

Mai sàpies no trobar-nè;

Elles boixen a voler

Amb sos homos damunt s?era.

Quan sa poma vos degota

I vos fa aquell encerat,

Un pardal llarg i gruixat

Que vengui ben atacat

Com un grifó a una bóta.

Margalida, margarola,

Alerta an es llombarders,

Que cerquen posar dobbers

Dins sa teva gidriola.

Es dia de Sant Joan

Fan festa tots es banyuts,

I es qui no hi són caiguts,

Aquest dia los hi fan.

Quan ve devers mitjanit

S?homo a sa dona s?arramba

I fan tremolar sa cambra

I ses postetes des llit.

Déu te guard, agraciada,

De verga de capellà;

Perquè quan se?n va a s?altar

Ja té sa llavor sagrada.

Per aquí m?han enterat

Que ets blana com una esponja

I ara te cerques fer monja

Per falta d?enamorat.

Demostres que t?han tocat

Es capoll de sa taronja.

Sa Santa du sa bandera

Des regiment de Sa Vall

I ha de menester un pardal

Com un mànec de granera.

Sa madona de Banyul

Va tenir una ventura:

Se sentia calentura

I se posà una lletuga

Dins sa regata des cul.

Amb so mànec de sa ploma

Me volies fer dictar ;

Si t?agrad per festejar,

Primer t?hauré de tocar

Es pèl de sa catxiporra.

No me toquis sa garrova

Que tenc en es garrover.

Un altre pic jo vendré

En trobar-te tota sola.

Extret de Gabriel Janer
Manila, Les cançons eròtiques del camp de Mallorca, La Foradada, Palma de
Mallorca: 1995, ISBN: 84-7651-249-X

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!