Anotacions rizomàtiques

Era més conegut com a "Juanito, el pintor" entre
els amics i la gent del poble. Va entrar al món de l’art de la mà dels impressionistes
francesos a través de l’Escola d’Art en l’Alger on va arribar, com tants d’altres veïns de Callosa d’en Sarrià, per motiu de l’emigració de post-guerra.

Aleshores, les Escoles d’Art
influïdes per França apadrinaven els valors impressionistes dins l’art
figuratiu, trencant l’academicisme establert. Juanito es va identificar plenament amb aquell estil rebel, no sols com
una manera de pintar, sinó també com un estil de vida i una filosofia
progressista que podia utilitzar com a mitjà de expressió.

Quan conversàvem, ell solia insistir-me en què l’art
més autèntic era el fauvisme, perquè li permitia traure els
sentiments sense la rigidesa del formalisme acadèmic ni el condicionant dels
colors: era fer art amb llibertat, era semblar-se un poc a Matisse, Derain,
Marquet…i, molt especialment, a Van Gogh.

Joan Pascual va mantenir al llarg del temps eixe estil
de vida, com una excepció entre els
artistes del seu temps, atés que el fauvisme tan sols va durar uns pocs anys
(1904-1907) i les noves tendències que han marcat l’art contemporani han
estat – majoritàriament– la pauta dels nous pintors.

Tal vegada, per eixe sentiment d’estar davant d’un
veritable impressionista-fauvista, li dedique l’apel·latiu de què "Juanito ha
sigut l’ultim fauvista valencià", encara sabent que no ha estat l’únic i que
l’estil es barreja sovint per alguns pintors de l’actualitat, pero ell ha estat
fidel des del començament fins a la seua mort: Joan Pascual sempre va tenir la
certesa estètica de què eixe era el seu camí, sobretot perquè eixe era, per a
ell, el camí de l’Art Pur.

Text de T.F.V., extret del Catàleg de la I Setmana d’Art a Callosa (SAC), en vies d’edició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!