DIMENSIÓ EUROPEA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS (Els Rastres del Sentit)

Els
valencians formem un país molt fester. En nombrosos municipis, de divers tamany
demogràfic, les festes de moros i cristians alegren la vida associativa local
fins el punt d’esdevenir un eix central que marca els ritmes anuals. Durant
aquestes festes s’hi fa emergir un ambient medieval que és reproduït a partir
de la Història:
en eixe ambient es recrea escenogràficament, amb els deguts rituals i amb tot
luxe de detalls coloristes en la vestimenta i detalls musicals, allò que es
considera l’origen del nostre poble. D’aquesta manera ens capbussem en la Història,
d’un mode alhora introspectiu i lúdic, guardant les formes i trobant la
diversió, per a rescatar fets dignes de ser perpetuats en la memòria
col.lectiva.

Algú
potser pense que aquesta referència a l’època medieval que ocorre en el
folklore de molts pobles de l’àrea d’influència de la ciutat d’Alcoi és un
fenomen molt local i aïllat, que ens distingeix sobremanera. Però el recurs a
la medievalitat o representació d’ambients medievals és una cosa que caracteritza
moltíssim la cultura europea del segle XIX. Justament quan es difonen les
festes de moros i cristians a les comarques valencianes del Sud i del Centre, a
d’altres àmplies zones d’Europa ja s’estava en plena febre de fascinació pel
seu propi passat medieval.

Vegem
alguns exemples del món de l’arquitectura, ja que a finals de la primera meitat
del segle XIX comencen a dissenyar-se edificis inspirats en formes del gòtic,
que és l’estil constructiu típic de l’Edat Mitjana. ¿Qui no ha vist, en qualsevol
pel.lícula o telediari, la seu del Parlament Britànic, al Westminster Palace
(1836), flanquejat per la torre del "Big Ben", l´arquitectura del
qual suposa una recuperació actualitzada del gòtic més esplenderós del segle
XIII? Aleshores, la gent amb diners i gust, si volia tenir una mansió lluïdora,
copiava detalls constructius (com torres, entrades fortificades, finestres
coronelles, etc.) de la moda del neogòtic, que va ser predominant a Europa
durant la segona meitat del segle XIX. A més, amb freqüència es van edificar
castells neogòtics, que encara avui adornen les carenes dels tossals i boscos
del Sud d’Alemanya; el més espectacular és el castell de Neuschwanstein (1869),
manat a fer per Lluís II de Baviera.

Quant
al món de la literatura, al segle XIX hi va haver un moviment d’escriptors que
centraria gran part dels seus temes en l’Edat Mitjana. Es tracta del moviment
del Romanticisme. En la narrativa destacaria Walter SCOTT i, en poesia, Lord
BYRON. Però a més d’aquestes dues figures claus de la literatura anglo-saxona
hi van aparéixer moltíssims més escriptors relacionats amb la qüestió, que
seria molt pròlix de detallar. Únicament afegiré que d’alguns relats goticistes
es van fer versions per a l’òpera, l’espectacle musical de l’època. Algunes dècades
més tard, quan ja funcionava la indústria cinematogràfica, es van fer versions
per a cinema d’historietes romàntiques com la d’"Ivanhoe" o la de
"Quintin Duward".

També
en els cartells publicitaris de finals del segle XIX va arrelar l’estil
d’evocar ambients medievals: l’obra de Jan TOOROP, a Holanda, i la d’Alexandre
DE RIQUER, a Catalunya, aporten els exemples més impactants.

Aquest
"revival" medieval que, com hem vist de passada, va afectar
pràcticament totes les arts, pense que no es va donar perquè hi degueren haver
uns pocs artistes i creadors excèntrics, que van imposar el seu criteri
estètic, com suggereixen alguns erudits. Cal, doncs, reflexionar, fent una
miqueta de sociologia de la cultura, sobre les claus socials que podrien
explicar com és que va tenir tant d’èxit el romanticisme medievalitzant entre
la població europea del segle passat.

Un
dels processos socials que més ens pot ajudar a entendre el fenomen és el de la
progressiva transformació de la ideologia de la burgesia europea, al segle XIX,
que deixa de ser revolucionària i esdevé cada vegada més conservadora. Si abans
reivindicava drets i concessions contra la privilegiada aristocràcia nobiliària
(per exemple, en la Revolució Francesa,
que suposa el punt àlgid de la màxima protesta burgesa), després pacta amb
aquesta, en part perquè, a pesar d’haver adquirit el poder econòmic, encara no
tenia el mateix "status" o grau de distinció, i en part perquè
necessitava un aliat per a afrontar l’amenaça d’un proletariat que començava a
rebolicar-se a partir de la instigació dels socialistes utòpics i sobretot a
partir del marxisme. Així doncs, l’antiga burgesia revolucionària necessitava
canviar o matisar alguns dels aspectes de la seua ideologia i adoptar unes
noves senyes d’identitat que l’aproximen més als modes de pensar i sentir de
l’aristocràcia, és a dir, formar-se una nova "Weltanschauung".
D’aquesta manera, l’exalçament de l’Edat Mitjana permetrà tres coses a la nova
burgesia incipientment conservadora:

1.-
Distanciar-se del missatge de crítica racionalista propugnat per la Il.lustració,
que abans posava en dubte els interessos de la noblesa, apuntant-se a la
corrent romàntica de l’irracionalisme que revalora emotivament el passat
medieval, que fou l’època en la qual la noblesa va tenir, a més d’un dels
majors "status", també una de les majors posicions socials de poder
econòmic.

2.-
Establir una delimitació simbòlica del seu origen com a classe, ja que la
burgesia naix als "ports" i ciutadelles medievals, embrions de les
futures ciutats, on es desenvolupa l’activitat comercial que des dels segles
XI-XII en avant serà puixant.

3.-
Rememorar l’esplendor del cristianisme, que a l’Edat Mitjana es consolida com a
la nova font de legitimació de l’ordre social.

Però
quina relació hi ha entre el què ocorre a Europa i el que ocorre a les
comarques valencianes durant el segle XIX? El que coincidesquen temporalment,
per una banda, l’expansió o extensió geogràfica de les festes de moros i
cristians a partir del nucli d’Alcoi, i, per una altra banda, el naixement i
desenvolupament del moviment romàntic medievalitzant, és degut a una connexió?
o és una casualitat?
o simplement ho portava el milieu de
l’època?

(article editat en tres
mitjans de premsa local i comarcal)


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *