VERSIÓ “BUDISTA” D’UNA CANÇONETA D’OBRINT PAS (Poesia popular)

A voltes sóc  super-vident

dels txakres dels elements

i en la remor del dharma infinit

palpe els estigmes del nostre temps

 

Caigut a les albes d’Orient

he empés un signe permanent

als ulls tancats veig

penínsules a milers

i al cor obert un mantra sencer

 

A voltes sóc un bri d’herba més

en els cims dels elements

i entre el silenci de les veus

sent la força d’un nou tremp,

 

Petjant les sendes del Vent

he aprés a meditar ben discret

i porte per mandala

un crepuscle sense vel

que irradia la llum que no fereix

 


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *