Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

4 de maig de 2010
2 comentaris

VERSIÓ “BUDISTA” D’UNA CANÇONETA D’OBRINT PAS (Poesia popular)

A voltes sóc  super-vident

dels txakres dels elements

i en la remor del dharma infinit

palpe els estigmes del nostre temps

 

Caigut a les albes d’Orient

he empés un signe permanent

als ulls tancats veig

penínsules a milers

i al cor obert un mantra sencer

 

A voltes sóc un bri d’herba més

en els cims dels elements

i entre el silenci de les veus

sent la força d’un nou tremp,

 

Petjant les sendes del Vent

he aprés a meditar ben discret

i porte per mandala

un crepuscle sense vel

que irradia la llum que no fereix

 

  1. La teva versió budista de la cançoneta de ben segur els agradaria molt a Birmània.
    Si aconsegueix el visat un amic monjo i pot venir a conèixer el món occidental durant dos mesos, li cantaré la cançó i evidentment traduiré la teva versió a l’anglès. Ara m’hi poso ! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!