L'Altra Ràdio

Abans de l’estiu, el Museu d’Història de Catalunya ofererirà l’exposició “Dones a les Ones”, preparada per la periodista i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Elvira Altés amb l’objectiu de visibilitzar les dones que han treballat a la ràdio com a locutores, tècniques de so, productores, guionistes, directores.

Fa pocs dies el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha inaugurat a la seva seu de Terrassa l’espai “Ràdio mNACTEC” amb un estudi cedit per Catalunya Ràdio. El fons d’aquest museu nacional disposa d’importants col·leccions de televisors, ràdios i màquines de retratar que només s’han mostrat en exposicions temporals fetes abans de 2010.

Tot i algunes iniciatives museístiques temporals o l’exhibició de col·leccions particulars, com la de Luis del Olmo a Roda de Berà, malauradament Catalunya encara no disposa de cap Museu de la Ràdio (o del l’Audiovisual) dedicat a: la història del mitjà radiofònic i de la mateixa societat a través del mitjà i de la publicitat radiofònica; la formació i divulgació del llenguatge sonor; i la digitalització i salvaguarda del patrimoni sonor.

La socitat s’ha fet seva l’expressió audiovisual – a Catalunya més de 80 escoles públiques fan servir el llenguatge radiofònic dins de l’ensenyament i milers de persones produeixen els seus podcasts- i consumeix constantment continguts audiovisuals per Internet i les bandes de radiodifusió. Abans que se celebri el centenari de Ràdio Barcelona, l’any 2024, seria molt convenient crear un equipament públic o público-privat, estable i d’utilitat social, que contribueixi a millorar la cultura audiovisual de les persones i a incrementar el seu sentit crític en el consum de continguts.

Aquesta petició, a més d’haver superat les 560 adhesions al “Manifest en favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona” (2018) (https://altraradio.cat/formulari.html) – com la del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb 4.000 col·legiats i col·legiades- es fonamenta en la gran tradició que té la ràdio a Catalunya i la seva contribució notable a l’ús de la llengua catalana. La primera emissora privada de l’Estat és Ràdio Barcelona EAJ-1 (1924). Ràdio 4 i Ràdio Olot ofereixen tota la programació en català des de 1976. La primera ràdio lliure va sorgir a Granollers, Ràdio Maduixa (1977), seguida per Ona Lliure (1979), a Barcelona. Les deganes de les emissores municipals són Ràdio Arenys i Ràdio Rubí (1979). Ràdio Ràpia (1990) del CEIP Sant Domènec de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, és l’emissora escolar més antiga. A Internet, dins de Ravalnet (1998), la xarxa ciutadana del Raval de Barcelona, immediatament s’hi van produir projectes com la ràdio del CEIP Drassanes i Ravalmedia.

El 1980 es va inaugurar a Terrassa El Museu Municipal de la Ràdio Eudald Aymerich a l’edifici de propietat municipal conegut com a Casa Geis. Aquest museu sempre va estar restringit a visites concertades. L´any 1991, amb motiu de donar nous usos a la Casa Geis, tot el material, format per unes 3000 peces, es va traslladar al dipòsit del Museu de Terrassa. Posteriorment, una selecció, d’unes 200 peces, es van dipositar l’any 1994 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Del 6 al 27 de maig de 1985 al Palau Marc de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona es pot veure l’exposició “Ràdio Associació de Catalunya. Història d’una reivindicació”, organitzada per RAC i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 28 d’octubre de 1987 la Fundació Caixa de Pensions obre a Barcelona el Centre d’Iniciatives i Experimentació per a Joves (CIEJ). Disposa d’un plató amb control de realització, estudi de ràdio, ordinadors i sintetitzadors. S’hi fan tallers de televisió, ràdio, doblatge, infografia electrònica, etc. Les activitats s’engloben en tres àrees: la informàtica, la comunicació audiovisual i el so i la música electrònica. El CIEJ els mesos de juny i juliol de 1990 organitza l’exposició “60 anys d’aparells de ràdio”. Va ser una iniciativa d’Eduard García-Luengo que va servir per mostrar per primera vegada una part de la col·lecció d’en Joan Julià. El mes de novembre de 1990 aquell centre va fer l’exposició “RDS. Mostra d’autoràdios intel·ligents”. El CIEJ va funcionar fins l’any 1992, donat que la Fundació Caixa de Pensions, des de 1991, havia decidit dedicar-se únicament a promocionar el Museu de la Ciència a Barcelona.

L’any 1992, a La Garriga, es va celebrar l’exposició “Ràdios d’ahir”, del col·leccionista Jaume Terricabras. En aquell moment es va crear l’Associació Cultural Amics de la Ràdio (ACAR) que entre altres objectius té el de cooperar en la creació de museus dedicats a la ràdio.

El 1994 dins de la fira Sonimag, al recinte firal de Montjuïc, es fa l’exposició “70 Aniversari de la Ràdio a Espanya” organitzada per Ràdio Barcelona amb la col·laboració de l’ACAR.Ràdio Barcelona amb motiu de la celebració dels setanta anys diposita el seu fons de discoteca i d’arxiu històric de cintes magnetofòniques a la Biblioteca de Catalunya. Ramon Sunyer del departament de Fonoteca s’encarrega de la seva digitalització i catalogació.

Va ser la tarda del 22 d’abril de 1995, amb motiu de l’exposició “Temps de ràdio” que Joan Julià va fer a La Rectoria Vella de Sant Celoni, quan L’altra ràdio va demanar per primera vegada la creació d’un Museu de la Ràdio a Catalunya. El programa, fet cara al públic, es va emetre el dia 30. Hi van participar i expressar el seu suport a la creació d’aquest museu: Agustí Gallart, director General de Radiodifusió i TV; Emili Prado, degà de la Facultat e Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Guillamet, vicedegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Maria Balcells, director de RNE a Catalunya; Carles Carbí, cap de programes de Ràdio Barcelona, Joan Julià, president de l’Associació Cultural Amics de la Ràdio; Eusebi Casanellas, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica; representants de les emissores municipals, lliures i alternatives, radioaficionats i radioescoltes.

El 1999, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va muntar l’exposició “Temps de ràdio”, comissionada per Joan Ollé, que volia “retre homenatge a aquest mitjà de comunicació en el seu 75è any de vida a Espanya”.

Del 24 d’octubre al 6 de novembre de l’any 2000 amb motiu de la presentació del llibre “Radios y altoparlantes. Valoración de los aparatos”, escrit per Joan Julià, es fa una exposició amb una part de la seva col·lecció al Corte Inglés de Plaça Catalunya de Barcelona. I a la Fira de Barcelona, dins de la 16ena Fira del Disc, se celebra la “Primera Fira de la Ràdio”, amb mostra de receptors antics de socis de l’ACAR.

L’any 2003, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) va adquirir la col·lecció de receptors antics i altoparlants de Joan Julià. Del 17 de desembre de 2003 al 27 de juny de 2004 el mNACTEC va fer l’exposició “Homo Videns, davant la petita pantalla”, mostrant la col·lecció del seu fons i amb l’objectiu de fer un recorregut per la història del seu disseny. Del 26 de gener de 2004 al 25 de setembre de 2005 es va celebrar l’exposició “Mira’t la Ràdio”. El 21 de maig de 2005 L’altra ràdio va enregistrar dos programes especials, cara al públic, en aquella exposició. A més de celebrar el 25è aniversari, el programa donava suport a la creació del Museu de l’Audiovisual dins del complex del mNATEC. Als programes, emesos el dissabte 28 de maig i el diumenge 29, hi van participar: Pere Navarro, alcalde de Terrassa; Carme Prats, sotsdirectora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Eusebi Casanellas, director del mNATEC; Rosa Franquet, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Maixenchs, director de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya; Valentí Gómez, president de l’Observatori Europeu de TV Infantil; Josep Maria Francino, cap de programes de COM Ràdio; Joan Julià, de l’Associació Cultural Amics de la Ràdio; Montse Prats, directora de la Ràdio i TV Municipal de Terrassa; Quico Sala, de Ràdio Terrassa-Radioclub 25; i Xavier Coral, periodista a Televisió de Catalunya. Tots els participants van expressat el seu suport a la creació del Museu de l’Audiovisual i el director del Museu de la Ciència i de la Tècnica, Eusebi Casanellas, avançava el disseny que estaven preparant: “el museu de l’audiovisual ens l’imaginem amb tota una sèrie de sales perifèriques, on es vegi l’evolució de la ràdio, la televisió, etc., unides en un espai central comú digital i interactiu. Per fer un museu així calen uns sis milions d’euros. El que cal ara és que aquest museu sigui una prioritat entre la llista de propostes que tenen els polítics”. Malauradament, el projecte no es va fer realitat.

El 2005 es posava en marxa el projecte Parc Barcelona Media, al llavors naixent districte 22@, impulsat per la Universitat Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona i el grup Mediapro. En aquesta operació público-privada, en destacava l’aposta per una Fàbrica dels Mèdia, presidida per un espai dedicat a la divulgació del passat, el present i les tendències futures de l’audiovisual que finalment no es va fer realitat.

Del 28 de novembre de 2007 a l’11 de gener de 2008 a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona es pot veure l’exposició “15 anys de Catalunya Informació”.

El març de 2009 s’inaugura la Casa de la Ràdio i la Televisió, al carrer Balmes 162 de Barcelona. És una iniciativa del periodista Josep Adolf-Estrader, qui l’any 1999 havia creat el Grup Estrader Nadal per impulsar TV Comtal i World Wide Radio. Amb la col·laboració del periodista Marcos Muñoz La Casa de la Ràdio i la Televisió era un espai didàctic i pedagògic creat per posar a l’abast de petits i grans el món dels mitjans de comunicació audiovisuals, partint de la base que la millor manera de conèixer la ràdio i la televisió és fer-les. Quan Josep Adolf Estrader va posar en marxa TSF Network, la Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, aquella iniciativa, amb el nom de “Maison de la Radio et de la Télévision”, des de març de 2012, va passar a tenir la seu en una casa senyorial situada en el poble francès de Samazan, a tocar de Burdeus.

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya del 18 de maig de 2009 al 30 de maig de 2010 ofereix l’exposició “La ràdio entra a la llar. El disseny dels altoparlants (1920-1930)”. L’exposició mostra, a través d’una selecció de més de cent objectes de la col·lecció Joan Julià, com durant una dècada l’altoparlant va canviar definitivament la manera d’escoltar la ràdio.

L’any 2009 es presentava el parc BZ Barcelona Zona Innovació, que havia de transformar la zona de l’antiga factoria SEAT a la Zona Franca de Barcelona en un gran centre de R+D+I i producció dels sectors de l’alimentació, la medicina i la cultura, amb la participació directa de la Universitat de Barcelona. També apareixia la proposta d’un gran museu de l’audiovisual.

El 2011 la RTV del Clot-Sant Martí de Barcelona -creada el 1982- es trasllada al Centre Audiovisual Sant Martí, un espai ubicat a la illa d’equipaments municipals del número 15-35 del carrer Concili de Trento. En allà s’hi mostren diferents equips audiovisuals antics i Rudy van der Ploeg, responsable de l’arxiu, fa la digitalització dels 30 anys del fons analògic de la televisió del barri. En allà també hi ha un espai per a l’Associació d’Amics de la Ràdio i TV del Clot-Camp de l’Arpa.

Del 27 d’abril al 10 de juny de 2011 a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya es pot visitar l’exposició “Hasta aquí puedo leer” en homenatge a Jordi Estadella. La mostra repassa la carrera del periodista des dels seus inicis a Ràdio Joventut, el pas per TVE, TV3 i Ràdio 4 fins la seva feina a COMRàdio.

Des del 2012, a Roda de Berà es pot visitar el Museu de la Ràdio Luis del Olmo, creat amb una part de la seva col·lecció privada. La seu està al Centre Cívic La Roca Foradada del Roc de Sant Gaietà. El 20 de juliol de 2019 es va inaugurar l’ampliació que mostra uns 550 aparells. L’altre museu creat per Luis del Olmo es pot visitar a Ponferrada.

Del 3 d’agost a l’11 de setembre de 2013, Eduard García-Luengo organitza a Les Piles de Gaià (Tarragona) l’exposició “La nostra ràdio”.

El 14 de gener de 2014 a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’inaugura l’exposició gràfica “37 anys de Ràdio-4”. La mostra va ser organitzada produïda per Josep Maria Adell, realitzador de RNE a Catalunya. Els visitants també poden visualitzar un vídeo que recull la història de l’emissora des del punt de vista de les seves lluites reivindicatives i poden escoltar testimonis sonors dels primers anys de l’emissora.

L’any 2014 professionals del sector, com el comunicòleg Daniel Condeminas, proposen a la Generalitat de Catalunya la creació del Museu de les Arts Audiovisuals, que plantejava una proposta decididament lúdica i obertament comercial. Enlloc d’un museu on anar a veure coses, seria un espai on fer-ne.

El desembre de 2015 a les Cotxeres de Sants de Barcelona es pot veure l’exposició organitzada per Ona de Sants-Montjuïc “1985-2015. 30 anys de ràdio al barri”. L’exposició inclou un repàs gràfic i audiovisual dels trenta anys de la ràdio.

El 2016 al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya, a San Cugat del Vallès, es crea el Museu de RTVE, sota la iniciativa del realitzador de TVE Nicolás Albéndiz. El mes de setembre de 2018 s’amplia amb un segon espai i es fa la seva presentació. S’hi exhibeixen unes 350 peces relacionades amb tots els oficis de la televisió. Els equips estan contextualitzats amb fotografies o vídeos del contingut que produïen. RTVE a Catalunya guarda als seus magatzems força material procedent dels estudis de Ràdio Nacional d’Espanya al passeig de Gràcia 1 de Barcelona, que està pendent d’exhibició. El Museu de RTVE només es pot visitar concertant una visita.

Del 13 de febrer al 5 març de 2017 a la seu de la Associació Cultural Casa Orlandai de Barcelona se celebra l’exposició gràfica “La nostra ràdio. 90 anys d’aparells de ràdio”. També s’hi fan activitats i conferències. La coordinació la van fer Eduard García-Luengo del Ràdio Club La Salle i Javier González Ruiz de la Unió de Radioaficionats de Barcelona i Baix Llobregat.

Del 27 de juny al 19 d’octubre de 2017, es presenta al Palau Robert de Barcelona l’exposició “Flaix 2042”, per commemorar el 25è aniversari de la primera radiofórmula catalana dedicada exclusivament a la música “dance”. Va ser produïda per Flaix FM, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de Cellnex Telecom, Hewlett Packard, Omen by HP i BenQ. “Com s’escoltarà la ràdio d’aquí a 25 anys? Com es farà? Què significarà, aleshores, ser la megaràdio?” Per respondre aquestes preguntes i fer la prospectiva de futur es va comptar amb la col·laboració dels comissaris Rosa Pera i Ricard Robles (SONAR), i el Professor Brian Subirana de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT).

Del 29 de novembre fins al 9 de desembre de 2017 a la Sala Lluïsa Franch del centre cívic de les Cotxeres de Sants es pot visitar l’exposició “20è aniversari de Sants 3 Ràdio”. S’hi mostren 20 plafons descriptius de la història de la ràdio santsenca.

El 13 de febrer de 2018, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, a l’Ateneu Barcelonès, els programes L’altra ràdio (1980) i Cocodril Club (1993) van fer públic el “Manifest en favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona” i van demanar adhesions. “Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa”. Als espais de L’altra ràdio, que es van emetre el 15 i 22 de febrer, hi van participar i expressar el seu suport al Manifest: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Betevé; Vicenç Sanclemente, sotsdirector de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, responsable de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de L’altra ràdio a l’escola; Miquel Àngel Sàez, president de la Federació Catalana de Radioaficionats; Manel Vàzquez president de la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT); Eduard Garcia-Luengo, del Radio Club La Salle; Toni Moyano, de l’Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya; Francisco Rubio, president d’honor de l’Associació DX Barcelona.

Passades unes setmanes els promotors del “Manifest en favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona” presenten la seva proposta als responsables de l’Institut de Cultura de Barcelona.

El 7 de juny de 2018 dins del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers, Cinto Niqui, Albert Malla, Esther Molas i Daniel Condeminas van presentar la proposta de creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. El catàleg del MAC 2018 va publicar el Manifest on es fa aquesta petició.

El 14 de desembre de 2018 el Museu d’Història de Girona remodela les sales permanents dedicades a la ràdio aprofitant els 85 anys de Ràdio Girona i incorporant-hi peces de la col·lecció de Jaume Pol i altres peces procedents de la primera emissora de la ciutat.

A finals de 2018 la cantant i compositora Sílvia Comes va dirigir l’espectacle musical “Temps de Ràdio: Les nostres sintonies” (2018), fet pel Casal de la gent gran Mediterrània de la Barceloneta. Un espectacle que combinava records radiofònics, enregistraments sonors de l’època i cançons interpretades pel cor del Casal de la gent gran Mediterrània que tenien a veure amb les sintonies i jingles de la ràdio o la publicitat de l’època. A més, els testimonis dels records radiofònics recopilats dins del Taller de Memòria Històrica es van publicar a You Tube el 5 de febrer de 2019. L’any 2019 el mateix col·lectiu de la Barceloneta va fer l’espectacle “La ràdio a un quart de casa”.

El mes d’abril de 2019 se supera la xifra de les 500 adhesions al el “Manifest en favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona”. Donat que n’hi ha d’individuals i col·lectives, la xifra global de persones que s’hi ha adherit és molt més alta. Per exemple, l’adhesió del Col·legi de Periodistes de Catalunya inclou els 4.000 col·legiats i col·legiades de l’entitat periodística.

Del 20 de maig al 19 de juny de 2019 a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, s’ofereix la mostra “Fons radiofònics a la Biblioteca de Catalunya”, comissariada per Margarida Ullate i Estanyol. La Biblioteca de Catalunya conserva diversos fons procedents del món radiofònic. El més important, tant per nombre de documents que l’integren com pel seu valor històric, és el de Ràdio Barcelona. El seu fons de discoteca i d’arxiu històric de cintes magnetofòniques es va dipositar a la Biblioteca de Catalunya amb motiu de la celebració dels setanta anys de l’emissora, el 1994. Posteriorment, i gràcies a Núria Janer -filla de l’antic cap de programes especials i promoció exterior d’aquesta emissora, Jorge Janer- va ingressar una col·lecció de discos instantanis dels anys 30, juntament amb altres documents en bobina oberta, també procedents de Ràdio Barcelona.

A finals de 2019 L’altra ràdio de Ràdio 4 rep el Premi Nacional de Comunicació, en la categoria de Radiodifusió, que atorga la Generalitat de Catalunya. “El jurat ha premiat Cinto Niqui Espinosa, director de L’altra ràdio, de Ràdio 4, des del 1985. Enguany, el programa compleix 40 anys en antena i més de 2.300 emissions, sent el magazine amb més anys d’emissió de la radiodifusió catalana. Continua apostant per la divulgació de les noves tecnologies audiovisuals, la reflexió sobre el seu impacte a la societat i el coneixement de la història de les comunicacions”. En el seu parlament del 13 de novembre de 2019 al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya Cinto Niqui diu: “considerem, des de fa 25 anys, que Catalunya mereixeria tenir un Museu de l’Audiovisual o un Museu de les Comunicacions, dins del qual hi hagués un Museu de la Ràdio (…) la ciutat de Barcelona i Catalunya es mereixen tenir un museu dedicat en aquesta temàtica. Amb voluntat de servei públic. No un museu arqueològic. Un museu al servei de la formació dels joves, d’ajuda a les escoles que treballen amb el llenguatge audiovisual. D’entreteniment per als ciutadans i les ciutadanes. La cultura audiovisual en el segle XXI forma part de la cultura general”.

El 12 de febrer de 2020 el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya inaugura l’espai “Ràdio mNACTEC” amb un estudi cedit per Catalunya Ràdio, que permet gravar i emetre ràdio en directe i descobrir com funciona un estudi de ràdio. L’espai es complementa amb una petita mostra sobre l’evolució de la ràdio des de finals del segle XIX fins avui. Ràdio mNACTEC vol ser una eina per diversificar l’oferta del museu i oferir noves activitats didàctiques i de divulgació cientificotecnològica de forma permanent.