La Tafanera de Saltamartí

Sé que fa mal, però és així: almenys en algunes coses, els americans són inigualables. Per exemple, en l’art de la propaganda. Mireu sinó aquest anunci de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Aquesta música, aquest ambient, aquesta emoció que desperten et fan venir ganes de cridar a ple pulmó “yes, we can!”, o en aquest cas, potser millor “ara corro a buscar un bon llibre d’aventures fantàstiques”! El que sigui, però amb molt d’entusiasme.

Mireu si m’ha encès la pel·liculeta, que he trucat
el meu fillol, li he dit que deixés de fer zàping entre el Club Super 3 i el
Disney Channel durant una estoneta. Que es preparés perquè el passaria a buscar al
cap de deu minuts per anar a viure aventures molt més interessants que les d’en
Doraemon i la Hannah Montana junts. 

Quan he arribat a casa seva he vist dues mirades: la
d’escepticisme del meu fillol (què pot ser més emocionant que en Doraemon i la
Montana?) i la d’agraïment de sa mare. Però no m’he deixat vèncer per aquests
parell que no hi veuen més enllà del nas, he agafat el nen per la mà i mentre
li prometia emocions sense fi hem volat cap a la biblioteca de Can Casacuberta. 

Estava tancada. Tot l’estiu tanquen els matins. He
evitat la mirada del meu fillol perquè, amb tanta tele, segur que m’hagués
engaltat com a l’anunci que “ya lo sabía“,
i llavors sí que m’hagués posat a plorar. Què carai hi fan tantes aventures
tancades els matins? On s’han de ficar els nens (i els adults) de vacances quan
el sol pica tant? Només es pot anar a passejar a un centre comercial? Eh?

Per fer-me passar l’enrabiada, he comprat al meu
fillol el 20.000 llegües de viatge submarí. Espero
que no el faci servir per a aguantar el comandament a distància. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!