R d'acció
Joc de paraules de la paraula redacció que fa referència a la tasca d'escriure i comprende tant en grup com individualment. Bloc del Seminari IV Grup 20 d'Introducció al Periodisme de la FCB de la URL.
Coneixent Tailàndia: entrevista a Javier Sivilla
Javier Sivilla (Barcelona, 10-07-1982) és un jove barceloní que viu a Austràlia i que ha trobat a Tailàndia una tercera casa, després de Barcelona i Camberra. Malgrat que aquest estiu hi viatjarà per setena vegada, no es considera un coneixedor del país, perquè tal i com diu, ni els mateixos tailandesos ho són.
Com va començar la teva relació amb Tailàndia?
Fa cinc anys hi vaig anar amb uns amics de viatge. Vam fer una ruta per tot el país, i havent-hi passat deu dies vaig pensar que havia de tornar-hi, però aquesta vegada seria diferent. Al cap de sis mesos tornava a ser a territori tailandès. Aquest estiu hi aniré per setena vegada, i puc assegurar que fins que no comparteixes el dia a dia amb la gent d’allà no descobreixes com és el país. No sabria dir ni com ni per què, però em va enganxar.
Però què t’agrada tant d’aquest país?
La selva, les platges paradisíaques… Bangkok és una ciutat preciosa, i els petits pobles perduts per les muntanyes tenen un encant especial. Tailàndia ho té tot. La cultura, els costums, les tradicions… És tan diferent però tan increïble… Al principi costa adaptar-s’hi i et preguntes el per què de moltes coses, però quan t’hi familiaritzes ho entens i és quan realment ho aprecies.
Et sents vinculat a Tailàndia?
Per molt que m’agradi el país, no puc dir que hagi fet res per ell. Simplement m’agrada i gaudeixo molt quan hi sóc. A qualsevol lloc de Tailàndia m’hi sento molt a gust. Cada zona té les seves coses que la fan tan especial. Tailàndia és un país molt verge, i em fa sentir una sensació de llibertat que no podria descriure. M’evadeixo de la realitat.
Estàs al dia de les coses que succeeixen a Tailàndia?
Intento saber què hi passa, però a través del diaris digitals és difícil. A part d’algunes notícies puntuals, el principal tema pel qual Tailàndia surt als mitjans és per la tasca de suport a Birmània, que està vivint una situació molt complicada. El Nargis ha fet molt de mal a Birmània, i la Junta Militar no posa les coses gens fàcils a les organitzacions internacionals perquè puguin ajudar al país, i si no agafen la mà que els ofereixen, difícilment el país superarà el desastre, que anirà a pitjor amb l’aparició d’epidèmies.
I parlant de desastres, què vas sentir quan vas veure les devastadores imatges del tsunami del 2004 que tant va afectar a l’illa de Pukhet?
Molta pena. Quan hi vaig anar fa cinc anys em vaig allotjar en un hotel de primera línia de mar que va quedar arrasat. No vaig tornar a Pukhet fins l’octubre passat, en el meu últim viatge, i em va alegrar veure que la zona començava a recuperar-se del desastre, tot i que haurà de passar un temps perquè torni a ser el que era.
Perquè les conseqüències van ser molt greus…
Pukhet era una de les zones més turístiques del país, amb una gran afluència de turistes nòrdics, i amb el tsunami el país es va ressentir molt. Afortunadament, la gent no només viatja a Tailàndia per les platges de Pukhet i les illes Phi-Phi, sinó que és un país interessantíssim que ofereix moltes més coses als seus visitants.
Creus que Tailàndia és un destí turístic que està de moda?
No crec que estigui de moda, però sí que està molt sol·licitat. De fet, el turisme segueix sent una gran font d’ingressos per a l’economia tailandesa, però s’ha de tenir en compte que el país ha sabut vendre’s molt bé i ha fet un gran esforç per potenciar el turisme.
En quina situació diries que es troba el país actualment?
Després del cop d’estat del 2006, Tailàndia va perdre l’essència de país democràtic ja que s’hi va instaurar un règim dictatorial que va crear la seva pròpia constitució. Poc a poc el país va agafant força i pren forma de democràcia un altre cop, tot i que el procés és lent i la llibertat molt limitada, perquè amb el cop d’estat Tailàndia va donar un pas enrere molt gran i encara no s’ha recuperat.
Es diu que Tailàndia és el país del sud-est asiàtic més desenvolupat. Hi estàs d’acord?
No és que Tailàndia sigui un país molt desenvolupat, sinó que el sud-est asiàtic és un territori molt pobre. A Tailàndia també hi ha molta misèria. Tant als pobles perduts per la muntanya com a la gran ciutat, Bangkok, la pobresa és latent. Però el cas de Bangkok és molt més impactant, perquè riquesa i pobresa es barregen d’una manera brutal. És una ciutat on no es distingeixen les àrees més riques de les més desafavorides, sinó que es complementen, i em sembla sorprenent que la convivència sigui possible. A Espanya això seria impensable.
I com s’explica això?
Tot es deu a la mentalitat i a la concepció de la vida que tenen els tailandesos. Allà la gent és molt conformista, estan contents amb el que tenen per poc que sigui. No donen importància a les coses materials, i un exemple d’això és que els nois passen sis mesos en un temple budista aprenent a meditar en comptes de fer el servei militar obligatori, cosa que els serveix per desenvolupar la part espiritual en comptes de la material. El motiu de tot això es deu a la religió. La gran majoria de la població practica el budisme, que és una religió diferent a les altres que entén que l’esperit és el més important. I potser aquest sentiment d’humiltat i comprensió és una de les coses que més m’ha atret del país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tailàndia no ajuda a Birmània, ajuda al genocida General Than Shwe. Permeten que els camps de refugiats a la seva frontera continuïn existint i no deixen entrar als birmans que fugen de la crueltat de la Junta. De fet hi ha birmans que han nascut, i han mort en aquests camps de refugiats. És un dels països ‘amic’ de la Junta.