“El periodisme ha de
continuar plantant cara”
El col·legi de Periodistes va reunir ahir a Montserrart Abad directora de
TVE, Núria Ribó periodista i escriptora, Toni Soler periodista i presentador de
l’exitòs Polònia i Francesc Escribano director de TV3, per explicar diferents
visions sobre la televisió. Sota el nom de Televisió,
informació i espectacle la xerrada va navegar per l’estreta frontera que
avui en dia separa la informació de l’espectacle.
Francesc Escribano va obrir les intervencions magistrals explicant la
televisió com a eina de comunicació. Va remarcar que per comunicar amb èxit s’ha
de transmetre informació, cal que aquesta es transmeti amb passió i fer-ho amb
un punt d’emotivitat perquè acabi arribant com a més gent millor. Va
diferenciar també, diferents lleis que calen tenir en compte en el món
televisiu: les periodístiques, les ètiques i les de l’espectacle, que a diferència
de les dues anteriors es regeix per altres elements. En la seva intervenció, el
director de TV3 va voler donar a entendre que TV3 com a televisió pública, ha
de tenir un contracte amb l’espectador i va ser aquí on va sorgir la dicotomia:
donar el que vol l’espectador o donar allò que vol saber? Finalment Francesc
Escribano va acabar la seva intervenció remarcant la importància del temps i la
forma en la televisió. El problema es trobava ara en com despertar i mantenir
l’interès creat i en com resoldre les expectatives.
En segon lloc va intervenir Montserrat Abad Directora de TVE que va fer un
petit anàlisi del què havia passat en els últims anys. La ta televisió havia
sofert un gran canvi amb la incorporació de nous formats degut al canvi de
l’audiència. El receptor hauria passat a
ser una audiència de zapping amb molts canals on poder trobar allò que estan
buscant. M.Abad va sumar als diferents canals d’entreteniment televisius altres
com el ventall que ofereix Internet. Va ser aleshores on va posar l’exemple del
programa de la seva cadena: Muchachada Nui on, degut a la plataforma d’Internet
YouTube, l’espectador mirava el programa per Internet i no per la televisió
cosa que va fer que acabés desapareixen
de la programació. Així doncs, va dibuixar un nou receptor a qui calia oferir
un producte atractiu, participatiu i amb el que calia comptar que té la
tecnologia suficient com per poder fer-se partícip del programa. Finalment va
recordar que l’audiència també és reflexiva i que no cal sempre renunciar als
vells formats si aquest funcionen.
A continuació la gran periodista i escriptora Núria Ribó va agafar la
paraula. La intervenció va girar envers l’importància de com és explicada la
informació i com aquesta cal que sigui atractiva a l’hora d’explicar-la. El
secret es troba doncs en saber extreure l’essència de la notícia i saber fer-la
atractiva per aconseguir un impacte encara que sigui difícil, com explicava la
contertuliana, “Ni ara ni mai són bons moments per al periodisme”. No només cal
vendre la notícia sinó que també cal donar coneixement del país i l’entorn a
més d’exposar-la a la opinió pública. En la explicació d’aquest argument N.Ribó
va diferenciar els diferents periodismes però va emfatitzat en la base de
qualsevol informació, en allò més important, les fonts. L’accés a elles no és
fàcil però cal envoltar-se i confiar en diferents fonts. Finalment, la
extrovertida escriptora va fer un balanç negatiu, del periodisme ja que va
defensar que sempre haurà de ser combatiu.
Per últim, el periodista i còmic presentador del programa Polònia de TV3
Toni Soler va agafar la paraula centrant el seu discurs en l’espectacle.
Espectacle que s’alimenta de la informació. Sàtira política que seria
impossible sense la petita base d’informació que arriba als espectadors. Aquest
fet, segons els conegut presentador podria ajudar a que la gent tingués més
curiositat per l’actualitat i per tant també ajudar a que la gent tingui una
opinió pròpia i pensi per ella mateixa. També va parlar sobre l’audiència i com
aquesta, en el cas del seu programa era variada. Un fet significatiu que
explicaria que l’espectacle pot tenir diferents audiències però una base
comuna. Finalment va concloure amb la idea primordial dels seus programes tant
radiofònics com televisius que és la idea de parodiar sempre allò que és
notícia, no crear-se la pròpia realitat transformant-la en notícia.
La conferència va donar joc a comentaris i diferents interpretacions sobre
els temes tractats, però una idea va quedar ben clara, l’audiència ha canviat.
La clau de tot el que s’està fent a la televisió: espectacle, informació,
entreteniment, etc. ha canviat. Un cop s’ha observat el canvi, cal actuar amb
precaució ja que és ella la que ens dóna vida. Però com cal construir els nous
formats perquè continuïn interessant, com continuar sent el nou “opi del poble”
si ens han sortit competidors. Cal buscar un tret característic que pugui fer
de la televisió una mitjà únic, sinó passarà com la gran quantitat d’invents d’aquesta
darrera vintena d’anys. Qui recorda la
Super8 quan hi ha càmeres digitals, qui escolta cassets quan
hi ha cd’s, qui escolta cd’s quan hi ha reproductors d’ mp3, qui reprodueix cintes de vídeo quan hi ha DVD’s,
qui veu la televisió quan es pot veure per Internet? La televisió ha
d’aconseguir fer de si mateixa una cosa única i inimitable. Però cal alarmar-se
davant aquest allau de noves tecnologies? No sempre cal anar a buscar
l’espectacle per ser únic. Es pot dir “el recurs fàcil”: buscar un fet espectacular.
No cal tenir èxit buscant l’espectacularitat. El món de la televisió ha
canviat. El “glamour” i l’èxit assegurat ja no existeixen, potser per aquests
mateixos fets la televisió s’ha destruït a si mateixa. La finestra al món s’ha
embrutat i ja només veiem una petita porció de cel. Sort que en diuen mitjans
audiovisuals, i sempre quedarà “l’àudio” que tot i les constants revolucions
tecnològiques, ha sabut suportar els canvis adaptant-se mínimament. Potser
caldria aprendre dels grans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!