BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Lluita, compromís i dignitat, per la Llengua i per la Independència.

Qui no s’hi comprometi serà foragitat.

Diu Partal que va ser enviat com a corresponsal a Vílnius, capital de Lituània, ara independent.

I la concentració prevista per a dissabte de la setmana vinent va en aquesta mateixa línia. Després d’una agressió d’aquestes dimensions, ens convoquen a un acte petit, transversal, festiu, tot ple d’adjectius amb què intenten que no es note massa la indignació. Som Escola, segurament contaminada per la desídia d’Òmnium cap a la llengua catalana, ha tardat molt a reaccionar. I la resposta no és de cap manera a l’altura de la situació, no és allò que necessitaríem fer”

Partal tem, veu a venir, amb l’experiència acumulada en tants actes de l’anomenat Processisme “que la cosa aniria per aquest camí: que la reacció siga mínima i sobretot controlada.”

“El govern autonòmic, amb ERC i Junts en perfecta harmonia malgrat alguna discrepància circumstancial, treballa amb totes les forces perquè els ciutadans no siguen visibles, per tapar-los. I per enterrar així el període d’excepcionalitat que hem viscut aquesta darrera dècada. I amb això s’aconsegueix que ara Catalunya, als ulls de fora, semble clarament un país covard.”

“Un país que no és, tanmateix -de vovard-. I el contrast immediat i la prova magnífica els tenim a Canet. Els tenim en aquests pares i mestres que els han deixat sols, però que, sense renegar de res ni fer cap retret, batallen i batallaran. Que és això que passarà, n’estic absolutament segur, a cada escola i a cada centre on un sol pare espanyol intente imposar per la violència judicial el seu model d’ensenyament. I passarà, com una taca d’oli, perquè és una cosa que afecta la vida diària, la realitat social de la gent, que toca el cor. En contrast amb això, com passa a Lituània, estic convençut que els nostres polítics maldaran descaradament perquè tornem a la normalitat de la gestió del mentrestant i que oblidem tot allò que hem fet fins ara per guanyar la independència. Però, a diferència de Lituània, els nostres polítics no tenen res a oferir-nos, ni tan sols que els avions d’una potència estrangera ens protegesquen el cel.

I la prova indiscutible és la comprovació que⁸{ l’autonomia –allò que en deien pomposament el “govern efectiu”– queda ben retratada, precisament en aquest cas. 

L’autonomia de Catalunya ja és tan poca cosa que, com vaig llegir en una piulada l’altre dia, “si una família castellana ho vol, farà estudiar en castellà els fills de cinquanta famílies catalanes”.

Aquest és el resum precís i indiscutible del “poder” irrisori que gestiona i gestionarà la Generalitat de Catalunya mentre encara dure, que esperem que siga poc. I és per aquesta raó que cada dia més gent entendrà que no cal gestionar l’autonomia, que això és un camí que no mena enlloc, sinó substituir-la. Per la república independent.”

(Vicent Partal)

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pares-de-canet-una-llico-per-aquest-pais-que-volen-que-semble-covard/

PS1:

Lluita, compromís i dignitat, per la Llengua i per la Independència.

Qui no s’hi comprometi serà foragitat.

PS2: Reforcem al carrer i arreu, directe i/o indirecte, llengua, història, nació, territori, …

PS3:

Tenen por del 155 lingüístic? Han renunciat a tot, els hem de foragitar. Si no reaccionen, aquesta serà la primera tasca dels Consells Locals de la República.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!