Cliqueu sobre aquest link
http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PEspoli16senseveu.pps
espereu uns quans segons, potser 20 o pocs més, i s’us obrirà un Power Point que explica la veritat de l’espoli econòmic que patim.
Sapigueu catalans i polítics catalans que cap % d’IRPF pot resoldre aquest espoli, ni cap tarascada de cap Solbes de torn; i si els nostres polítics no negocien en conseqüència més val que pleguin; el tòpic del mal menor ens ofega i ens esclavitza, mentre ells, els polítics, s’omplen les butxaques amb uns sous que no es guanyen ni mereixen perquè contribueixen a que Espanya robi al seu poble que se suposa és el Poble Català.
——————————————
La magnitud del desastre
El robatori continu als Països Catalans
Aquesta presentació exposa de forma pedagògica i divulgativa les xifres sobre l’espoli fiscal (robatori) que pateix el nostre poble per part d’Espanya i que està condicionant seriosament el futur dels catalans a tots nivells.
L’espoli fiscal, mal anomenat dèficit fiscal per la nostra classe política, és la diferència entre els impostos que els catalans paguem a Espanya i el que rebem en forma d’inversions i serveis. Aquesta diferència, aquests diners que se’n van a Espanya i que no tornen mai més, el 2002 van ser 19.750 milions d’euros (3,28 bilions de ptes.). (Dades aproximades perquè l’estat Espanyol amaga les balances fiscals i els nostres polítics li consenteixen, recordin sinó la votació recent dels Pressupostos de l’estat i la negativa i prohibició a la FUNCAS de la publicació de certes dades de 2005 que en podrien donar pistes, però aquest Power Point dona dades ben afinades per la competència d’economistes de prestigi mundial com ho són en Tramosa i en Sala Martin que pel seu compte les han investigat) (Europa, EEUU, Alemanya i molts altres països cada any publiquen les seves balances fiscals, l’Estat Espanyol no pot mostrar més ineficiència i mala fe!)
És molt important que tots els catalans agafin consciència d’aquest robatori i del paper que hi juguen els nostres mesells i falsos polítics que amaguen la veritat al seu Poble -parlo dels catalans naturalment, que s’escusen en els falsos "no puc" o "no volen"- Maleït tòpic del mal menor! I ara … amb el 89% de vots del Parlament Català tampoc no poden?!
Per això anem exposant aquesta problemàtica en tots els actes: Berga, Terrassa, Elx, Reus, etc. Us adjuntem la notícia que el Diari de Terrassa va fer sobre la presentació que vam fer a Terrassa el 9 de novembre de 2004 (notícia).
————————————————————————-
Si dividim 18750 milions d’euros entre 365 dies de l’any ens dona 54 milions d’euros cada dia. Un hospital o una autopista que són dels catalans però que ens són robats.
Catalunya s’està empobrint dia a dia, mentre altres s’enriqueixen i malgasten a costa nostra.
L’espoli que patim és d’11 % del PIB; en el món econòmic mundial quan l’aportació d’un territori exedeix un 5% del PIB aleshores rep el nom de colonial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què és com casar-se i tindre a la sogra en casa, que si la llengua, que si el finançaments, … com si haguerem d’ésser tutelats com a menors d’edat que no sabem compartar-nos.
En tant en quant nosaltres no és clavem gaire amb ells amb el que fan a les seves respectives comunitats autonomes.
La bilateralitat és convienient per tindre un finançament i fiscalitat flexibles amb les possibilitats de fer una economia més adaptada i que millore la productivitat amb un món cada cop més globalitzat.
Per el que vol fer el PSOE no cap cal reforma estatutaria. Amb una millora del finançament de les comunitats i ajustar certes competència hi ha prou, com ja s’ha fet en altres ocasions.
El que hi ha que plantejar és una reforma constitucional per clarificar una reforma futura de l’Estatut i no puguen posar la puntilla i el no a tot del projecte actual.
Per què és com casar-se i tindre a la sogra en casa, que si la llengua, que si el finançaments, … com si haguerem d’ésser tutelats com a menors d’edat que no sabem compartar-nos.
En tant en quant nosaltres no és clavem gaire amb ells amb el que fan a les seves respectives comunitats autonomes.
La bilateralitat és convienient per tindre un finançament i fiscalitat flexibles amb les possibilitats de fer una economia més adaptada i que millore la productivitat amb un món cada cop més globalitzat, al temps que és puga tindre major corresponsabilitat fiscal.
Per el que vol fer el PSOE no cap cal reforma estatutaria. Amb una millora del finançament de les comunitats i ajustar certes competència hi ha prou, com ja s’ha fet en altres ocasions.
El que hi ha que plantejar és una reforma constitucional per clarificar una reforma futura de l’Estatut i no puguen posar la puntilla i el no a tot del projecte actual.