BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Quatre exemples de determinació. Un camí valent a seguir!
(A la foto: Tres historiadors en favor de Catalunya: Tomàs Callau, Agustí Barrera i Josep Sort)
A l’Avui del divendres 10 de novembre, en Desclot ens exposava la conveniència de tenir uns mitjans de comunicació amb plena voluntat de defensa de la Catalanitat i també ens exposava la conveniència urgent d’una xarxa o col·lectiu de periodistes i professionals d’aquests medis, homes i dones que desitgin una Catalunya lliure i plena i que aportin el millor de si mateixos per a aquesta finalitat.
Aquest escrit us l’adjunto a la secció "llegeix la resta d’article" d’aquest post. I aquí mateix us publico quatre exemples de catalanes i catalans que ja han fet aquest imprescindible pas: unir-se per aportar el millor de si mateixos per a la consecució de la plena llibertat del nostre poble.
Exemples extrets de www.catalunyaradio.ca :
1r exemple: CATALUNYA NORD: NEIX NET TVCAT CATALUNYA NORD
Des d?avui dimarts, dia on els nord-catalans commemoren i alhora denuncien la signatura del Tractat dels Pirineus (7 de novembre del 1659) que va significar la partició de Catalunya entre dos estats, es posa en marxa una nova iniciativa : NetTVCat Catalunya-nord.
Una televisió setmanal nord-catalana, per Internet, feta per, i al servei dels, nord-catalans i en català. Cada setmana trobareu nous reportatges i moltes més coses. Des d?aquí li donem la benvinguda i la promocionarem assenyalant-vos cada nou reportatge o entrevista.
Així es presenta:
«NetTVCat (NTVC) te com a objectiu arreplegar i afavorir els projectes (i les realitzacions ja existents) de videos informatives i de divertiments, en català, del conjunt dels Països catalans.
Seguint l?exemple de VilawebTV, va néixer d?una iniciativa nord-catalana «NetTVCat Catalunya-nord» que també proposa ajudar sota forma de consells i de promoció, a totes les persones interessada per un projecte similar o comú, en llengua catalana.
Existeix gràcies a vàries ajudes entre les quals és convenient destacar Vilaweb Catalunya-nord, «Assemblea Nord-catalana», Ràdio i associació «Arrels»
Una televisió sense frontera, en català, sense autoritzacions prèvies estatals ni dinerals… ARA és, per fi, al nostre abast i possible!
(Per tot això i qualsevol cosa escriure?ns a nettvcat@gmail.com)
————————–
2n exemple: PAÍS VALENCIÀ: UNS CAPELLANS VALENTS TIREN PEL DRET PEL CATALÀ
És prou conegut el treball de nuclis culturals i socials dels País Valencià per preservar i enfortir la llengua catalana, malgrat les pressions duríssimes del búnquer barraqueta. El que es desconeix és l?esforç, gairebé heroic, de capellans de base del País Valencià que fan mans i mànigues per garantir l?ús del català en la vida ordinària de l?Església. Els seus bisbes, especialment l?arquebisbe de València García Gasco i el fins fa poc el bisbe de Castelló Juan Antonio Reig, han mantingut una actitud clarament hostil envers la llengua catalana.
Per això, té molt de mèrit la iniciativa d?un grup de capellans del País Valencià que han decidit, sense cap suport econòmic, adaptar lingüísticament el leccionari «Llibre del Poble de Déu», publicat l?any 1975, on es recullen les lectures que es fan a totes les misses, d?acord amb els diferents temps litúrgics. Tota vegada que són conscients de les dificultats que suposaria aconseguir l?aprovació dels seus bisbes i de la Conferència Episcopal Espanyola han decidit tirar pel dret. Amb l?assessorament de filòlegs i fent servir les eines lingüístiques més modernes, fa més d?un any que han iniciat aquest treball d?adaptació lingüística a la parla més correcta del País Valencià. Sense fer soroll, han estat capaços d?editar prop de 200 llibres, que han estat adquirits pel mateix nombre de capellans d?Alacant, València i Castelló.
És una mostra intel·ligent de la feina d?aquests sacerdots per tal que els seus feligresos puguin escoltar la Paraula de Déu en català. Sens dubte, mereixerien un homenatge públic per la seva tasca, però ells prefereixen romandre en l?anonimat. I és que al costat del lobby ultraconservador valencià, liderat pel cardenal Cañizares i per García Gasco, sortosament hi ha una altra realitat encoratjadora, que no surt als diaris, basada en l?autenticitat i el servei a les diferents comunitats, protagonitzada per capellans coherents i fidels a l?Evangeli. Una realitat molt més valuosa, informa «tribuna.cat»
3r exemple: MAI NO ÉS TARD MENTRE TOQUIN HORES: L´EQUIP DE RUGBI POBLE NOU ABANDONA LA LLIGA ESPANYOLA PER JUGAR A ANGLATERRA
Un equip de rugbi català, concretament el Poble Nou Enginyers de Barcelona, ha decidit que jugar la Lliga espanyola no representa més que inconvenients: els desplaçaments són cars i llargs, el nivell de joc és fluix i pel fet de ser catalans reben tota mena d´insults per part del públic fins i tot en un esport com aquest ple de cavallerositat.
És per això que s´han apuntat en una lliga que es disputa al nord de Londres i que podria ser equivalenet a una cinquena divisió. Els equips anglesos els han acollit amb els braços oberts, tot i que han de desplaçar-se a Barcelona quan el Poble Nou juga de local. Però ells s´ho agafen com un viatge turístic.
Per la seva part, l´equip català considera que avui dia hi ha vols molt barats per anar a Londres i que és més fàcil, per exemple,que viatjar a Albacete o a Màlaga. Com que és un esport amateur cada jugador paga uns diners cada setmana.
Sempre hem defensat la necessitat d´acabar amb les lligues estatals i per això hem defensat la creació d´una Lliga europea,sobretot de futbol,formada per clubs professionals i no per federacions estatals. El que no podíem imaginar mai és que aquesta solució és a l´abast dels equips modestos, els pioners de la iniciativa.
El Poble Nou Enginyers ha demostrar que sap superar «provincianismos» i «aldeanismos», és a dir,les competicions espanyoles.
Que aquest exemple no sigui flor d´estiu.
(Redacció de www.radiocatalunya.ca) (Nov/2006)
4t exemple – La unió d’aquests tres historiadors també ha fet possible aquesta conferència que diumenge es farà a Berga a les 6 de la tarda. Tan de bo els professionals de la comunicació segueixin els seus passos ben de pressa!
Berga – Casal de Europa
L?Independentisme Català
a càrrec dels Historiadors – A principis del segle XX
Tomàs Callau – Agustí Barrera – Josep Sort
(Veure la fotografia que encapçala aquest post)
Organitza «Estat Català»
Article d’en Desclot:
el sectarisme més bèstia
DESCLOT
Una xarxa cohesionada de mitjans de comunicació amb sentit estricte de país i una altra de complicitats nacionals entre els professionals que hi treballen: aquesta és la mancança més greu que arrossega aquest país. Un país que es desperta cada dia criticant la bilis groga de Don Pedro Jota i la bilis negra de Don Federico, però que és incapaç de contraposar-hi la contundència d’uns missatges molt menys injustos amb la realitat i igualment creïbles i contundents. Durant dues dècades Convergència i Unió només va saber sumar febleses. La debilitat de dinar amb aquell periodista per convèncer-lo, a base de percebes, que no són tan dolents com sembla. O la d’intentar comprar la voluntat d’aquell empresari que només es mou a cop de franquícies. La política d’anguila mediàtica al cove foradat ha passat de moda. Esquerra Republicana en va imposar una altra durant la passada legislatura. Doblement bèstia. Fins ara s’articulava sobre dos eixos. En primer lloc, beneficiar desmesuradament, a cop de subvenció injustificada -visca la transparència!-, una o dues empreses del sector que els independentistes consideren que es menjaran el món. I en segon, castigar amb el menyspreu, l’insult o la persecució tots els periodistes que no semblen prou addictes a la causa republicana. Gràcies a CiU, la premsa d’aquest país es va mantenir espanyolista i cosmèticament progressista durant anys. Gràcies a Esquerra, s’han dinamitat tots els territoris amables per on circulaven i convivien els professionals que havien intentat dinamitar el sistema creuant aliances i complicitats nacionals malgrat els matisos d’afinitat partidista. Enhorabona. Ens queixem de Losantos quan ens en mereixem quinze.
Desclot
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!