BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Unes primàries per a la Independència.

S’acosta el 9N i tot el que hi ha és voluntarisme per part de molts patriotes catalans que hem anat sortint de la nostra segona pell.

Jo coneixo “ catalanots”, ho dic així per fer entendre com tenen d’engruixida la primera pell nacional, gent que creien bo votar partits espanyolistes en les eleccions estatals i, al llarg dels darrers quatre anys, quan se’ls ha gratat aquesta pell, ha sortit el català desitjós de recuperar aquella independència que portem inscrita en el més fons del nostre hipotàlem, herència dels nostres besavis de fa centúries. Tots porten inscrit en l’ànima aquest immens anhel de llibertat que com a catalans, tot i les innumerables crostes, sentim sota la pell?

S’acosta el 9N i hem de reconèixer que el més calent sembla estar a l’aigüera. Fins i tot els professionals de la política, aquells dels quals se’n diu que són els millors, no han fet els deures, i el que és pitjor, ni els han fet bé.

Ningú de nosaltres, dels que estimem aquesta llibertat,  pot negar l’avenç que hem assolit.

Tots nosaltres, els que estimem profundament la nostra pàtria i la seva independència total i veritable, sabem que en aquests moments som molt lluny del camí i també sabem que els nostres capdavanters, aquells que vàrem encimbellar amb els vots de molts de nosaltres en un ja llunyà 25N, des d’aleshores ens han condemnat –ens hem condemnat per aquells vots- en una gegantina marrada.

Malgrat tot el que no és com voldríem, estem fent via, el caminar és il•lusionat i potent, estem també preocupats i neguitosos, però ja es dibuixa de nou el camí.

La primera fita, aquest 9N, d’aquest mític 2014.

Ara sabem on no hem d’anar de cap de les maneres, sabem cap on no hem d’anar sota cap concepte! O és que encara hi ha algú que això ho dubta?!!!

Sabem que Espanya no és el camí, ni pactes, ni peticions, ni negociacions secretes, ni fer el ploramiques!

Sabem que qui ens volia portar a Espanya o fer passar per Espanya la ha fotuda al pal, ell –el President-, i tots els que ho han intentat han fracassat! Espanya els ha obsequiat, una i una altra vegada, amb una sdlemne i sonada clatellada.

Hem arribat fins aquí, novembre del 2014.

Ara toca consolidar tot el que hem assolit i après. Consolidar, perfeccionar-ho més, refermar-nos-hi, no fer-nos enrere.

Preparem-nos per fer un altre pas interior, i si pot ser exterior, com unes primàries per a la Independència.

Abans de les eleccions que toquen ara hem de filar prim en saber com pensa defensar la independència cada candidat i el seu equip, què vol portar a terme en aquest sentit i si és capaç de portar-ho a terme.

Hem d’analitzar el projecte de cadascun dels que es presentin, saber si acumulen prou credibilitat i dignitat, utilitzant sempre com a barem el compromís amb la independència del nostre poble.

Hem d’analitzar també el valor i la dignitat de cada persona, les seves apostes, encerts i desencerts. Hem de ponderar la intensitat de la seva voluntat en l’objectiu i en la capacitat i siposició de sumar i de com sumar per assolir l’objectiu.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC, soci de l’ANC.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!