BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Macià i Catalunya Acció. Història i premonicions.
Macià i Catalunya Acció. Història i premonicions.
Aquest text que he trobat a les golfes de casa meva, fou escrit i publicat pocs mesos després del 14 d’abril de 1932. En l’escena es mouen honorables persones i patriotes valents com avui ho són l’Èric Bertran de 14 anys, en Jaume Calsina de 18 anys per dir-ne dos de ben recents (8*), i un polític que vol seguir els passos i la determinació d’en Francesc Macià, em refereixo a Santiago Espot de 42 anys, President Executiu de Catalunya Acció.
(www.catalunyaacció.org)
Gràcies a la gran figura de la llengua catalana, en Pompeu Fabra, aquestes línies d’expressió que narren fets dels anys que van del 1923 al 1932 semblen escrits a coma i punt i coma a les pàgines dels diaris «Avui» o «El Punt» d’abans d’ahir, un dilluns qualsevol, 80 anys després dels fets i amb el mateix esperit en qüestió, que encara és ben viu entre nosaltres.
Avui a 2006, un nen o millor dit uns xicots ferms i valents de 14 i 18 anys, com fa pocs anys ho va ser una noia amb el nom de «Núria Cadenas» tots ells catalans naturalment! encarnen a la perfecció el paper d’aquells «Homes savis i bons» de que ens parla l’esmentat escrit i ho fan amb una honorabilitat que ens ha de fer enrogir a la immensa majoria de catalanes i catalans, des d’ampulosos Presidents de la Generalitat o del Parlament esclau (de la Colònia Catalana) fins als més humils escombriaires.
El fets després de 80 anys semblen calcats, els enemics de la pàtria i els retardataris i col·laboracionistes amb l’enemic també. L’adormiment general, també! I com alguns ferms catalans d’aleshores la gent de Catalunya Acció farem tot l’humanament possible perquè el desvetllament del Poble Català esdevingui en un futur pròxim igual de reixit com ho va ser aleshores.
Eus ací aquest joiell que em sembla haver trobat; us adjunto aquest text que he trobat a les golfes de casa: ——————————————————–
Les notes finals amb asterisc són meves. El text és exacte, no n’he corregit res, ni una coma, fins l’abreviació la he deixada igual "M.ª".
(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
———————————————————————-
"Francesc Macià (per «Josep M.ª Novell»)
El cop d’Estat del 13 de setembre de 1923, anècdota de conseqüències ridícules i tràgiques -de tot un bon troç- ha estat pel conjunt dels pobles hispànics més que una línia divisòria un reactiu poderossíssim. La munió de ciutadans davant la «cuartelada» del general Primo de Rivera, davant de la fatxanderia del Govern d’aquest i de l’altre general, el general Berenguer i de l’almiralI Aznar, es despertà del somni en el qual restava ensopida des d’alguns anys, i es dreçava, com un sol home, fins a expulsar enllà del país el primer responsable de tot el malastre, I’odiós successor de Felip V. (1*)
L’efecte contundent i inesperat -no per això menys lògic- de la carnavalada dels set anys 1923-1930, patrocinada per l’ex-rei, ha estat convertir un poble indiferent i mig somort en un poble vibrant d’emoció, revolucionari i plenament identificat amb un ideal polític; treure un poble d’un estat agònic per dur-lo a una situació pletòrica de vida i d’abrandament.
Aquest salt endavant, protesta viril contra l’instauració del règim de despotisme i de disbauxa, té una expressió destacada en l’exemple d’alguns homes símbols. Eminents i d’una moral exemplar ja abans de la «cuartelada» dels generals i del Borbó bandejat, aquells homes bons, aquells homes savis demostraren un heroic desinterès, accentuant llur virtut, llur saviesa i llur recte procedir tot just la dictadura fou implantada. Quan més fort és el domini de la imposició de l’arbitrarietat, més alta aixequen llur veu de protesta. Són perseguits, exiliats i fins i tot empresonats; però ells segueixen accentuant llur protesta a favor del poble vexat. Com més cruel es fa la persecució més s’aguditza el sentít de responsabilitat entre els cavallers de l’ideal.
Entre aquests homes, entre els més perseguits, però els més ferms en llur integritat política, destaca, per honra i glòria de Catalunya, la figura augusta, exemple d’heroic desinterès, de Francesc Macià.
* * *
Potser no serà de més recordar al lector l’executòria del gran patrici durant els anys de la ignominiosa dictadura.
El cop de mà, inspirat pel Borbó i executat pels seus criats Primo de Rivera i Anido, troba a Francesc Macíà en plena organització d’un exèrcit nacional de Catalunya. El nostre cabdill donant-se compte del què cal fer, davant el fet consumat del 13 de setembre de 1923, salta la frontera i s’ajunta, per a no separar-se’n més, amb els altres exiliats disposats a lluitar (2*) fins a morir contra el dictador coronat i els seus escuders. Amb aquells exiliats rebels, Macià conspira i comença la gran obra revolucionàría que ha de conduir el país al triomf de la República. (3*)
Macià, catalanista republicà, posa la seva alta categoria, el seu valuós i sincer esforç al servei de la República. Espera que aquesta serà federal, i que treballant per ella es va pel camí que ha de conduir-nos a la llibertat de Catalunya. A Prats de Molló, en el procés a París, durant la propaganda per Amèrica, quan la vinguda d’incògnit a Barcelona, a tot arreu i a cada moment ataca Macià la Monarquia (4*) i els seus servidors, i defensa i aferma la personalitat de Catalunya. I en el moment decissiu de l’alçament popular per implantar la República, Francesc Macià, audaç, proclama l’Estat català, la República catalana …
Sempre, arreu el gest viril i de rebeldia. Macià és l’exemple més admirable d’equitat. En ell és evident com la llum del sol el sentiment de protesta pel dret ultratjat. En defensa de Catalunya i de la democràcia. Cada pas que dóna Macià representa una victòria sorbe els opressors; la seva bandera barrada (5*) és també la de la impertorbable justícia, serena i pura, que quan serà l’hora del triomf refusarà de venjar-se.
Francesc Macià amb cada gest, amb cada paraula ens anunciava el triomf d’ara (6*). La seva figura, el seu temperament, essencialment d’home d’acció (7*), era l’avençament de la victòria aconseguida avui, de la victòria benaurada que tot Catalunya celebra.
Josep M.ª Novell (1932)
Notes:
(1* L’Avi de l’actual Borbó reinstaurat per Franco)
(2* El que aleshores va ser plantejat com una conspiració des de fora de la frontera avui en dia segons la geoestratègia actual en aquest indret del planeta s’ha de portat com a un fet de relacions diplomàtiques i econòmiques internacionals)
(3* Per contemporitzar aquest text amb la lluita actual de Catalunya Acció i el seu lideratge, on diu República llegiu-hi «Estat Català Independent»)
(4* En Macià posava a la pràctica en tot moment el que la Gent de Catalunya Acció anomenem «El Nord de la nostra política: Trencar amb Espanya!» En Macià ho tenia ben clar «Catalunya i Espanya separades seran més felices econòmica i espiritualment» En Macià no ho va dubtar mai. en Macià en aquest sentit i en molts altres és un dels nostres mestres més valorats i estimats)
(5* Explícita i clara referència «la seva bandera barrada» a la gran influència espiritual dels catalans -creadors d’un dels primers parlaments com avui els entenem i amans de la llibertat com ningú- clara influència doncs sobre els Pares de la Constitució dels Estats Units de Nord Amèrica; «Amèrica, la lliure!» la segona gran enamorada de la Llibertat després de Catalunya -que avui encara resta esclava!-. Perdoneu-me que se m’escapi el següent clam: «Oh Amèrica que vols ser lliure, oh mestressa dels destins del món … allibera’ns políticament! i el món imperfecte esdevindrà una mica més just i una mica més lliure!)
(6* És tan viu el paralelisme entre les dues situacions que em veig obligat a recordar-vos que corria l’any 1932 i que l’autor parlava esxultant de l’èxit de la Proclamació de la República Catalana; avui a juliol de 2006 només podem plorar les traïcions dels nostres partits venuts a l’enemic per interessos partidistes i per extrema incopetència, traïcions i la consegüent i natural derrota que hem patit en el procés dels tramits del vergonyós estatut esclau venut al palau enemic de La Moncloa») Com deia l’autor de 1932 "expulsar enllà del país el primer responsable de tot el malastre" dic jo amb atreviment "expulsar enllà els protagonistes responsables de la també actual carnavalada"
(7* Cert que és encertat el nom de «Catalunya Acció»!)
(8* Per entre aquesta referència del meu preàmbul, adjunto el següent escrit de l’Èric Bertran que va ser publicat al diari Avui.
"M’agradaria que algú expliqués a en Jaume Calsina, un noi de divuit anys de Figueres, per què el dia sis de juliol ha d’anar a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. M’agradaria que algú li expliqués per què ell ha de patir les conseqüències del fet que siguem un poble covard i conformista.
Els problemes no es poden ocultar, els problemes s’han de solucionar. Per més que la majoria dels nostres polítics des de sempre hagin volgut ocultar-los, acaben sortint per algun lloc i avui estan petant. Avui han petat amb en Jaume i… el volen ocultar a ell també? Que portin a l’Audiència Nacional un noi de divuit anys perquè fa dos anys tenia una web independentista hauria de ser una cosa perquè els diaris en parlessin, i amb grans titulars! Per què continuem amb por si estem en democràcia? De què tenim por? El cas d’en Jaume no és un cas aïllat, i que ningú s’enganyi, això no és culpa del nacionalisme espanyol, això és culpa nostra, ja que si nosaltres diguéssim «prou!» d’una vegada això no continuaria.
Quan vinguin i detinguin un fill nostre, què farem? Què li direm? Qui explicarà als nostres fills per què avui no hem lluitat per ells? El dia sis de juliol jo pensaré en en Jaume, perquè jo també sóc català. Tindré la consciència tranquil·la, ja que sabré que almenys he intentat que una cosa així no es torni a repetir. Ploraré perquè el que ell estarà vivint amb divuit anys jo ho vaig viure fa uns mesos amb catorze i ploraré de pensar en tot plegat. Ploraré perquè sé el que sent i ploraré perquè després de tant de temps em sento impotent de no poder fer res més per acabar amb això.
Èric Bertran, Estudiant
Nota final:
Ara, tot repassant errors i detalls, m’adono d’un altre paralelisme entre aquests dos períodes de la nostra història recent, casualment tot repassant el títol d’aquest post. Els fets que explica aquest l’escrit es desenvolupen al llarg d’un període aproximat d’uns 9 anys des que Macià "salta la frontera" fins la proclamació de la República Catalana. Diu Catalunya Acció "9 o 10 anys" és un període de temps suficient per desenvolupar un seriós Projecte com el del 2014 que permetrà portar el nostre país a la Independència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta frase, pronunciada pel Sr. Heribert Barrera en una entrevista abans del referèndum de l’Estatut, conté l’esperit de Macià. N’hauria de prendre bona nota tota la cúpula encaixista actual d’ERC:
"Quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra, i per tant mai ha de donar-li facilitats".
(Heribert Barrera)