BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

6 de juny de 2006
Sense categoria
1 comentari

L’excels llaurer platejat de la mediterrània!

L’excels llaurer platejat de la mediterrània!

Què és la unitat!?

Què és la unitat!? Honorable guardià de l’enjoiada espasa catalana? -La unitat és el fruit de  l’objectiu compartit. La unitat és una eina imprescindible, però l’important de veritat és l’objectiu  que es pretén, la fita a què s’aspira.Cal saber i cal fer saber del nostre esperit i del nostre anhel perquè molts catalans sentin el veritable crit de la llibertat nacional i se’l facin seu. És del tot precís que hom sàpiga el què defensa i qui l’ataca. Que ningú s’amagui sota la ingenuïtat!

——-

Qui som els vers independentistes.  Els vers independentistes som els que volem esdevenir lliures, un poble veritablement lliure, els que no volem claudicar davant el que no té cap sentit. No en tenim prou d’una mica més de Catalunya la volem tota! Qui fa encaixisme no és independentista sinó col·laboracionista dels qui ens són carcellers: Espanya! França! Europa!

——————–

Construir la unitat independentista.

Hem de construir la unitat independentista i això no passa per ser tots del mateix grup o partit sinó per determinar-nos molts per al mateix objectiu. És imprescindible un sol objectiu clar i contundent, i tot seguit una sola veu!

Podem compartir la veu però hem de determinar-ne el discurs.

———-

Si perdem o si guanyem …

En aquesta darrera batalla, petita batalla que lliurem els independentistes, contesa inesperada i sobrevinguda com tantes d’altres de les que ens toca lliurar, segur que en el fons sols entre nosaltres, si perdem l’estatut o sigui si guanyen ells … -qui? Els que pretenen encaixar-nos amb l’excusa de míseres guanys … els retardataris de la llibertat, retardataris de la plenitud del nostre desenvolupament com a Poble lliure. Els que ens ho posen tan difícil després de nosaltres mateixos, els que ens posen difícil obrir la porta "montenegrina", la  porta del tot és possible i més! la porta del mite, de la força, de les immenses possibilitats dels cavallers de les quatre barres, dels cavallers de la noble i bella pàtria adormida des de fa centúries …Desperta’t oh! pàtria adormida! Desperta’t oh! terra segrestada!

Venç el drac dels set caps, guardià d’aquest immens i estret cinturó de castedat que et manté segellada!

Qui et va donar la metzina …? Quins t’han anestesiat el record i l’esma?

Oh metzina perversa que adorms als homes i als pobles? Oh!? Sants Jordis esporuguits que us disperseu com bens esgarriats sense escut ni llança!

Bé, després de que se’ns escapi la bena dels aprenents de poeta, la bena dels menestrals de l’esperit i la paraula, la bena dels guardians de l’espasa catalana … deixem sols per un moment la rauxa amorosa de la pàtria i tornem al terreny de la raó i la desraó … Si perdéssim, com deia, sota el pes del "sí", però guanyéssim la unitat tan anhelada, oh! Independentistes totes i tots!  … potser hauríem guanyat una nova esperança molt aviat coronada amb l’excels llaurer platejat de la mediterrània!

Salvador Molins i EscudéConseller de Catalunya AccióEn nom de Som 10 milions
i
en nom del BIC.

  1. ´He escoltat la grvació de la xerrada amb l´enllaç d´internet feta pel Josep sort. Molt bona feina i molt gratificant d´escoltar. Mercès pels esments personals i endavnt que tot està per fer i tot és possible.

    Moisès Rial Medina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!