L’Estelada de la Plena Llibertat.

28 de juny de 2023

0 comentaris

Salvador Molins

28.06.2023 · 04:09

Magnífics, ahir Partal, avui Blesa!

Quan vaig formar part de Catalunya Acció, vaig aprendre que les banderes i les consignes de les manifestacions i els objectius de la Nació han de ser tals que l’enemic no se les pugui fer seves, ni manussejar-les, ni apropiar-se-les, ni rebaixar-les, res que no en puguin fer res.

L’Estelada: Blau del mar i del cel, motius de l’esperança que tanta falta ens fa. Groc de justícia i igualtat. Quatre rius de sang de la Catalunya mil’lenaria: terra, història, llengua i dignitat. I sobre de tot, assenyalant el nostre futur immediat, l’estel blanc de la plena llibertat!

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

PS1:

Cada bandera val per a una cosa: l’equívoc amb l’arc de Sant Martí.
https://www.vilaweb.cat/noticies/cada-bandera-val-per-a-una-cosa-lequivoc-amb-larc-de-sant-marti/

Editorial
Vicent Partal

Cada bandera val per a una cosa: l’equívoc amb l’arc de Sant Martí.

La senyera no és assumible per la dreta, excepte potser al Principat. L’estelada no ho és enlloc. Ni la tricolor republicana espanyola. Però la bandera gai? Usar-la contra la dreta denota, més que res, el desconcert de l’esquerra
Vicent Partal
Vicent Partal
27.06.2023 – 21:40
@vpartal
web
Correu
VilaWeb
Diputats de Compromís despleguen la bandera de l’arc de Sant Martí durant la sessió de constitució de les Corts Valencianes
Qualsevol bandera al final no és sinó un drap. Però és un drap, una tela, al qual la gent atorga una dimensió de representació col·lectiva que el converteix en un objecte molt especial –en alguns llocs i per a alguna gent, literalment sagrat.

Les banderes són importants. El dissenyador de la moderna bandera veneçolana, Francisco de Miranda, ho va resumir bé quan va deixar escrit: “Un país comença posant-se un nom i dibuixant-se una bandera.” Jo afegiria en tot cas que també fent el mapa, però això seria tan sols un matís. Hi estic d’acord: en qualsevol lloc on hi ha humans s’alcen banderes per a identificar-se entre ells i per identificar-los davant els altres –i ben sovint contra els altres.

He dit alguna vegada que els homosexuals encarnen el “nacionalisme” més modern i eficaç del món. I és així. En poc temps han creat institucions pròpies, han alliberat territoris, han influït de manera decisiva en la creació de legislació, han modificat positivament la manera de viure, han estès la llibertat més enllà del que pensàvem que eren els seus límits i, com no podia ser altrament, han creat una bandera per a representar-los, la famosa bandera de l’arc de Sant Martí.

La bandera de l’arc de Sant Martí és un invent magnífic, una bandera que mereix tot el respecte i consideració. No solament per l’èxit que ha significat la seua adopció universal, sinó també perquè és encara un símbol de lluita. Entre nosaltres, contra els reductes masclistes; i, sobretot, pensant en aquelles parts del món que continuen criminalitzant i perseguint, d’una manera que no podem acceptar, l’amor, o simplement el sexe, no heterosexual.

Però, d’un temps ençà, observe que la bandera de l’arc de Sant Martí l’han començada a fer servir alguns grups d’esquerres no com a bandera del moviment homosexual, no com a bandera dels drets LGTBI, sinó com un substitut (còmode?) de les banderes que havien enarborat tradicionalment. I en això hi veig un greu error, que denota una gran desorientació, però també –lamente dir-ho així– covardia.

Especialment, arran de l’avanç del PP i Vox, és ben visible que una certa esquerra nostra, i també l’esquerra espanyola, han vist en la bandera de l’arc de Sant Martí un substitut dolç, sensat, moderat, de la senyera, de l’estelada, de les banderes roges o roig-i-negres o de la bandera de la república espanyola, si tant convé. La bandera de l’arc de Sant Martí és un bandera que no crispa, que no obliga a un gran esforç per a desplegar-la. Els diputats de Compromís, per exemple, en van desplegar una l’altre dia a les Corts i no va passar res. Si haguessen desplegat una senyera –ja no dic una estelada–, hi hauria hagut esbroncada i segurament s’hauria aturat la sessió. Però no va passar res. També Joan Ribó en va deixar una de posada al balcó de la casa de la ciutat, com si això fos un desafiament democràtic a la nova autoritat. Podia haver mostrat i deixat una senyera o una estelada o una bandera tricolor espanyola, però no. Va deixar-hi la bandera de l’arc de Sant Martí com si fos una ensenya inassumible per la dreta, i han topat, com era previsible, amb la realitat.

La senyera no és assumible per la dreta, excepte potser al Principat. L’estelada no ho és enlloc. Ni la tricolor republicana espanyola. Però la bandera gai? La nova batllessa del PP de València, María José Català, la va penjar tranquil·lament al balcó de l’ajuntament el cap de setmana, de la mateixa manera que ho va fer ahir el nou batlle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, també del PP, que, per si calia que quedàs clar, ha remarcat que el PP sempre serà favorable als drets LGTBI i defensarà aquest col·lectiu. És cert que Vox és bel·ligerant amb la bandera –cosa bastant excepcional entre l’extrema dreta europea, que en termes generals ja no és homòfoba. Però si l’esquerra es pensa que per aquest camí farà alguna mena de forat tan sols puc dir que va equivocada. Recorde perfectament les imatges de la nit de la primera victòria d’Isabel Díaz Ayuso i la plaça aquella de Madrid era una mar de banderes gais. Enarborades en honor de la líder de la dreta extrema.

Cada bandera val per a una cosa. I en política la claredat ajuda a entendre què i per què has de combatre; en canvi, la confusió, l’equívoc, no fa sinó dificultar l’avanç col·lectiu. Crec, per això, que l’entusiasme sobtat amb la bandera de l’arc de Sant Martí –i sobretot la por o la incomoditat a l’hora d’ensenyar les altres– mereix, si més no, una reflexió.

Josep Usó
Josep Usó
27.06.2023 · 22:10
Cal ser coherent. I no podem oblidar-nos que, en els darrers anys, la dreta i l’extrema dreta ha millorat molt el seu discurs, mentre que l’esquerra no ho ha fet. S’ha de mantindre la pròpia posició. I això inclou la bandera. Si no d’això són capaços, què esperen? Que els votem?

Robert Biosca
Robert Biosca
27.06.2023 · 22:44
La tricolor republicana espanyola parles, Vicent? Fer-la onejar per emprenyar el franquisme? Què t’has begut l’enteniment?

Al primer qui hauria de fer emprenyar aquest drapot de la tricolor republicana espanyola, és a qualsevol que tingui arrelat un bri d’independentisme català, perquè entre aquesta tela i qualsevol versió de la “rojigualda” no hi ha cap diferència, cap, per al poble català.

Com tampoc no hi ha cap diferència, cap, entre l’himne de Riego i la marxa granadera actual.

Qualsevol símbol que identifiqui la República Espanyola és equiparable a qualsevol altre de l’Espanya monàrquica actual, vist des del prisma català, perquè tots dos règims tracten exactament igual la nació catalana: amb supremacisme i colonialisme fins aconseguir l’objectiu del seu anorreament.

joan rovira
joan rovira
27.06.2023 · 23:24
Sr. director, ben vist. Pel que fa als motius, així ràpidament, en destacaria dos. D’una banda, el canvi generacional i la voluntat de canvi respecte dels signes del passat i, de l’altra, la fragmentació de la identitat personal i les seves implicacions en la particularització col•lectiva.

A l’interessant article d’Anna Zaera d’avui, Pep Agulló resumia aquesta problemàtica de manera precisa, com acostuma, així: “Com l’individu s’incardina en la societat, en les cultures diverses, i com el propi Mercat atia l’individualisme per portar-lo al gregarisme més manipulable.”

En definitiva, una manifestació de com (la societat adjectivada) està substituint, amb les especialitzacions atiades pel Mercat, a (la societat nominal). Per això, calen anàlisis més precises i sovintejades, per tal de superar la societat colonial catalana, completament estancada i plena de tòpics.

Perquè (la societat adjectivada) té sentit en tant que (la societat nominal) hagi assolit els estàndards homologats de llibertat, dignitat i convivència; altra manera serveixen per amagar la subordinació, la ignomínia i l’opressió. És a dir, la mentida, com a eina de comunicació fraudulenta.

Que dissortadament, és el que està succeint, de mans d’una altra generació, amb la substitució intencionada de (símbols nominals) per uns altres (adjectivats) valuosos, en tant que els drets fonamentals de les persones siguin respectats; que no és el cas de la societat colonial catalana completament subordinada, espoliada i sotmesa al genocidi, encara.

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.06.2023 · 23:30
Tenim telepatia o em lliges, Vicent.
He estat perseguint la meua gent de Compromís i retraient-los la manca de Senyeres.

Les conquestes socials, sinó les territorialitzes no són avanços socials universals. El pacifisme universal de Gandhi, si no haguera aconseguit la independència de l’imperi més potent del seu moment, hui no se’n recordaria ni el Tato.

Els he escrit “milanta” voltes: “manquen senyeres” ni que siga la del blau que segons l’historiador més potent del tema, el benidormer, En Pere Mª Orts i Bosch, diu que és la mateixa.

Quan vaig rehabilitar la casa del patrici renaixent en Teodor Llorente i Olivares, per al seu besnet, al pati-jardí de darrere les quadres vaig trobar-ne una, on el blau amb penes tenia 5 o 6 cms.

Amb això de la Reial Senyera els valencians hem bregat força. fa gràcia que els blavers diguen que és aragonesa, quan la bndera aragonesa és blava i blanca, talment com vesteix l’equip del R. Saragossa C.F.

Les quatre barres vermelles sobre fons d’or només fou l’Estendard del rei Jaume I i uns pocs antecessors fins a Berenguer. És a dir, no-res en tot el trajecte d’aquesta nació nostra.

Quan la Senyera esdevé emblema nacional?

És a dir, quan identifica un tros de drap amb una col·lectivitat humana?

Quan Jaume I conquista i colonitza els regnes de Mallorca i de València. No mai abans. Quan inicia la croada cap al sud des dels Pallars i el Segrià o des de l’Empordà i el Rosselló a les Illes, va donant viles, llogarets, cellers, sagreres, etc i ciutats a nobles que l’acompanyen en l’ocupació militar quedant-se ell les viles i ciutats que més li convenien estratègicament i militar. Recordem que ací el rei és el primus inter parts. És a dir, qualsevol noble podia intentar conquerir una vila o ciutat “jugant-se-la” reial. Ací l’absolutisme res té a veure amb cap altre regne del moment a Europa.

Delmes i tributs eren pagats a tots els llocs, però si tenies la desgràcia de caure a un lloc on hi havia noble, aquests eren més grossos, perquè el noble s’havia d’autoabastir i a més lliurar part a la corona. Si ets de ciutat o Vila reial els delmes i tributs eren menors.

Quan algun noble intenta conquerir un lloc reial, què feia la població?
Pujar a les muralles i treure l’estendard reial per a avisar les tropes reials que vingueren a defensar-los d’aquell noble que pretenia conquerir-los i apropiar-se’ls.

Ja veieu, moltes de coses de gran embalum s’expliquen mitjançant exsplicacions quotidianes. I perquè arreu -i ací encara més “la pela és la pela” i prou!

Amb això, per primera vegada en la història de la humanitat hi ha una identificació nacional entre població i un tros de percalina que diria Fuster.

El fet crucial és que Jaume I fa sengles regnes amb fronteres de castells, de torres de guaita a les Illes, etc dota d’una constitució dita els Furs, a imatge i semblança a les Consueta i Usatges de Barcelona i estableix sengles estats protomoderns. Mireu Barcelona, mireu València. L’ensenya barcelonina i alcoiana ( els Entença) és la bandera de Sant Jordi, a diferència de Lleida, Tarragona i València que estan plagades de senyeres allà on vas. I qui diu València, diu Bunyol, Oriola, Alacant (antic no l’actual), Xàtiva, Sagunt, Alzira, Vila-real, Castelló de la Plana, etc

És a dir, si la Senyera és d’algun territori històric és mallorquina i valenciana. Molt més copiosa a la Catalunya illenco-rosellonesa i valenciana que als comtats d’allò que la Renaixença principatina borda i regionalitzant va anomenar la Catalunya Vella i central per un tema de competir certa burgesia del hinterland barceloní que acabà “lacrant” l’españa imperial que han heretat els Primos de Rivera, Franco, Aznar, González, ZP, Rajoy, Sánchez, i Abaskal.

Endemés, la Senyera des de l’origen és la bandera de la LLIBERTAT. Iexplique el per què.

Quan funden les Corts valencianes hi ha 3 braços: l’eclesiastic, el dels nobles i el del poble pla i menestral.

Fa 7 segles on tots tres braços eren reial, nobles i eclesial.

Ço és, Jaume I tenia la bossa escrotal pleneta d’aguantar els nobles tant aragonesos que eren els “neandertals antecessors” dels polítics aragonesos actuals com Lamban, Belloch, etc., i dels comtals protoprincipatins que estaven una miqueta més avançats per allò de tocar mar, rius i banyar-se més sovint.

Per això creà una “frontera interior” entre eixos 2 regnes nous de trinca i els antics que estaven una mica estantissos i retardats.

I això dóna consistència una visió del món molt més lliure i igualitària. Extrem aquest que la gent de Compromís, com a coalició nacional no ha entés que tota conquesta social només pot consolidar-se embolicant-la amb la senyera.

I qui diu Compromís pots dir ERC, Junts, Comuns etc….observeu l’habilitat del PP valencià que treu moooolt més la senyera barrejada amb banderes colonials espaÑoles.

Per cert, Estat Valencià-República Valenciana dels amics n’Enric Bataller, en Víctor Baeta i na Lídia Chàfer, etc. s’hi presenten a les properes “ereccions”.

Josep Blesa (València)

Carles Roger
Carles Roger
27.06.2023 · 23:31
Fa molts anys en el trinquete d”Oliva ,un amic em va presentar al senyor Josep Lluís Bausset. I passàrem tota la partida parlant de temes de la terra.I recordé que una de les coses que li vaig dir, ell no estava massa d”acord,fou que si la guerra l”haguera guanyat la República ,ens hagueren fotut republicana ment.

Josep Gualló
Josep Gualló
27.06.2023 · 23:37
EL QUE VOLIA DIR LEGINT I SENTINT L’EDITORIAL, JA ESTA DIT.

Qui ho ha escrit és Robert Biosca – 22:44

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
28.06.2023 · 00:12
D’acord amb tot.

Robert Mora
Robert Mora
28.06.2023 · 00:37
És taaaan ridícul veure’ls brandar la bandera de l’arc de Sant Martí contra la “dreta homòfoba i enemiga de la llibertat sexual” i amb un estol de tertulians i periodistes de la casta i amb el ronyó ben cobert fent proclames “revolucionàries i reivindicatives” a favor d’una llibertat que fa anys i panysque està més que normalitzada! La dreta se’n riu de la bandera gai perquè no suposa absolutament cap perill ni desafiament.
Una bandera que reivindica unes determinades orientacións sexuals que sumades totes no arriben al 10% tirant molt per damunt
Quina esquerra i quin sobiranisme més covards llastimosos i pallasos. Pura histèria.
La Llei de banderes penalitza penjar banderes no oficials als edificis de les institucions (per impedir la quatribarrada estelada i altres ensenyes independentistes), i per tant i de retruc es pot prohibie penjar tambe la bandera LGTBIQ+ als edificis de les institucions oficials, atès que no es una bandera oficial. Altra cosa és que es tolere.
La solució per tant fóra fer-la TAMBE oficial a l’Estat espanyol i/o la UE.
Endavant doncs. A que esperen?
No ho faran però. Ara penjar la bandera LGTBIQ+ resulta inofensiu guai, progre, inclusiu, resilient divers i dins i tot vegà etc, pero ves tú a saber en quin embolic és fiquen d’aquí a una anys si ho fan.
No aixi l’estelada la independentista canària o la quatribarrada al País Valencià.
Amb tot han convertit la ideologia lgtbiq en en la ferramenta més operativa de la UE per uniformitzar i disciplinar als estats díscols a la postmodernitat ideològica i per construir unes societats dòcils, passives i sense tremp al servei de les oligarquies mundials…que ves tú per on no els molesta gens ni miqueta la bandera de l’arc de San Marti.

Núria Castells
Núria Castells
28.06.2023 · 03:15
Confusió ideològica i -fa pena haver de dir-ho, sí- també covardia.
En el pitjor cas, wokisme desnortat i pretenciós.

Per això, l’”esquerra” recula i es va diluint.

Mals temps quans elsll·lll·lçl·lç “líders” de l’esquerra són Colau, Yolanda i demés.
I els líders de l’altra banda van d’Abascal a Feijoo i tot el Règim 78 (derechas e izquierdas).

Es veu que els humans no aprenem a la velocitat que caldria. (Perquè no només estem així a l’estat Ñ que patim, ni a casa nostra!)
Creuem els dits.

Salvador Molins
Salvador Molins
28.06.2023 · 04:09
Magnífics, ahir Partal, avui Blesa!

Quan vaig formar part de Catalunya Acció, vaig aprendre que les banderes i les consignes de les manifestacions i els objectius de la Nació han de ser tals que l’enemic no se les pugui fer seves, ni manossejar-les, ni apropiar-se-les, ni rebaixar-les, res que no en puguin fer res.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC