BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

20 de juny de 2017
0 comentaris

La DUI s’haurà de fer. Millor abans del Referèndum que no pas després.

Manuel Serrano Sánchez

“Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?”

Benvolguts compatriotes:

Últimament he exposat, amb certa reiteració, el que penso a l’entorn del referèndum que centra tota l’actuació política “dels nostres”en el moment actual.

Ho he fet, i torno a insistir-hi, amb els meus arguments com a base de les meves conviccions a la recerca dels que, a la força seran contraris als meus, que sostenen l’impuls de tot aquest moviment favorable a allò que estan propugnant “els nostres”:

El referèndum tant sí com no.

He de dir que estic sorprès, molt, que no hagi obtingut respostes argumentades vàlides fins ara, contràries als arguments que exposo.
La meva explicació és, segur, molt millorable, cadascú tenim les limitacions que tenim, però dic el que vull dir i, crec de manera suficientment entenedora.

Si això que dic és lo correcte, i si no ho és espero que m’ho diguin de manera argumentada, d’això va el tema, llavors vol dir, ras i curt, que el que estan fent “els nostres”, el camí que ens estan incitant a recórrer, allò que propugnen, no ho és.

S. O. S.

Si tot plegat és així, cal que algú m’expliqui, ens expliqui, per què tanta gent, sense pensar, de manera automàtica i inconscient de la manipulació que pateixen, segueixen un camí indefinit i tortuós quan tenen el camí clar, expedit i legítim davant els ulls.

A l’espera d’aquestes explicacions argumentades, aquí teniu novament la meva:

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM.
Aquesta cosa.-

Tot i la seva complexitat vaig a fer una reflexió, que no lliçó.
Fins on l’encerto o vaig errat que cadascú ho miri segons la seva òptica.

Actualment Catalunya és una part de l’Estat anomenat Reino de España. Oficialment constitueix una de les 17 autonomies que l’integren. Com autonomia té un cert marge d’autogovern, cada dia més minso per cert, però en qualsevol cas, sobretot de certa importància i/o rellevància, ha d’estar a lo que digui l’Estat.

Un referèndum, d’autodeterminació, gaire res, sembla, tot indica, que no té competències per fer-lo. Així doncs si es vol realitzar, cal demanar permís a l’Estat que és qui en té les competències. I és que dins d’un Estat les parts, si no en tenen la competència explícita, no poden fer allò que vulguin quan vulguin, es deuen a les directrius que marqui el govern central, subjecte a les lleis corresponents, per les bones o per les altres.

Fet aquest primer aclariment, val a dir que un referèndum no es pot fer com es vulgui i cal que compleixi els paràmetres i requisits establerts per la Comissió de Venècia, que és l’òrgan de la UE que entèn i té les potestats en la qüestió dels referèndums, perquè sigui oficialment reconegut i validat el seu resultat.

Com he expressat d’entrada, cal que es compleixin els requisits entre els quals els més importants són: cens, pregunta, possibilitats de victòria de cada una de les respostes possibles, percentatge mínim de participació…, etc.
Bàsicament les recomanacions són: que el cens inclogui totes les persones que compleixen els requisits per poder votar en aquesta elecció, que la pregunta sigui única i amb resposta binària, és a dir: SI o NO i recomanen explícitament l’absència de límit mínim de participació.

Res, bufar i fer ampolles tot això del referèndum, sobretot si es vol fer, com és el cas, dins d’un altre Estat i amb l’oposició d’aquest i sent, com és, que la part està supeditada al tot tant sí com no.

Així doncs, per fer aquest referèndum hi ha dues possibilitats:
-Amb acord i per tant autorització de l’Estat matriu.-
No sembla una opció gaire factible si ens atenim a la història i antecedents d’actuació de l’Estat espanyol des de la seva fundació, la qual cosa porta a pensar que si l’autoritzen serà perquè en tenen la certesa de mantenir la unitat de l’Estat, és a dir que la resposta serà NO. I, a més, s’apunten el tanto de la democràcia. Com podrien tenir aquesta certesa? hi ha medis.

-Sense acord, fent prèviament la declaració d’independència.
En aquest cas, des del moment que es fa la declaració s’està fora de l’Estat anterior i per tant fora de l’abast de les seves lleis.

Analitzat de manera simple, simplista si voleu, el tema va de fer un referèndum dins d’Espanya.
Dins d’un estat del que només s’és una part, no es pot fer res sense autorització expressa, et posis com et posis. I de cap manera avalat per la comunitat internacional, de cap manera. Cap estat avalarà res que vagi en contra d’un altre estat consolidat, més encara quan Catalunya i Espanya no tenen un conflicte reconegut i Espanya passa per ser un estat democràtic membre de l’ONU de l’OTAN i de la UE, entre altres institucions internacionals.

No s’albira doncs cap possibilitat que un referèndum vinculant, tant si com no, que alguns diuen, i en contra de la voluntat d’Espanya es faci.
No ens deixem de banda, a més, que es diu, molt seriosament sembla, que si el resultat del referèndum, si malgrat tot es fa, fos SI i Espanya no el reconegués es faria la declaració, ara sí.

Déu n’hi do!

Aquest és el merder en que ens tenen immersos i entretinguts.
Pensant per vosaltres mateixos, sense prendre’s res, fredament, “a palo seco”, algú s’ho pot creure?

Veient tot això, en la situació actual, la lògica diu que cal d’inici una declaració formal del Parlament, seguida immediatament de l’acció executiva de prendre el control de totes les institucions i ens corresponents, continuant per tots els passos encaminats al reconeixement i consolidació del nou Estat.

La comunitat internacional avalarà, o no, una independència de Catalunya que comenci per una declaració, fets consumats. Mai posaran en risc les relacions interestatals avalant una acció interna d’una part d’un estat consolidat que, a més, no té cap conflicte internacionalment reconegut.

Cap referèndum, cap llei de transitorietat jurídica ni d’altra mena, que es faci dins d’Espanya, pot ser vàlida ni tenir cap efecte real si no és que es fa prèviament una declaració d’independència.

Antoni Abat Ninet ens mostra el camí i ens diu com s’ha de recórrer en la seva declaració en seu parlamentària.

Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?

https://youtu.be/w8DbuBZYt0k

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!