BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“no volem pagar el preu del sotmetiment a la tirania”

EDIFIQUEM LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

i defensem ells ulls i la seguretat de la nostra gent!

Fora l’armament de la policia!
Fora les forces d’ocupació, humanes, funcionarials, jurídiques, polítiques, policíaques i militars, fora!

Els catalans perquè “no volem pagar el preu del sotmetiment a la tirania” El Primer d’octubre del 2017 vam votar el Referèndum vinculant d’Autodeterminació de Catalunya i vam guanyar, i el dia 27 del mateix mes i any, el nostre Parlament elegit democràticament i sobirà, per la seva pròpia naturalesa com a tal, va votar i va guanyar la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya, ara estem defensant-lo, entenen que d’aquest Referèndum i Declaració n’emana l’ordre de desenvolupar l’Estat Català Independent en forma de República.

Fermes i veres les paraules de Vicent Partal resumides en aquest paràgraf  “Però com a periodista jo sempre defensaré, al preu que siga, que parlar de tot això que passa i mirar de fer-ho atenent la complexitat, amb honradesa i amb rigor, forma part del debat lliure i necessari que cap societat humana no pot menystenir si no vol pagar el preu del sotmetiment a la tirania.”

Els nostres polítics al Parlament i al govern han d’aprendre a fer declaracions com Hasel denunciant davant dels mitjans i de tot el món totes les injustícies i vexacions que ens fa l’estat espanyol, els seus polítics, jutges, fiscals, militars i policies, i també partits i gent espanyolista estranys  i forasters permanents que deambulen per casa nostra.

Hasel ha demostrat com encarar-se a l’estat espanyol sortint-ne vencedor, ben al revés dels nostres presos polítics que no van ser capaços ni de mantenir-se dignes amb la seva pròpia llengua, que van a anar a judici tots dividits i com si es tractés d’un judici comú, sense una estratègia política. Fins i tot un d’ells va recòrrer a la defensa d’un advocat -de l’enemic- que es va dedicar a despotricar contra el Referèndum i la Declaració Unilateral d’Independència, vergonya! Així els va tots … a la presó, maltractats, humiliats contínuament i amb ells tot el Poble de Catalunya. Aamer Anwar ens va avisar a tots, a mi també és clar, “moveu-vos, uniu-vos, munteu una gran moguda contra aquest fals judici polític”. Els partits polítics no van tenir ni la dignitat de plantar-se coordinats, de fer una aposta comuna, ni tan sols, oh vergonya, en tres llargs anys han tingut els nassos d’acordar una unitat estratègica de mínims per a tirar endavant la Independència de la nostra nació.

La nostra força, sempre per a la Independència, no ha de ser la força bruta sinó la persistència intel·ligent, l’aprofundiment de tot el que estem defensant i el nostre més absolut convenciment.

Hem de créixer en el convenciment de les nostres arrels, del nostre objectiu, del qui som nosaltres i del qui són aquells violents, fiscals, jutges, polítics, fascistes i no fascistes tots enemics de Catalunya. Hem de preparar-nos, censar-nos al Consell per la República, de moment a l’exili de Waterloo, i sempre apunt per tombar la gegantina estaca espanyola, aquesta lacra, aquesta merda de caducat imperi que ens esclafa permanentment.

Si anem a manifestar-nos i es possible que ens trobem enfrontats amb les forces de l’ordre no podem anar amb un esclop i una sabata, he d’anar protegits sobretot de la cara, del pit i dels testicles, amb roba, amb casc de rugbi, i amb passamuntanyes i ‘mascareta’, ningú més ha de perdre un ull, ningú més! ningú s’ha d’infectar, ningú! Tampoc ens hem de sotmetre.

Unim-nos per trencar políticament amb Espanya, no ens deixem emportar per l’egoisme partidista.
Contra l’enemic actuem a poder ser sense violència, amb acció intel·ligent, metòdica i persistent.
Res fa tan mal i tanta ràbia a l’enemic com el crit i la tasca d’Independència ‘sense excuses’ ni dilacions.

El tema “Hasel” gràcies a la seva denúncia els ha tocat el voraviu internacionalment, ja han fet veure que treien ferro a la qüestió i en pocs canvis a la llei, buscant els revolts perquè tot quedi igual aviat ho hauran solucionat. Els independentistes hem de continuar.

La policia de la República Catalana Independent ja no seran els Mossos, tindran un altre nom i no dependran d’Espanya.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002, Amics de Pere Esteve, Josep Espelt, … en la memòria.

PS: Hasel ha donat exemple de coherència i convenciment, no pas de violència. No podem enfrontar-nos a la policia sense casc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!