BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
David i Goliat. El “No” és la pedra!
Està clar que Goliat és el pervers sistema que conforma el tàdem Espanya i els seus llepaculs! llepaculs i mesells sense valors nacionals. Políticament qui no té valors nacionals o els menysprea esdevé dèbil, i qui no entén o valora els drets de la seva gent acava refiant-se i venent-se al millor postor, encara que aquest postor sigui algú aliè i a més mentider.
Goliat és molt poderós. Goliat té al seu favor la majoria de la premsa, moltíssims periodistes, moltíssims colunmistes i molts dels tertulians que xerren a sou. Goliat té totes les televisions i les ràdios més importants, fins la major part de la premsa comarcal és de Goliat o riu les gràcies de Goliat…
L’enemic, els filibusteus espanyols, també va a favor de Goliat!
Des de fora d’aquest camp de batalla desigual, els observadors i la premsa internacional es miren l’escena encoriosits! -Què passarà? … es pregunten!
Diuen que aquesta vegada hi ha un David que es fa visible, potser feia molt temps que això no s’havia esdevingut …!
Aquest David és tot el col·lectiu independentista que ara avança i ara recula … com si vulgués mesurar la distància … com si vulgués afinar la seva punteria … avança poc … tem … però planta cara!
Els tècnis i espies d’en Goliat o els seus assessors de campanya diuen que els partidaris del Goliat cad cop són més i l’animen a la batalla.
David ja ha començat a brandar la seva fona que gira veloç en moviment compulsiu… ara sols li cal la punteria … el "No" és la pedra que el pot alliberar…
Trencar … decidir … optar per … marxar de … !?
Sols la determinació de David pot fer llençar aquest roc amb la voluntat d’ensorrar aquest gegant Goliat.
El resultat és improbable … la distància quasi insalvable … però si no es dispara la pedra segur que David no hi tindrà res a fer.
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
70 per cent de sí, 20 per cent de no, 10 per cent per la independència.
L’abstenció: 55 per cent.
Qui guanya?: Espanya, perquè tant hi fa que votis sí, que votis no o que no votis, l’estatut el tindràs igualment.
Si més no, els vots inqüestionables, que no nigú es pot apropiar, són els vots per la independència de Catalunya. Són vots de futur i amb futur.
Pensa-t’ho.
…des que es va inventar el cop de peu als collons que no hi ha cap tio gran.